dilluns, 21 d’abril de 2008

"Un polític sempre ha de mirar si hi ha un periodista darrere seu escribint"

A les 18:30 puntuals, Xavier Vinader i Francesc Barata van entrar a la sala 201 de la Facultat de Comunicació Blanquerna. La conferència va dur el títol de “Mirar sota les catifes del poder. El periodisme d’investigació”. El protagonista de l’acte va ser Xavier Vinader, periodista expert en terrorisme i autor de Operación Lobo. Memorias de un infiltrado en ETA. El lloc de presentador el va ocupar el professor de la mateixa facultat Francesc Barata que va començar amb un resum de la trajectòria professional de Vinader.

Després d’aquest retrat que va incloure investigacions perilloses amb amenaces, un exili a Paris, llibres i premis com la Creu de Sant Jordi 2007; Xavier Vinader va prendre el torn de paraula. Va iniciar el seu discurs describint-se com “un periodista d’una generació que van patir la restricció i la censura informativa i que van rebre moltes esgarrapades per tal de consolidar la llibertat d’expressió en la transició”. En aquesta època, segons el periodista, va sorgir un “ego periodístic” que tenia com objectiu canviar el món: “Nosaltres teníem al cap el cas Watergate, en canvi, els nous grups empresarials solament volien ser màquines de fer diners”. Posteriorment, va continuar situant la transició en un marge periodístic i va afirmar que “els seus companys i ell van recuperar la història amagada: exiliats, presoners de camps de concentració, maquis...”. El periodista va seguir amb un repàs per la història més recent lligat amb el periodisme d’investigació i la seva pròpia experiència. Va indicar que hi havia tres etapes ben diferenciades. La primera va del 1972 a l’any 1982: en aquest temps mort Franco, succeeix el cas Watergate, finalitza la guerra del Vietnam i neixen alguns diaris com Diario 16, El País, l’Avui o Interviu entre d’altres. En aquest període el periodista va investigar el món de l’extrema dreta i va tenir molts problemes judicials però va declarar que“jo no vaig ser el primer periodista en anar a la presó”. La segona etapa va de 1982 a 1991: coincideix amb l’arribada del PSOE al govern. En el camp de la investigació, es fan grups per destapar “el terrorisme d’estat”, pràctiques irregulars d’alguns dirigents polítics. En aquests anys també neix el diari el Mundo. La tercera etapa va de l’any 1991 al 2000: en aquests anys, Vinader va afirmar que “la convivència entre els periodistes, polítics i patrons es va trencar”. Van haver moltes cròniques d’escàndols com el de Luís Roldán o Mario Conde. Va començar el “periodisme de dossier” que eren batalles pel control dels mitjans dels comunicació.

Xavier Vinader va acabar la seva ponència explicant a què es dedicaven els periodistes d’investigació dels anys 80 i 90 en l’actualitat: “alguns segueixen, altres escriuen llibres i altres estan parats”. En aquest moment, van donar pas al torn de preguntes. Una estudiant va preguntar com veu el periodisme d’investigació en el futur, ell va respondre que “ara quasi ja no es fa periodisme d’investigació per culpa dels conglomertats empresarials que tenen masses interessos. Ara hem tornat al free lance que té pocs mitjans”. Abans de donar per finalitzat l’acte, va aportar un xic d’optimisme en vers la professió “tranquils, que sempre hi haurà catifes del poder per aixecar”.