La literatura, vacuna o sèrum contra la por?

Dimecres 14 de Març, l’aula 201 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna es comença a omplir de joves estudiants. L’ambient que s’hi respira és d’inquietud total. Passats uns minuts, els tres conferenciants Andrés Martín, Marcos Ordóñez i Màrius Serra entren a la sala acompanyats pel moderador i professor de la casa, Joaquím Noguero. Un silenci abismal impera a la sala.
El moderador fa una breu introducció presentant a cadascun dels convidats i els hi llança la pregunta que titula la conferència: “La literatura, vacuna o sèrum contra la por?”
En una primera tanda, Andrés Martín agafa el torn de paraula. El seu discurs es basa en una sèrie de definicions de la por i per finalitzar, acaba responent la pregunta realitzada pel moderador. L’ambient a la sala és d’atenció total i molt correcte.
Tot seguit, Marcos Ordóñez comença el seu discurs. Una sèrie d’anècdotes sobre la seva joventut trenquen el gel entre conferenciants i assistents. El seu saber parlar col·loquial i fins i tot una mica irònic, fa que s’escapi alguna que altra rialla entre el públic.
Per úlitim, el discurs de Màrius Serra segueix una mica la línia del d’Ordóñez.
Tots tres conferenciants fan referència a la por que ténen a la pàgina en blanc que consisteix, en el fet de quedar-se sense idees a l’hora d’escriure.
La segona part de l’acte, ha consistit en un debat entre tots quatre en el que cadascun d’ells ha donat la seva opinió i punt de vista sobre el tema central de les jornades, la por. Tots tres han coincidit en la idea que la literatura actua com analgèsic de la por però que no l’elimina. La línia que ha seguit tot l’acte ha estat de caràcter formal amb alguna aportació “divertida” que ha fet l’acte més amé.
Per finalitzar la conferència, s’ha obert un torn de preguntes dels estudiants als convidats el qual ha estat força pobre. L’ambient neguitós per part dels joves assistents que es respirava a la sala era més que evident.
Quan ja semblava concluída la ceonferència, Marcos Ordoñez ha protagonitzat l’acte inesperat de la sessió quan ha agafat una cigarreta i l’ha encés amb tota la tranquilitat del món mentre pronunciava les paraules de “voy a transgiversar las normas de esta Universidad”. Tot seguit s’ha sumat a la revolució el seu company de taula, Màrius Serra. Tots dos han donat alguna opinió més mentre fumaven amb tota la tranquil·litat del món davant d’un públic que es mirava l’espectacle amb total incredulitat.