divendres, 16 de març de 2007

"Més enllà de la por, la cooperació"


Aquest dimecres, en el marc de les XIII Jornades de Comunicació Blanquerna es va celebrar la conferència titulada “Més enllà de la por, la cooperació”. La fotoperiodista i professora de la FCB, Sandra Balsells, aquesta vegada ocupava el lloc de moderadora. El protagonisme es va cedir a les cinc persones que havien estat expressament convidades per explicar les seves experiències personals en projectes de cooperació. Totes elles tenien en comú el fet de ser dones, joves i solidàries. Representaven països i projectes diferents, la qual cosa va proporcionar una gran riquesa cultural a l’acte.
La Laia Abril i la Mireia Rodríguez van ser les encarregades d’encetar la taula rodona. Les dues van viatjar l’estiu passat a Bòsnia-Herzegovina amb l’ONG Trenkalòs. L’ oportunitat d’embarcar-se en aquest projecte va aparèixer de forma inesperada però no la van deixar escapar. La Mireia gràcies al llibre “Balkan in Memoriam” de Sandra Balsells, va començar a sentir-se atreta per aquest mosaic de territoris i cultures com són els Balcans.
Iniciat el viatge, la seva primera estança al país es va desenvolupar en un camp de refugiats. “Allà no hi havia gran cosa a fer més que conviure i donar una mica de veu a persones que ningú escolta” explicava la Laia. És un primer contacte amb la gent, les seves costums, l’idioma, un passat esgarrifós i un present sense esperança...
Més endavant, van traslladar-se a un poble. Allà van poder realitzar activitats que s’identifiquen molt més amb la imatge del cooperant.
L’Anna Punsoda, va aprofitar l’estiu passat per fer un viatge de cooperació a Hondures amb l’ONG Setem. Va marxar amb un grup de deu persones. “Tenia ganes d’entendre com vivia la gent d’allà” afirma. Durant la setmana, residia en les zones rurals amb famílies del país. Al cap de setmana es reunia amb els seus companys de viatge per fer turisme a les ciutats. D’aquesta manera, li permetia comprendre la heterogeneïtat existent dins el propi país. En una d’aquestes excursions va visitar les “maquiles” i per com pronuncia aquesta paraula es percep que en té un record molt amarg.
Ara, ja fa deu mesos que va arribar d’aquell viatge. Amb la perspectiva que a vegades només el temps et permet, ha posat en ordre la seva escala de valors i es planteja la vida d’una altra manera. Assegura haver après a relativitzar moltes coses i a valorar-ne, molt més, unes altres.
L’Anna fa una reflexió interessant: “ Els canvis visibles només són útils si al darrere hi ha un canvi de perspectiva i de mentalitat”. Considera que l’educació és la base perquè el país evolucioni.
L’Ester Martí va viatjar a Bolívia amb un conveni de cooperació entre la Universitat Ramon Llull i la Universitat René Moreno de Santa Cruz. Després de l’experiència de compartir un mes i mig amb la realitat del país ha decidit tornar-hi, però aquesta vegada per quedar-s’hi tot un any. “És un altre món que s’ha de conèixer perquè per aquí a dalt (es senyala el cap) va realment molt bé” assegura.
La Paula de Senillosa fa tres anys va voler descobrir la realitat més pobre del seu entorn immediat. Durant un estiu va estar treballant al barri del Raval de Barcelona. De manera que va poder comprendre els contrastos que hi ha a les grans ciutats dels països occidentals. L’any següent, després de conèixer l’ONG ACOES va decidir formar part d’un dels seus projectes de cooperació a Hondures. L’experiència fou tan enriquidora que la va repetir un estiu mes. El segon any, va centrar el seu treball a les comunitats indígenes i als nens del carrer.
La Paula no té previst tornar a Hondures amb aquesta organització, però sí continua treballant des d’aquí per recolzar una millora de les condicions de vida de la població, sinó “és una actitud molt hipòcrita” pensa ella.
Per aquestes noies, el viatge va representar una experiència vital inoblidable. Tanmateix van haver de conviure amb les seves pors i aprendre a superar-les. La malària, les mines antipersones, la violència i fins i tot la tornada figuraven entre alguns dels temors que vivien més a flor de pell.
Tot i que una de les seves il·lusions era poder explicar el seu viatge a través d’imatges, les diferents situacions personals els ho van dificultar força. La Paula que es trobava en un país amb un alt nivell de delinqüència no es podia arriscar a què li robessin la càmera. La Laia es va sentir tan aclaparada per les seves emocions que li va ser impossible fer les fotografies que hauria desitjat. Tot i així, la seva exposició amb la Mireia va anar acompanyada d’un seguit d’imatges tant seves com d’agència. Per altra banda, l’Ester va fer la seva presentació amb un power point de suport. I la Paula va mostrar un vídeo que reflectia la vida quotidiana de la població.
Totes elles no van dubtar a animar-nos a viure una experiència com aquesta per tal d’ampliar la nostra visió del món i prendre consciència de la realitat que el configura.

1 comentari:

laia abril ha dit...

Molt maca la cronica Marta!!
Gràcies per venir a veure'ns.
Un petó.