dijous, 28 de febrer del 2008

Què dolents són els polítics!

Fidel Castro ha anunciat la seva retirada de la vida pública cubana, i la renúncia al comandament de l’estat caribeny en benefici del seu germà Raül. Ja fa quasi 50 anys que va triomfar la Revolució que va derrotar Batista i va portar el socialisme a Cuba.

L’època en la que vivim és la del fi de les ideologies. Ja no tenen sentit en el món democràtic (en el no democràtic tampoc importen gaire), on no hi ha cap partit, que aspiri a governar, que segueixi una doctrina concreta purament, i més o menys, excepte petites diferències, els grans partits defensen coses molt semblants, sobretot en l’aspecte econòmic. Està desapareixen l’eix esquerra – dreta. Fins i tot Xina, un país fins no fa gaire comunista està en ple procés d’implantació d’una economia de mercat que el farà ser una potència d’aquí no gaire temps.

Cuba, i en concret Fidel, representen l’últim vestigi de l’època dels grans líders i de les ideologies com a part fonamental de la política. No tornarà a haver-hi líders tan carismàtics com els del segle XX, independentment del seu caràcter democràtic o no, i cada cop les diferències entre els partits seran menys visibles.

Ho varem poder veure en el debat entre Zapatero i Rajoy, on es van dedicar a llançar-se retrets enlloc de presentar propostes per convèncer als votants, segurament perquè això ja no té importància, el que importa és l’habilitat que tinguis per posar en evidència l’altre, ja que les idees acaben sent molt semblants.

Cada cop votem més contra algú, i no a algú. Els principals arguments que dona el PSOE per demanar el vot és perquè no guanyi la dreta rància de Rajoy i la Conferència Episcopal. El PP fa el mateix, demana el vot per salvar Espanya de l’abisme al que la porta Zapatero. Els polítics actuals són tan dolents que no ho poden amagar, i la única opció que els queda és fer-nos veure que l’altre és encara pitjor. Així estan les coses i així ens va.