" Busca la felicitat dels altres i trobaràs la teva "

El passat dijous 14 de març es va celebrar a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna la conferència que porta per títol Somriures contra la por.
L’acte es va fer esperar ja que els ponents de la taula rodona no van ser molt puntuals. Demanades les disculpes per aquest fet i per suposat acceptades per tots els assistents, va ser Silvia Guillén, responsable de comunicació de Sonrisas de Bombay i ex alumna de la Facultat, l’encarregada de fer la presentació dels altres dos membres de la taula, el periodista de TV3, Martí Gironell i l’ex-alumne també, Jaume Sanllorente. Guillén va deixar molt clar que ella tenia el paper de moderadora però que en cap cas allò esdevindria com a debat. “ No volem fer un debat d’aquest tema sinó conscienciar-vos de la labor tant gran que s’està fent a Bombay” .
Fetes les presentacions i una breu explicació sobre els temes que es tractarien a la conferència va donar pas a Martí Gironell, autor del llibre “ La ciutat dels somriures” .
Gironell va comentar la seva gran experiència personal en aquesta ciutat i el xoc emocional que li va provocar. El motiu del seu llibre és precisament aquest, explicar tot allò que va sentir i veure i, sobretot, intentar transmetre les emocions que va viure durant aquell mes d’agost del 2003. “La millor manera d’arribar a la gent és a través de les emocions”, explica Gironell.
Segons el periodista, el llibre reflexa les dues vessants de la ciutat, aquella que és immensament rica i on tot és luxe i, pel contrari, la més comuna que és una ciutat pobre i amb molta misèria. Segons Martí: “ Els nens no tenen futur ”. Ens explica que escoltar aquelles paraules va ser molt dur però li van servir per dur a terme el seu objectiu: Estampar un somriure a cadascun d’aquells nens que es senten abandonats.
“No va ser fàcil però la millor manera per entendre, és amb el llenguatge universal: l’amor ”. Aquestes van ser les últimes paraules del periodista.
La seva explicació no va ser molt extensa ja que ens va fer entendre que el què en Jaume tenia que explicar-nos seria molt més important. La seva humilitat va ser aplaudida i seguidament va començar a parlar el qui realment era el protagonista de tota la tasca que s’estava a fent a Bombay.
Jaume Sanllorente és el fundador de la O.N.G. que porta per nom Sonrisas de Bombay Després d’una llarga introducció es va centrar a comentar realment com havia arribat fins allà. “ El destí va voler que un noi de Barcelona estigués allà en aquell precís moment ”. El seu viatge a l'Índia va ser fruit de la casualitat, tal com ens explica Sanllorente. Ell és el responsable d'haver tirat endavant un orfenat anomenat Karuna situat a Vasari. “Quan vaig arribar allà, l’orfenat estava apunt de tancar per falta de mitjans econòmics i els 40 nens que hi havia, tindrien que ser abandonats ”. En Jaume explica que davant aquella situació, va reaccionar i va retornar a Barcelona, va recollir tots els seus estalvis i ho va abandonar tot per ajudar a aquells 40 nens que avui en dia ja en són 1300. Segons Sanllorente, “ No ajuda només aquell qui té. Es pot ajudar amb molt poc però amb molt d’esforç ”
Cadascuna de les frases que anava dient, eren com a petites lliçons de moral per a cadascú de nosaltres, els quals anàvem apuntant mentre observàvem les imatges que es van exposar. Aquesta projecció de fotografies va arrencar alguna llàgrima a més d’un assistent i realment es va conscienciar a la gent de l’ajuda humanitària que s’està fent. Jaume Sanllorente va acabar amb aquestes paraules: “ La vida és molt menys dura del que ens volen fer creure ”.

L’acte va finalitzar amb gairebé cinc minuts d’aplaudiments que van ser la demostració d’agraïment que el públic va oferir als ponents els quals es van mostrar emocionats per la gran assistència que havien tingut.