“Si trobéssim la campanya ideal, la patentaríem”

Aquest any les XIII Jornades Blanquerna s’han centrat en el tema de la por en els mitjans. Aglomeracions d’alumnes a les aules, càmeres fotogràfiques amunt i avall, concerts a l’hora de dinar i alumnes asseguts al parc del davant que aprofiten per torrar-se al sol, en són alguns dels seus símptomes.
El passat dimecres 14 de març, es va celebrar a l’aula 101 la conferència “La por eficaç? Les campanyes publicitàries de Trànsit.” Els convidats van estar personalitats com Verònica Pardo, cap de premsa del Servei Català del Trànsit i Rafa Blasco, director creatiu de Tapsa Barcelona. Xavi Lardin, director creatiu de CP Proximity i ex alumne de la 1a promoció de la FCCB, va fer de moderador.
Per començar, Blasco va parlar de la por com a emoció vinculada a la conducció. Por de perdre punts, por de la sanció, por dels radars i por de perdre éssers estimats en són alguns exemples. Seguidament, Pardo va parlar de l’eficàcia de les campanyes publicitàries, explicant que aquestes no ho són tot per evitar els accidents però que formen part de l’engranatge compost per totes les polítiques preventives. La conferenciant va exposar les dificultats amb què s’han trobat a l’hora de crear les diferents campanyes, sobretot fent referència a les diferents reaccions que pot tenir en públic. “Si trobéssim la campanya ideal, la patentaríem”, va explicar. I és que, crear un anunci eficaç sobre el tema de la prevenció d’accidents és realment complicat. El pressupost del qual es disposa, la societat a la que va dirigida i el target objectiu en són alguns condicionants. A més a més, el tema en sí està ple de limitacions ja que, com va dir Blasco, mai es pot dir que un anunci és eficaç si ha mort algú a la carretera.
Tot seguit, Pardo va parlar de la coexistència de dues tendències força diferents: l’anglosaxona, que tendeix a acceptar anuncis brutals, i la mediterrània, que es decanta cap a una via més emocional. Amb aquesta explicació seguida d’exemples específics, va quedar demostrat que cada societat està preparada per a un determinat tipus de línia publicitària.
Però la finalitat d’aquesta xerrada no era només explicar com ha de ser la publicitat de Trànsit ni quines són les condicions que cal tenir en compte a l’hora de fer-la, sinó que fer reflexionar a l’alumnat també era un dels objectius. I és que, la insuficient eficàcia d’aquests espots desemmascara el candent problema que pateix la societat d’avui dia. Com molt bé va dir la cap de premsa, cap de setmana rere cap de setmana s’anuncien morts a les carreteres catalanes i sembla que ningú n’és conscient. Pardo va parlar d’una immensa falta de consciència i de la por de la sanció davant la por de tenir accidents. “És difícil aconseguir que la persona ho faci per convicció i no per ser multada” va aclarir. Seguidament, la conferenciant, va optar per interactuar amb els alumnes i, després de fer-los preguntes com “Agafaríeu el cotxe beguts si sabéssiu que no hi ha controls a les carreteres?”, va quedar bocabadada. I és que, el sí va ser aclaparador. Després d’això, un somriure en molts dels rostres dels alumnes va actuar com a mirall social. El mirall d’una societat completament inconscient i despreocupada.
Abans de passar a les conclusions i preguntes, es van projectar les darreres campanyes de Trànsit. Eslògans com “Sigues prudent, tu no tens recanvi”; “pots trigar dies anys però si condueixes begut, t’acabarà arribant l’hora” i “T’esperem siusplau no corris”, acompanyats de vídeos esgarrifosos, van estar per moments els protagonistes de la sala. Després de ser projectat l’anunci de “si no els vols perdre posa’t en cinturó”, una veu que deia “aquest sí que és fort!” va trencar amb el silenci.
Ja la ronda de qüestions, un dels alumnes va formular una pregunta força trencadora: “No seria eficaç utilitzar el humor en aquestes campanyes per arribar millor a la gent?”. La resposta de Rafa Blasco va ser tallant i contundent: “Pots utilitzar el humor en seguretat social però mai fent referència a l’alcohol i a la velocitat, perquè per a les famílies que han perdut éssers estimats, és un cop molt fort i, això no s’ho pot permetre una institució”.
En resum, els especialistes van aconseguir captivar els alumnes creant un clima d’interès i atenció, adoptant una postura pessimista, un to de preocupació i posant sobre la taula un problema greu molt poc considerat. Blasco i Pardo van saber exposar els seus diferents però complementaris punts de vista, l’un publicitari i l’altre periodístic, donant a l’alumnat una visió ample i complerta sobre el tema de la por en les campanyes de Trànsit i fent-ne reflexionar a més d’un.