“Em vaig sentir una delinqüent donant el carnet a comissaria i havent de complir un serveis socials”

Tinc 46 anys. Vaig néixer a Barcelona. De viure al Tibidabo vaig passar a viure a Taradell quan em vaig casar. Sóc mestre però no exerceixo. Sóc mestressa de casa. Ara estic separada i tinc dos fills grans. Tot i que visc sola durant la setmana continuo vivint a Taradell. He estat vuit mesos amb les ales tallades i ara he recuperat la llibertat. No vull desvetllar la meva identitat, per això només us diré el meu nom, Isabel.

Què va passar fa exactament nou mesos?
Doncs jo tenia un sopar amb tota una colla a Can Juvany, que si hi has anat alguna vegada recordaràs que el restaurant queda just en una rotonda a l’entrada de l’eix, la sortida del poble de Calldetenes. Erem dues de Taradell, així que vam aprofitar i vam anar només amb un cotxe. El meu. Un cop vam acabar de sopar agafem el cotxe amb la mala sort que els Mossos estaven al costat de la rotonda. No els vam veure. Ens van parar.

Mala sort?
Sí. Nosaltres no els vam veure i no hi vam ni pensar en què acabàvem de beure i podíem marcar si ens paraven. Només vam fer 20 metres i ja ens van aturar. Eren dos mossos molt joves i ens van demanar d’on veníem. Els hi vam dir que acabàvem de sortir del restaurant i anàvem a dormir. Però no els hi va importar veure dues dones en un cotxe que deien que anàvem cap a dormir.

Us van fer la prova d’alcoholèmia?
Sí, exacte. Ens van fer aparcar el cotxe al lateral dret de la carretera i ens van fer baixar a les dues. També ens van fer ensenyar els papers del cotxe, el meu carnet i em van demanar si era la primera vegada que feia la prova d’alcoholèmia. Vaig dir que sí, i encara que em faci vergonya dir-ho, vaig marcar 0’70 mil·ligrams per litre. Em van immobilitzar el cotxe i em van assegurar que em retirarien el carnet uns vuit mesos, a més a més sis punts ja els perdia, també em tocaria pagar una multa segurament superior a 600 euros i hauria de complir unes hores amb serveis socials.

Te n’avergonyeixes d’haver marcat una taxa tan elevada?
Home, ara mateix doncs sí que me n’avergonyeixo perquè no és un bon exemple pels meus fills ni tampoc ho és per ningú. Però la veritat és que fins que no et passa no te n’adones, o almenys en el meu cas. Però si donen tanta importància a la taxa d’alcohol és per alguna cosa.

En aquell moment com et vas sentir, o uns dies després?
Si vols que et digui la veritat, doncs em vaig sentir una delinqüent donant el carnet a comissaria i havent de complir uns serveis socials. Perquè anar a sopar amb la colla, veure alguna copa de vi i agafar el cotxe, és una cosa que havia fet tota la vida. Tot i que ara no es pot fer de cap manera. A més a més, tot aquest temps m’ha servit per reflexionar molt i he vist que si per exemple els meus fills haguessin tingut algun accident per culpa d’una persona que anava beguda, me l’hauria volgut menjar viu. I jo en aquell moment, tot i que podia conduir perfectament, doncs estava en un estat que hagués pogut provocar algun accident.

Quins són els serveis socials que has hagut de complir? I què t’han aportat?
Doncs en un principi em van demanar si podia cuidar-me d’una drogaaddicta de Vic que tenia uns trenta anys i era completament dependent de la droga. Ella no tenia família ni res i era força perillosa, o això em van dir. Em van demanar si m’hi veia en cor de fer-ho. Però els meus fills em van convèncer que no ho fes, perquè jo sóc una persona amable i carinyosa i amb aquest tipus de persones no hi sabria tractar.
Per això vaig demanar que em canviessin i al final vaig estar molt temps donant classes de mòbil als avis de Vic.
Tractar amb ells ha estat una experiència molt bona, és més, ara que ja he acabat de complir el càstig per així dir-ho, doncs encara vaig com a voluntària un parell de cops per setmana a la Creu Roja per ajudar-los. Els avis són molt agraïts i això em reconforta.

La teva vida va canviar radicalment quan et van retirar el carnet?
Molt, perquè jo era completament dependent del cotxe i en un poble com Taradell si no tens cotxe doncs moure’t d’un poble en un altre o anar fins a Vic és complicat. El meu càstig era menys que un embaràs, però se’m va fer etern. Sentia que no tenia llibertat, tenia les ales tallades i no podia fer res. Però, ara que m’ho miro en perspectiva doncs penso que m’ha anat bé per prendre consciència del què era conduir havent begut ni que fos un parell de copes de vi sopant.

Podries donar algun consell a totes aquelles persones que puguin està en la mateixa situació que tu?
Doncs només se m’acudeix un consell i és que s’ha de ser conscient amb tot, no només amb els fills, la feina o qualsevol cosa que valoris, perquè quan s’agafa el cotxe amb una taxa d’alcohol alta pots posar en perill la vida dels altres.

Quan els teus fills agafen el cotxe a la nit què els hi dius?
Encara que pugui fer riure, doncs els hi dic que no beguin i que no facin el que la seva mare va fer fa un temps.