dijous, 10 d’abril del 2008

"Els funcionaris fan la vida impossible als presos"

ENTREVISTA A NATÀLIA OLAYA


La Natàlia Olaya Castells va nèxier el 27 d'Octubre de 1986 a Cervera. Està estudiant el quart curs de pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona i fa pràctiques al Centre Penitenciari de Joves La Trinitat de Barcelona des de fa dos anys.

Quina és la teva feina a la presó?
Faig de pedagoga i la meva feina es dissenyar i planificar els programes educatius de cadascun dels presos. Cada dia quan arribo pel matí hem reuneixo amb la meva cap i em dóna un full amb els noms del nous interns que han ingressat a la presó. Més tard em reuneixo amb cada pres nou per fer-ls'hi una entrevista personal que acostuma a durar unes dues hores. En aquesta els hi faig preguntes personals com ara la seva etapa educativa, social, d'ambient i finalment parlem sobre el delicte que han comés.

Una vegada feta l'entrevista, què passa?
A partir de les seves respostes i de la forma que les contesten, els ubiquem al nivell bàsic ,si és el primer cop que ingressen a la presó, o al nivell ,avançat si no és la primera vegada que ingressen a la presó, tot i que aquest últim fet no acostuma a passar. En el primer nivell s'hi passen quinze dies de prova perquè es familiaritzin amb els companys i si la seva actitud és correcta passen al nivell avançat.

En quin moment et planteges que vols treballar a la presó?
Quan vaig entrar a la facultat de pedagogia de la UAB tenia molt clar que em volia especialitzar en l'àmbit jurídic, però fins a principis del tercer curs no se'm va ocórrer treballar en una presó.
Quan ens van donar el llistat amb els centres on podríem fer pràctiques durant dos anys, entre moltes opcions, tan sols hi havia una plaça per poder fer pràctiques a la presó. Tot i així, no vaig tenir molt problemes per entrar-hi, ja que als meus companys de classe no els hi feia massa gràcia treballar-hi.

Alguna historia t'ha posat els pèls de punta?
Sí, moltes. La que més em va commocionar, va ser la d'un noi colombià que venia cap Espanya en la busca d'un món millor. Al seu país no vivia amb la família. Havia quedat a l'aeroport amb la seva mare per venir junts cap aquí. Ella no s'hi va presentar. Abans d'embarcar una tieta li digué que la seva mare es trobava malament. Tot i així li demanà que li portés una part de les seves maletes perquè quan ella hi anés, ja tindria part de la roba a Barcelona. Quan va arribar a l'aeroport del Prat, el van detenir. Dins de la maleta no hi havia roba, sinó que hi havia droga. No va tenir temps ni de veure el carrer. D'allà se'n va anar a la presó.

Si la culpa és de la seva mare, com pot ser que sigui ell l'intern?
Quan el van detenir van intentar posar-se en contacte amb els familiar,s però no van donar senyals de vida. Cap familiar s'ha preocupat per ell. Està sol. Es sospita que tot es culpa de la seva mare, però al no haver-hi proves és ell el que te que pagar la condemna.

Has tingut mai por mentre t'entrevistaves amb un pres?
No, mai. Tot i que sempre portem un aparell per avisar a seguretat en el cas que passés alguna cosa, no l'he utilitzat. Quasi sempre em quedo sola dins la sala i en cap moment he sentit por. M'atreviria a dir, que són els nous presos els que en tenen. No saben que es trobaran a la presó i molts cops se'm posen a plorar a causa dels nervis que estan tenint en aquell moment.

Quina relació hi ha entre treballadors i els presos?
Hi ha dos tipus de treballadors dins la presó: Per un costat, hi ha els funcionaris (policies) els fan la vida impossible, i per un altre, els psicòlegs, pedagogs i educadors que intentem portar el màxim de bé la relació amb els interns. Fins i tot, algun cop, ens han donat les gràcies per la feina que fem. Cap pres se'ns ha queixat mai de les molèsties que li ha causat algun policia, però tot i així, he pogut veure com un funcionari cridava i insultava a un intern després que aquest li demanés alguna cosa de bones maneres.

Per què creus que hi ha aquest comportament per part dels policies?
Els funcionaris es passen tot el dia dins la presó. Aquest fet fa que molts cops perdin la paciència i a la més mínima acabin cridant. Per altre costat, es senten superiors als presos. Es pensen que insultant i tractant-los malament guanyaran autoritat i l'únic que aconsegueixen és que els odiïn i parlin malament d'ells. En canvi nosaltres, només passem unes hores dins la presó, cosa que ajuda molt a no perdre els nervis.

Parlant d'odis, hi ha discriminació entre els interns?
Sí, en el cas dels violadors i els acusats per violència domèstica, molta. Aquests s'amaguen, s'automarginen i sempre neguen que ells hagin fet tal cosa així. Els assassins, el traficants i els lladres no els poden veure. Hem tractat tallers sobre aquest tema. Segons els presos, la dona està per sobre de tot i tocar-la és la pitjor cosa que es pot fer.

I discriminació per raça?
No n'hi ha tanta com al món exterior. Cal dir, que un percentatge molt elevat són immigrants, sobretot d'Amèrica del Sud. Tan sols he vist un cas de racisme. És un jove de vint anys que no pot veure a cap persona que no sigui de la seva raça.

Aquest jove va ingressar a la presó per quelcom relacionat amb el racisme?
No. Va entrar per haver cremat juntament amb dos nois més, a una indigent dins d'un caixer de Sant Gervasi. Es un noi una mica especial. Li està costant molt assimilar la seva estada a la presó. Va molt a la seva, es creu superior als demés i ja ha tingut moltes enganxades amb la resta de companys i amb els vigilants.

Podria donar-se el cas en que aquest noi compartís cel·la amb un d'una altra raça?
Els funcionaris són els encarregats de distribuir els presos per les diferents cel·les. Es té molt en compte molts factors a la hora de triar els companys. Per exemple, un ucranià que va entrar la setmana passada, al no saber la nostra llengua el van posar juntament amb un altre del seu país perquè aquest fes de suport orientador.

El pare de la difunt Mari Luz està demanant firmes per a la cadena perpètua. Creus que Espanya hauria d'abolir-la?
He vist alguns presoners que se'ls ha donat la llibertat condicional. molts s'han reinserit i rehabilitat. Tinc ex-interns que ja estan treballant amb uns contractes en condicions. Si els presos han estat implicats en el món de la droga o dels robatoris es recuperen, en canvi els assassins i els violadors, és molt més complicat. El recolzament de la família es fonamental.

No m'has contestat la pregunta...
És un tema molt complicat. He conegut molts cassos i més d'un cop, fins i tot, he pensat amb la pena de mort. No fa massa, va venir un noi acusat d'haver violat a la seva mare. En casos com aquests... no hi ha cadena perpètua que valgui.

La teva feina és dissenyar i planificar els programes educatius de cadascun dels presos, com està estructurada l'educació dins la presó?
Dins La Trinitat tenim l'escola Santiago Rossinyol. Depenent del nivell educatiu de cada pres, els hi adjudiquem una classe. Tenim quatre nivells i un d'especial per aquells que no saben llegir ni escriure. Els presos que abans d'ingressar a la presó havien estudiat fins als 16 anys, passen directament als mòduls de formació professional.

La presó té borsa de treball?
Hi ha una associació que s'encarrega d'ajudar als presos que estan al tercer grau a reinserir-se al món laboral. Molts interns quan tenen la llibertat condicional, durant el dia van a treballar i a la nit tornen a la presó.

Però un pres aprofitant que té llibertat condicional, no podria donar-se a la fuga?
És molt difícil. Tots aquests presos porten una polsera que indica, mentre estan fora del recinte, on es troben. Si en algun moment es sospita de quelcom estrany, els policies, vestits de paisà, van al lloc on es troba. Tot i així, els presos no són ximplets. Els de tercer grau els queda poc temps de condemna i si intenten escapar saben que tot se'ls pot girar en contra.

La presó és com te la imaginaves?
No. M'imaginava una presó aïllada, amb unes habitacions més grans i amb les portes fetes de reixa. Les presons de les pel·lícules no tenen res a veure amb les de veritat. La Trinitat està dins de Barcelona, cosa que fa que estigui envoltada de blocs de pisos. Les cel·les són asfixiants. Cadascuna fa 10 m2 i té dues lliteres on hi dormen cinc persones, una pica, dues estanteries i un lavabo. No tenen ni una taula per a escriure.

Per acabar, com et vas sentir quan Cervera no va acceptar la presó que la generalitat volia fer construir?
Em vaig endur una gran decepció. La gent té un concepte molt dolent sobre les presons. Es pensen que on hi ha una presó hi ha més violència, més robatoris, i justament és tot el contrari: amb una presó els ciutadans de Cervera podrien passejar més tranquil·lament per la ciutat.