dijous, 28 de febrer de 2008

Els anglesos diuen: Sit!


Moltes vegades ens hem trobat en situacions dificils a la vida. Moments incòmodes, d’incomprensió, de fer el ridícul, de vergonya i fins i tot de patiment. Vull endinsar-me en el fantàstic món universitari… concretament en el mobiliari de les classes. Una cosa és patir en un moment determinat una situació indesitjable i l’altre es haver d’asseure’s cada dia damunt d’aquestes trossos de plàstic en l’intent d’arribar a ser una cadira i amb discriminació social per la gent que escriu amb l’esquerra. Recordem que el 95 % d’aquests artefactes són fets per a gent de dretes.
Moltes histories s’han trobat al voltant d’aquestes no-cadires. Moments de patiment, on per exemple un alumne alhora de baixar el braç per fer un examen es va pessigar amb la frontissa deixant sangtrait i marca perqué “constés” que ell havia assistit a aquell examen. N’hi ha d’altres que són una mica més repelents i que quan els professors decideixen separar els alumnes en cadira si i cadira no, pugen el braç (el de la cadira) per si hi ha un intent de copia dels seus veins.
Aquesta historia segur que tots l’hem patit alguna vegada o una altra i és que tots sabeu que les cadires de la facultat les van fer amb un relleu molt fi a la zona on nosaltres seiem. Doncs bé, no sabeu la vergonya que es passa quan un servidor o qui sigui porta botons al cul i al moment de canviar la posició per fer l’estada a la classe una mica més agradable, se sent un soroll que aviat els que tens al voltant poden relacionar amb l’escapament d’un gas no gaire noble. Segur que també a alguns els ha servit per dissimular i contesten: No, tranquil. És la cadira.
Són moltes les histories que es poden construir al voltant d'aquestes amigues. Al final acaben sent una companya més, amb les que hi tenim un tracte cordial i entranyable i que poden fer passar una tarda diferent a tots aquells que formem part d'aquesta experiència.

Caminant per la universitat he pogut veure com en alguna classe ja s'han posat pupitres amb cadires un pel més robustes... espero i desitjo que tot el que he explicat serveixi per seguir fent aquest canvi.