"No haces thriller psicológico, haces cine de terror"

Únicament es parlaria i s’intentaria esbrinar per què ens agrada la por, però els assistents que el passat dia 13 de març intentaven ser un dels afortunats que poguessin agafar una cadira per veure a Luna i Àngel Sala no els hi calia res més.
La taula rodona començà a les 16:40 hores amb molta més gent de la que s’esperava, només va caldre observar el gest d’admiració que va fer en Xavi Rubí, moderador de la taula i responsable de màrqueting de Nostro Films, quan va entrar a l’aula. Gent que sortia, parlava, preparava les càmeres, alumnes que agafaven cadires d’altres classes perquè no en tenien,etc. En resum, un ambient força mogut i esverat.
El moderador començà fent una descripció sobre l’actual situació del cinema de terror. Confirmà que “ja són vint-i-vuit les pel·lícules que s’estrenen cada any d’aquest gènere i que aquest, a diferència d’altres, mai ha estat en crisi perquè, encara que va començar a triomfar als anys 30, avui es manté vigent amb un públic molt fidel”.
El primer dels convidats en trencar el gel fou el director del Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges, l’Àngel Sala, el qual va respondre totes les preguntes que el moderador dirigia als dos convidats. Excepte aquelles que feien referència al nou film de la directora Luna, la resta van ser contestades per ell. Cal dir que, encara que no respectés el torn de paraula i només és limités a parlar magníficament sobre el gènere, digué coses molt interessants:”Una película no tiene porque ser mala si no se estrena en el Verdi. Hoy en día se valoran muchas que dentro de cuatro años nadie se acordará de ellas”.
L’Àngel feia bromes amb el moderador i l’altra convidada. Donava la sensació que s’ho estigués passant d’allò més bé envoltat d’alumnes, molts d’ells futurs aspirants a professions del món de la Comunicació Audiovisual.
En un dels pocs moments en què el director del Festival va deixar parlar a la directora, aquest la va corregir: “Tú no haces thriller psicológico, tú haces cine de terror”. “Me da rabia que a los directores españoles os de verguenza o no os atrevaís a nombrar correctamente vuesstras películas”.
Aquest fou un moment en què els assistents de l’aula 101 rigueren, fins i tot Luna, encara que no estigué d’acord amb el seu company . Des del seu punt de vista, la timidesa no era la causa de la manera en què es referia al tipus de pel·lícules que feia sinó la poca quantitat de producte d’aquelles característiques feia que els directors no les anomenessin com a tal.”És más común hablar de thriller que no de cine de terror y per este motivo, nos referimos a ellas así “, es va defensar la directora valenciana.
Després d’una hora i mitja en què, bàsicament es feu un repàs a la història del cinema més que intentar respondre a la pregunta que portava per títol l’acte (Per què ens agrada la por?) començà el torn de preguntes. Com el moderador observà que el públic no s’animava, incità a l’alumnat oferint una samarreta de la pel·lícula “The Host” a les deu primeres preguntes. Semblà que la proposta seduí a alguns però molts, d’una manera poc discreta i molesta, abandonaren els llocs que ocupaven.
En Xavi donà les gràcies al públic i l’Àngel, començà a fer postures i gestos de por davant dels objectius de les càmeres dels alumnes. “Us faig por si poso aquesta cara?”, preguntava rient el director del Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges.