"Diferenciació abans que bona informació"

La gent prudent esperava fora de l’aula fins que algun atrevit va decidir entrar per triar el lloc més idoni. Els més motivats a les primeres files i els obligats de la meitat cap enrera. Alguns treien les llibretes per prendre notes, altres encenien les càmeres per disposar-se a fer fotos. Ningú els havia dit abans que des de el pati de butaques no queden gaire bé. No els hi passa res als fotògrafs si s’apropen a l’objecte, s’acoten i malgasten un minut per rumiar quin serà el punt de vista més adequat. Fins que van entrar els convidats ningú va aixecar el cul de la cadira. Aleshores sí. Un bouquet de flaixos lluminosos van donar la benvinguda als tres directors de diaris catalans. En ordre, el senyor Busquets per el diari El Punt, al seu costat, Sanchís, director de l’ Avui, i el darrer i últim, senyor Nadal, representant El Periódico de Catalunya, acompanyats i pel moderador senyor Roglan, professor de FCC. Tots aquells que, des de les cadires, jugaven a fer de periodistes, començaven a deixar-se endur per la seriositat del moment. Sanchís va començar reconeixent que la situació dels ciutadans en qüestió de seguretat no havia millorat gens. “Cada cop els robatoris incrementaven i l’ajuntament de Barcelona no fa més que dir que les dades no són preocupants”.

Seguidament es donava la paraula a Nadal qui va assegurar que la societat té por. “ Té por perquè no se sap relacionar, té por del mercat laboral, a viatjar, al terrorisme, a l’economia..”. Va comentar que el mitjans de comunicació participen d’aquesta inseguretat ciutadana ja que permeten que els espectadors vegin gent morir a les guerres en un temps pràcticament real.
Busquets, director del diari El Punt no va voler relacionar els termes delinqüència i por. Va argumentar que la delinqüència genera ira i disgust però no pas por i va afegir que res ens ha d’evitar publicar una noticia pels efectes que pot tenir. En aquest punt és on va voler entrar a parlar de la llibertat dels periodistes afirmant: “Els tres que som en aquesta taula sabem que tenim un paper important.” Va reconèixer que molts periodistes tenen por. Com a exemples concrets va dir que la premsa catalana critica abans a Laporta que al President de l’Espanyol, a Bush que al senyor Hereu. “Per que no surten noms relacionats amb les trames entre el Vallès i el baix Llobregat? Perquè es té por de parlar de segons què.” va comentar Busquets. Sanchís va voler intervenir ja que creia que aquest periodistes que callaven tant sols ho feien per prudència professional i no per falta de llibertat. El debat prenia força entre els convidats i els tres directors se sinceraven reconeguent que el que veritablement fa por als mitjans de comunicació és la premsa digital, la premsa gratuïta però sobretot els canvis. En aquest àmbit, Sanchís va afirmar que la diferenciació dels diaris sorgeix del fet de publicar allò que no tenen els altres. “De vegades s’ha de renunciar a donar millors informacions.” Nadal responia somrient: “No m’agradaria quedar com un idiota mentre l’altre publica ( assenyalant a Sanchís) una informació i jo no.”