dimarts, 13 de març de 2007

Aposteòsic Yann Tiersen


YANN TIERSEN
Lloc i data:
Razzmatazz, dimecres 28-02-2007

El músic i compositor Yann Tiersen, natiu de Brest i refugiat a París, s’ha convertit en un dels grans referents de la música gala en tot el món. Famós per realitzar les bandes sonores d’Amèlie, la pel·lícula dirigida per Jean-Pierre Jeunet al 2001 o Good Bye Lenin! (2003) de l’alemany Wolfgang Becker.
Desprès de 'Les Retrouvailles', un disc innovador, presenta 'On Tour', un disc gravat en directe durant la gira del 2006, i que recull el millor del músic.
Amb les entrades esgotades dies abans del concert a la sala Razzmatazz de Barcelona, Yann Tiersen va defensar la seva música amb gran passió i entusiasme i el públic el va recompensar amb grans ovacions. Però els que s’esperaven el Yann Tiersen d’Amelie es van portar una sorpresa doncs va sorprendre amb un estil més rocker del que ens té acostumats. Encara que va demostrar que és un virtuós instrumentalista, tant tocant el violí com la guitarra elèctrica i alhora que té una veu dolça i melòdica. En aquesta nova gira repeteix amb els músics; Marc Sens (guitarra), Stéphane Bouvier (baix), Christine Ott (ondes martenot i lira) i Ludovic Morillon (bateria). Que van aconseguir que el concert d’una escassa hora i mitja de durada fos immillorable.
El seu famós violí va aparèixer en comptades ocasions en peces com “Le Quartier” i l’impressionant “Sur le Fil” , un dels temes més aplaudits de la nit, junt amb el fantàstic "La Valse de Amélie". L’acordió, característic també en les seves composicions només es va deixar veure en "Le Banquet".
Veien l’èxit que té aquest músic francès amb el seu novedòs estil, barreja de música clàssica, rock-pop, electrònica i l’estil propi de Yann Tiersen, sempre magnífic en els seus directes, queda palès que no hi ha fronteres pel que fa a un estil de música en concret. La connexió amb el públic és imprevisible, no hi ha una fórmula predeterminada i el francès ha donat amb la clau de l’èxit, doncs actualment el podem veure actuant en els festivals més prestigiosos del món. I el resultat mai és negatiu, perquè la barreja d’un públic entregat i les actuacions plenes de força del francès solen ser sempre magnífiques.

1 comentari:

Nuria S ha dit...

Un dels inconvenients de ser de fora de bcn es que de vegades et perds espectacles tan importants com akets. La música de Yann em va captivar quan vaig veure Le fabuleux destin d'Amélie Poulain per primera vegada. Després va arribar la segona, tercera, quarta! Deuria ser un concert irrepetible! Ja m'explicaràs detallets nina!