La televisió com a eina contra les pors infantils

Amb més o menys puntualitat van arribar les nostres tres conferenciants, Teresa Duran, Montserrat Domènech i Pilar Cugat, acompanyades de Josep Maria Rocamora, professor de la facultat de Comunicació Blanquerna, disposat a moderar una taula rodona, sota el nom de " Presència i educació per la por", que representava el tret de sortida de tres dies plens de debats i conferències. Rocamora va començar amb la presentació de les tres invitades i no sé ben bé el perquè però tots els assistents feien cara de saber que en algun moment " patinaria" i diria A per B o B per C. I sí, després de presentar a Teresa Duran, escriptora i il·lustradora de literatura juvenil, a Montserrat Domènech, psicopedagoga especialitzada en les pors infantils, va presentar a Pilar Cugat tenint un parell de confusions greus. Pilar Cugat no treballa a "Televisión espanyola" , sinó al "K3" i a més, el "K3" no és el "canal 33". Després d'aquestes errades Rocamora semblava encara més atent, mirava fixament als ulls de les invitades intentant que no se li escapés ni una sola paraula, pensava constantment en preguntes interessants i s'esforçava per lligar les respostes amb noves preguntes. I la veritat esque va acabar controlant bastant bé la conferència, i dic bastant perquè Teresa Durant se li escapava una mica de les mans, i és que quina dona! Sovint, en actes com aquests hi acostuma a haver un dels conferenciants que s'intenta guanyar el públic. Va ser Teresa Duran qui va adoptar aquest rol, va ser la conferenciant "superguai" de qui en el meu bloc de notes no tinc res més apuntat que: to de parla curiós, deu minuts calculant els centímetres que deu fer el nas d'un ogre; 140 conclou, exposa la seva tesi sobre l'extinció dels monstres al nostre planeta i es defineix com una senyora "una mica grollerota" i en fa bandera. A més, quan semblava haver-se "posat en matèria" i explicava que la por pot venir per la vista , per l'oïda o per qualsevol dels 5 sentits va irrompre altra vegada amb una anècdota personal; l'espectacular caiguda damunt una parada de sardines després de desmaiar-se per la forta olor d'aquestes "i per més inri" deia, "la peixatera em va posar el gel de les sardines al front perquè em recuperés".
Les intervencions de Montserrat Domènech i Pilar Cugat van ser molt enriquidores. Montserrat Domènech va donar una autèntica classe magistral de com ajudar a afrontar les pors als infants. Va començar dient que " els nens que tenen més por són els que els costa més distingir realitat de ficció". La psicòloga a més, de manera molt clara i entenedora, va remarcar la postura dels pares com a figura fonamental per acompanyar als nens en un procés de diferenciació del real i l'imaginari. Els pares, va afirmar que " no han de sobreprotegir el nen sinó que han de donar les eines necessàries perquè l'infant pugui afrontar les seves pors". Així doncs va acabar amb la recomanació de " Fer viure de forma divertida algunes situacions de por reforçant així, la valentia del nen". Pilar Cugat va ser l'encarregada de donar resposta a preguntes que Josep Maria Rocamora havia posat sobre la taula i que fins aquell moment, tothom havia ignorat "Existeix una tasca educadora per part els mitjans de comunicació? Poden maleducar els productes que s'exposen?" Pilar Cugat, directora de "3XL", va complementar el discurs de Montserrat Domènech dient que "unes de les eines per ajudar a superar la por són els llibres o la televisió" Pilar Cugat creu que la programació infantil que parla de la por ho fa ajudant al nen en el procés que parlava Montserrat Domènech. Explica que "són petites històries que fan veure als nens que es normal que tinguin por, però que la por es pot vèncer" Així, a través d'exemples observats el nen serà més capaç d'afrontar i superar la por. D'aquesta mateixa manera, és a dir, donant també exemples i models a seguir és com es tracta majoritàriament la por als que podríem anomenar " grup +13". Sovint, es projecten sèries o novel·les referides a la quotidianitat. " La separació dels pares, la ruptura de l'amistat o la ignorància del noi o noia que els agrada" , diu Pilar Cugat que són situacions que angoixen als adolescents i les sèries els donen pautes de conducte per saber com poden actuar en aquestes situacions.
Rocamora feia estona que es mirava el rellotge, i quan quedaven uns vint minuts, va decidir donar la taula rodona per acabada i va obrir el què és coneix com a " torn de preguntes". És en aquest moment que es fa el silenci més incòmode, després d'uns segons, per si algú dubte, es diu de forma directa" Algú vol fer alguna pregunta?" i sovint va seguida d'una altra pregunta " Ningú?" i d'una altra "Segur que no voleu preguntar res?". I en aquest moment hi ha el típic comentari d'algun conferenciant per trencar el gel, en la nostra xerrada, com no, va ser Tresa Duran " Ho hem explicat tan bé que no hi han dubtes Josep Maria! " Però sempre algun atrevit, o ànima caritativa en alguns casos, llença una pregunta a l'aire, i els conferenciants es recreen amb la resposta sabent que possiblement no ni haurà cap d'altra.