divendres, 16 de març de 2007

"Tothom pot ser una On-line Tv Star”

Deu minuts de rigor són els que van tardar a començar la conferència programada per les 10h del matí. Tothom buscava la millor posició estratègica per disparar la càmera tan bon punt entressin els tres protagonistes.
El moderador Mario Colomer, fundador de Canal Latino, va ser el primer de trencar el gel. Ho va fer anunciant la primera baixa del matí. Pedro Soler de GuissTV i director d’Hangar no podria assistir a la conferència per un contratemps. Un cop disculpat va presentar a Antònia Folguera de GuissTV, HoritzóTV, r23.cc i riereta.net.
Colomer va començar presentant el títol de la conferència, “HoritzóTV plató. Una experiència d’streaming horitzontal”. Sota aquest títol tant rebuscat s’hi amaga una idea molt fàcil; fer televisió per Internet per abaratir costos i tenir llibertat total de continguts. Una alternativa a la televisió digital i analògica. Un cop engegada la conferència, Colomer va cedir el torn de paraula a Antònia Folguera perquè exposés el que hauria d’haver exposat el seu company i també la seva part.
En un principi, entendre el concepte tal i com l’explicava ella semblava força complicat. Així ho expressaven les cares de desconcert del assistents que van agrair-li la frase-conclusió; tothom pot fer tele o ràdio des de casa seva amb això. “L’això” era un software lliure que permet la lliure emissió d’àudio i vídeo. Va intentar animar als assistents donant l’adreça on tothom pot donar-se d’alta; http://www.radiovague.com/. Un cop sol·licitada l’alta l’usuari rep una clau d’accés. Amb la clau d’accés i moltes ganes ja tens les portes obertes a convertir-te en una autèntica “On-line Tv Star” emetent, per exemple, des del sofà de casa . Es notava l’esforç de concentració dels assistents que intentaven entendre totes les possibilitats de fer tele i ràdio per internet.
Quan parlem d’streaming hem d’allunyar-nos del prototip tradicional d’espectador. Aquí l’espectador es converteix en usuari interactiu i a més, lliure de publicitat no desitjada.
Tota aquesta allau d’informació estava essent molt interessat, però no tothom li acabava de trobar la relació amb l’eix central de les Jornades Blanquerna; la por. Poc a poc però, Folguera va establir el lligam entre streaming i por. Aquesta manera de fer tele i ràdio serveix de trampolí a tots aquells que no es veuen en cor de dir la seva per problemes de llibertat o per falta de mitjans d’expressió. Va posar alguna exemple, com en els casos de les guerres, o del tercer món.
Al cap d’una estona va introduir a tothom la seva experiència personal amb HoritzóTV, va mostrar un vídeo dels seus inicis i va assegurar que era una emissió punk on tan sols dues persones es cuidaven de tot. Això diferenciava aquesta manera de fer televisió de la que estem acostumats, perquè assegurava que no es cuiden les formes en canvi sí el contingut, perquè és el que més els hi importava.
Fins aquí va durar la seva exposició i es va donar pas al torn de preguntes que en un principi ningú gosava alçar la veu i preguntar tots els dubtes que li havien quedat, però l’efecte domino no es va fer esperar. Després de la primera pregunta, allau d’intervencions. Preguntes de l’estil; tot això és molt bonic però de què viviu? O per exemple, on podem veure qui fa streaming? En aquesta va saber contestar la pàgina, http://www.r23.cc/interface/. Ara bé, la última pregunta va venir del seu costat, d’en Mario Colomer, que d’una manera delicada i sincera li va preguntar per l’audiència d’aquest tipus de tele, la gent va riure perquè s’ensumava la resposta. Ella va assegurar que era una cosa que intentaven fer créixer dia a dia, amb el boca orella però que mai sabien si quan feien televisió els estaven mirant o no!