El preu de la veritat

Qualsevol govern autoritari començarà la seva empresa de control absolut per censurar els mitjans de comunicació; i és que la llibertat d’expressió està directament relacionada amb la democràcia. És per això que, des del moment en què a l’any 2000 el president rus Vladimir Putin pren el poder del Kremlin, lluita per eliminar fins l’últim vestigi d’independència i llibertat de premsa. D’aquesta manera, ja van 14 periodistes assassinats en mans del govern durant el mandat de Putin.

En una taula rodona que servia d’homenatge a la reportera assassinada Anna Politkóvskaya, que es va celebrar el passat 15 de març a la Facultat de Comunicació Blanquerna, les periodistes russes Oksana Chelysheva i Marina Litvinovich van acostar una mica més el conflicte entre Rússia i Txetxènia i van intentar transmetre la dificultat d’exercir la seva professió enmig d’una situació de dictadura com la que es viu a l’actual Rússia. I utilitzo la paraula intentar, no per la manca de competència de les ponents per fer-ho, sinó per la dificultat que la tasca implica.

A les 12 en punt, la sala encara era mig buida. Tot augurava que no seria un èxit massa rotund. Abans de començar, una mica de nervis a l’ambient. Tràfec, càmeres de televisió, 20 minuts de retard. Arreu, comentaris sobre els aparells de traducció simultània (“d’on l’has tret? Com funciona? Com es col·loca?”). Però ja amb les primeres paraules de Chelysheva va començar a regnar el silenci; un silenci entre l’admiració i la sorpresa; non grata, per descomptat. Segurament érem més d’un els que ignoràvem la gravetat de la situació a aquell país llunyà i fred.

Oksana Chelysheva és directora de l’Agència d’Informació Russo-txetxena i sotsdirectora de la Societat per a l’Amistat Russo-txetxena, actualment clausurada pel govern de Vladimir Putin. “Tota aquesta situació recorda al passat d’Stalin, quan la gent havia de trair la família i els amics. Nosaltres no volem renunciar a les nostres opinions ni als nostres amics”. Sorprèn el convenciment amb què Chelysheva explica que tant ella com els seus col·legues continuen treballant perquè “sempre es pot trobar una sortida”.
Marina Litvinovich és l’autora de la pàgina web “La veritat sobre Beslan”. El seu objectiu com a periodista gira al voltant de fer caure totes les mentides de la versió oficial dels assassinats de l’escola de Beslan, al setembre de 2004, on 331 persones –entre elles, 116 nens- van morir per culpa de la intervenció de l’Estat, l’objectiu del qual es limitava a l’aniquilació dels terroristes a qualsevol preu, sense tenir en compte la vida dels ostatges.

El silenci a la sala es trenca amb comentaris d’indignació en veu baixa en veure les imatges de la destrucció de l’escola d’aquesta petita ciutat russa. I la indignació i, fins i tot la ràbia, augmenten al llarg de les explicacions d’aquestes dues dones valentes que continuen treballant per la veritat i la democràcia malgrat les pallisses, les condemnes, els exilis i fins i tot les morts a què s'arrisquen. "Aquest és el preu que hem de pagar", explica Litvinovich amb resignació. Ens trobem, sens dubte, davant de periodistes sense por.