‘Atrapa a la audiencia’

Atrapa un millón. The million drop

Cadena: Antena 3 Televisión

País: España

Día de emisión: Viernes 25 de febrero

Productora: Gestmusic Gestmusic

Antena 3 empieza a poner y hacer las cosas bien. Es sabido que con la aparición del fenómeno Sálvame, la cadena ha ido asumiendo un fracaso tras otro (La Jungla, que duró una semana, o 3D que se mantuvo hasta 3 meses sin superar el 6% de share), pero parece que ahora las cosas le están yendo mejor. Hace tres semanas estrenaba un concurso, Atrapa Un millón, y lo hacía en la noche de los viernes, la más complicada con El cine de la 1 y Sálvame Deluxe. Además, trasladaba a su pobre rival, DEC, al late night. Parecía un grande riesgo que conllevaría a otro estreno al fracaso, pero no fue así. El concurso presentado por Carlos Sobera (Quién Quiere Ser Millonario, de Antena 3 o Date el Bote de ETB) consiguió de media un 14,8%, y superó en casi 500.000 espectadores a Jorge y la Esteban. Toda una grata sorpresa para la cadena de San Sebastián de los Reyes, que hizo que lo que en un principio iba a ser un estreno de un concurso que luego se trasladaría a otra franja, al final fuera la apuesta de la primera noche del fin de semana. Y de hecho, le ha ido cada vez mejor, a excepción de en la segunda entrega, cuando la Esteban se sometió al polígrafo sacando un 25,5%, Atrapa Un millón ha conseguido superar a Sálvame Deluxe cada viernes en unos 400.000 espectadores.

Las claves del éxito son muy claras, y es que recuerda a los concursos que triunfaron años atrás en la televisión, un plató envuelto de público frente a una gran pantalla, y los dos concursantes subidos en una plataforma distribuyendo el dinero que aspiran ganar en cada uno de los huecos de las respuestas que creen correctas. “Desvelamos cuál es la respuesta”, suele decir Sobera, cuando justo en ese momento, se abren las trampillas de las respuestas incorrectas y caen los billetes mal apostados de los concursantes. Y todo, encabezado por uno de los grandes del género, que supo hacer que el público español asociara un concurso de éxito mundial, Quién Quiere ser millonario? a su cara y a su manera tan peculiar y acertada de presentar concursos televisivos. Otra buena apuesta de Antena 3 que pone, y que empieza a hacer honor a sus anuncios promocionales.

Spartacus: Sangre y Sexo... perdón, Sangre y Arena

Es increíble la de audiencia y seguidores que ha conseguido la serie norteamericana Spartacus: Sangre y Arena. La cadena estadounidense Starz acertó al apostar por este producto televisivo que tanta fama y éxito le ha proporcionado. No es de extrañar. Romper los esquemas que esta, nuestra sociedad, se ha auto inculcado para protegerse a sí misma de lo que se considera degenerado y excesivo se merece, como mínimo, el preciado Globo de Oro.

La serie, que goza del mismo nombre que su protagonista, narra las aventuras de éste: un guerrero tracio que ha sido capturado por los romanos y obligado a entretener al populacho que, siempre hambriento de sangre, contempla como el valiente gladiador debe luchar en la arena para poder reencontrarse con su amada esposa.

La gracia de esta producción reside en la fotografía, que nos trae ciertas reminiscencias de la película 300. La digitalización de las imágenes, los chorros de sangre que salen a borbotones de los miembros amputados de los gladiadores y la repentina lentitud de las escenas más crudas, son los factores que la distinguen de otras insulsas producciones históricas y la asemejan a la mencionada anteriormente.

Algunos la tachan de exagerada, y no sin razón, pues al mínimo golpe de espada ves volar extremidades por los aires y las salpicaduras que la sangre deja en el objetivo de la cámara dificultan saber que está pasando en la trama durante unos segundos. Aún y así, podría calificarse de atrevida, directa y altamente explícita. Sin tapujos. Sin tapujos y sin trapitos, pues los desnudos integrales, tanto femeninos como masculinos, son constantes. Y si hay desnudos, hay sexo. Mucho sexo. A diferencia de otras series y películas, aquí los pezones no se asoman tímidos e inocentes por una esquina de la pantalla, sino que puedes estudiar la anatomía completa de los actores en un ángulo de 360 grados.

La mezcla de violencia y sexo para algunos puede resultar morbosa y para otros censurable, de ahí las múltiples y discrepantes opiniones que se tienen sobre la serie. Indistintamente de lo cada uno piense de ella, es innegable que ha roto los esquemas, y la gran audiencia que tiene lo demuestra. Desde luego, un argumento insulso y con poca sustancia puede convertirse en todo un éxito si lo mezclas con un poco de erotismo y sangre.

Emisión: jueves a las 22.30 en Cuatro
Género: Drama histórico
Creado por: Steven S. DeKnight

Son dignes d'admirar

Un format que està ocupant cada vegada més lloc a les graelles televisives són els espais de zapping. Probablement, sigui per la relativa facilitat que suposa realitzar-los, ja que simplement s’hi recullen situacions curioses o errades dels què apareixen en pantalla. Alguna pregunta més? (TV3), però, és molt més que un programa d’aquest tipus. No es limita a reunir dins d’un mateix espai les pífies d’aquells que actuen a “El circ de la tele”, nom que també rep una de les seccions de l’emissió, sinó que també s’hi tracta l’actualitat amb grans dosis d’humor i sarcasme: des de fragments d’imatges de política, passant pels esports, fins a programes d’entreteniment, elements que ens mostren en quina societat estem vivint.

Però si aquesta tasca ja no fos prou complicada per si mateixa, s’hi ha d’afegir la manca de presentador. De fet, allò que apareix més semblant a aquesta figura és el propi muntatge creat a la sala d’edició. Aquest substitueix al conductor del programa, tot oferint les imatges de l’actualitat vistes a través del filtre de la ironia i combinades amb comentaris dels diferents “personatges” esdevinguts com a propis de l’espai. Comentaris que, de fet, ja formen part del vocabulari de molts.

En aquest sentit, l’èxit de l’APM? es pot considerar quasi garantit. Cada dimarts i diumenge, seguirà reinventant-se a partir de les opcions infinites de què disposa per arrencar una rialla a l’espectador, ja sigui a partir dels temes nous que presenta el dia a dia com per les frases lapidàries dels artistes d’aquest circ. És gràcies a aquests factors pels quals un seguidor del programa s’hi segueix sorprenent i els que permetran captar-ne de nous.

Allò que, a més, el diferencia amb la resta de zappings és que molts d’aquests busquen el riure fàcil a partir de caigudes, imatges no massa agradables a la vista i la burla de gent amb un nivell cultural força baix, com és el cas de Surferos TV (Cuatro). A l’APM? tampoc hi falten aquestes situacions, però amb prou feines ocupen una quarta part del programa. Tampoc seria propi de l’humor enginyós que caracteritza a aquest programa en concret, i al de Catalunya en general. Aquest sentiment catalanista també sorgeix quan, en comentaris provinents de determinats programes de TeleMadrid, Intereconomía o la COPE entre d’altres, desapareix el respecte cap al col·lectiu català. És llavors quan el programa de zapping líder en moltes nits de dimarts carrega contra aquestes veus amb les frases més àcides del seu repertori.

L’APM? busca la cara més crítica i irònica de la realitat que apareix als mitjans, a la vegada que provoca que els mateixos fets que ens han explicat pocs minuts abans als informatius, ens els prenguem de bon humor. I això, en moltes ocasions, tal com diria una de les espontànies habituals del programa, es digno de admirá.

La vergonya nacional

Dilluns a la nit TVE va emetre en directe la gala per elegir el representant espanyol a Eurovisió 2010. Les cançons i les posades en escena es poden posar en dubte o no, però l’actuació d’un individu anomenat John Cobra (el seu nom real és Mario Vaquero) sí s’ha de qüestionar. Com és possible que una televisió pública com Televisió Espanyola permeti actuar a un personatge com Cobra?

Per tots aquells que no ho van veure, només han de saber que va cantar una mena de rap titulat Carol – nom de la seva dona, present a l’escenari– i que no va parar d’insultar i faltar al respecte al públic quan aquest el va xiular al termini de la cançó. L’espectacle va ser nefast, però pitjor va resultar per la imatge de TVE. Cobra, que ha estat a la presó, ja té antecedents com a personatge televisiu: al setembre del 2009 va aparèixer al programa El diario (Antena 3) on criticava durament la seva dona. John Cobra es va mostrar violent, agressiu i gens racional.

No és possible que la televisió pública permeti aquest tipus de representacions perquè l’espectador es pot sentir ofès. A més, la presentadora del programa, Anne Igartiburu, no va saber fer-lo callar. Les carícies i els “cariño” que li dedicava no eren gaire propicis per resultar més autoritària. Què hagués passat si en aquell moment Mercedes Milà – tan jutjada pel seu autoritarisme a Gran Hermano (Tele5) – hagués estat la conductora? Segurament ho hauria aturat de cop.

D’altra banda, sembla que TVE s’ha endut el seu premi, o calvari, segons es miri, per carregar-se a la tan criticada Pop Star Queen (Karmele Marchante, Tele5) i la seva cançó Soy un tsunami considerada una burla cap al certamen. Doncs ara tenen un problema, perquè la imatge de TVE ha quedat tacada per no desqualificar a aquells que s’ho han guanyat a pols. Haurem d’esperar a l’any que ve per saber si la cadena pren mesures més rigoroses o segueix amb aquestes normes, que no fan més que donar-li mal de caps. De moment, són la riota de tots els telediaris.