dimecres, 28 de maig de 2008

Fingir o no fingir, aquesta és la qüestió



A finals de l’any passat, l’empresa de preservatius Durex va publicar una enquesta on assegurava que el 81% dels homes arriben a l’orgasme durant les relacions sexuals enfront el 52% de les dones. Amb aquests resultats veiem com hi ha un 29% de les dones que han enganyat a la seva parella durant la relació sexual, un percentatge que, segons sexòlegs va augmentant desmesuradament. Al llarg dels anys s’han fet nombrosos estudis, pel·lícules, articles i llibres que en parlen: llibres que fan comèdia, “Antimanual de sexo” de Valerie Tasso i de vegades drama, “Intimidad y Sexo en 10 y 1 noches”, gags en pel·lícules d’humor, “Cuando Harry encontró a Sally” i sèries que focalitzen com afecta l’engany a les relacions de parella com el cas de “Tell me you love me”. Tot aquest material no deixa de tenir un valor crític en aquesta societat de la mentida, de fingir orgasmes per enganyar com et sents realment en el moment que estàs al llit amb la teva parella. Sexòlegs, escriptores, periodistes i terapeutes han donat resposta al per què d’aquest misteri.


Primera raó: Fingir per no ferir

La majoria de la població femenina fingeix per satisfer la parella i no ferir-lo; “es pensen a vegades que estan fent el polvo de la seva vida, i no és veritat, hi ha cops en què ho fan millor” assegura una de les testimonis entrevistades. El metge-psiquiatra i terapeuta de parella Mariano Betés, confirma que les dones fingeixen perquè estimulen a la parella; “la sensació de què la parella està excitada, excita al seu company i ell sent més plaer”. La dona creu que fingint, la seva parella es sentirà satisfeta de la relació, i no li qüestionarà la seva situació en el llit i l’estratègia emprada. No obstant, la dona mentirà sense voler tenir consciència de què la relació al llit, novament, ha estat un fracàs. De fet, Betés ha afirmat en més d'una ocasió que l'orgasme és la mort del sexe i aposta per el sexe tàntric com a mètode molt efectiu per crear una atmosfera de plaer i compartir amb la parella.


Segona raó: Fingir per fugir

Mariano Betés afegeix que, a vegades, fingir l’orgasme és la única sortida que es troba la dona per fugir de l’assetjament de l’home, sovint pesat o penós. És el cas de les altres entrevistades que relaten que van fingir per aquesta raó: “va ser amb una parella d’una nit, estàvem a la platja i ell em va confessar que era verge... va estar una estona intentant satisfer-me amb una penetració molt rítmica i avorrida i vaig haver de fingir perquè parés, li donés dos copets a l’esquena i marxés”. I un altre: “portàvem una hora pum pum i no m’agradava gens, vaig haver de fingir perquè no es frustrés, la culpa no era seva”. En aquí cal diferenciar que aquesta raó la utilitzen dones que s’acosten amb homes que han conegut aquella mateixa nit i que no senten cap tipus de preocupació per ferir els sentiments de l’acompanyant, més que res, per la poca confiança que desprenen. Si el cas fos amb la parella estable i les dones qualifiquessin les seves relacions sexuals com a “pesades, avorrides o penoses” no faria falta fingir, perquè la insatisfacció femenina acabaria tallant la parella. Ana Blesa, sexòloga, afirma que en el moment que la dona comença a fingir “cau en l’error absolut: si l’home creu que tot està bé, no investigarà, aprendrà, i no canviarà la seva manera d’actuar”. Les dones no pensen en la frivolització que demostren fingint a la seva parella i no es donen compte que si realment es vol fugir de la relació sexual, més val no acostar-s'hi ja d'entrada.


Tercera raó: Fingir per por

Jairo Bouer és un sexòleg brasileny que l’any passat va ser conductor del programa Eròtica del programa de la MTV del seu país. És conegut per les classes que imparteix a Brasil sobre sexe, tant visitant fabelas com importants clubs de rics. Bouer afirma que la dona fingeix bàsicament per por; “les dones han de demostrar que són unes autèntiques serps al llit i no volen ésser considerades fredes o traumatitzades pel sexe que acaben de tenir amb la parella”. El sexòleg assegura que les dones tenen por a no comprometre’s en el seu paper al llit i per això volen “ser aprovades per la seva parella” fingint l'orgasme i demostrant, que l'han tingut. Aquest cas passa sobretot en parelles on la dona se sent inferior, sigui per la seva autoestima com per altibaixos emocionals. S'estima a la parella i siguin quin siguin els problemes que té fora de casa, no els vol traslladar al llit. D'aquest nivell baix d'autoestima se'n deriva el baix nivell de confiança, tant amb sí mateixa com amb la parella.


Quarta raó: El coit no produeix plaer

Valerie Tasso ha publicat llibres com “Diario de una nimfómana” i l’ ”Antimanual del sexo”. Col·labora habitualment en programes televisius i se la coneix per la seva trajectòria com a conferenciant. Davant la pregunta “¿per què fingeixen les dones?” ella proposa una raó diferent. Segons Tasso, el model de sexualitat en què actualment ens trobem segueix sent molt patriarcal: els que han escrit sobre sexualitat han estat sempre homes i, això provoca que són els que han dibuixat el discurs normatiu del sexe. "Aquest discurs" afirma Tasso "es recolza sobre 3 potes: el coitcentrisme, establir el coit com a acció central de la relació sexual, el penis i la parella”. A més a més la sexòloga assegura que fins fa poc mai havia interessat la sexualitat femenina: “al segle XIX les dones no teníem ànima i Freud assegurava que una dona madura tenia orgasmes vaginals mentre que una immadura era clitoriana, és a dir, una dona que només pensa en la seva estimulació del clítoris". La sexòloga explica que les dones semblen tenir orgasmes vaginals i, com la vagina és casi insensible i moltes volen seguir el patró, deixen que se la fiquin en calent i sospiren per no haver de dir res. De fet, el clítoris, entre d’altres, és un òrgan dissenyat per al plaer tot i que el gran òrgan sexual és el cervell. Tasso s’atreveix a dir que “explicar que el coit no produeix plaer en la dona, és fer tambalejar el discurs normatiu del sexe” i això, de fet, només produeix satisfacció als homes.

L’orgasme no és necessari

Sense deixar enrere l’argumentació de la mà de Valerie Tasso, Marien Escort, ha volgut parlar sobre els orgasmes femenins i masculins i com li afecten en la seva professió. Marien és prostituta i defineix “haver passat per totes les condicions i modalitats de la prostitució”. Ella introdueix un nou concepte: la tirania de l’orgasme. Marien assegura que degut a la falta d’educació sexual “es creu falsament que l’orgasme és la culminació d’una relació sexual” i que si no s’aconsegueix “es generen les corresponents frustracions quan, en realitat, no és necessari tenir orgasmes per arribar a la satisfacció sexual”. Davant d’aquesta pressió cultural, el més còmode és fingir perquè “no sempre ve de gust aguantar la pressió”. Marien aconsella que convé més “no donar-li la més mínima importància i aprofitar el plaer que s’està sentint mentrestant”. A més a més, assegura que fingia més quan no era prostituta, i que ara, “no em sento obligada a fingir, i si per això he de perdre clients, els perdo”. Marien considera que d’aquesta manera reeduca a les persones perquè creu que realment molta falta en fa i, sobretot, en camps com el sexe.





Els homes també fingeixen

Marien Escort també fa referència a què els homes fingeixen “i més del què creiem”. Pels homes es més còmode fingir que reconèixer que han tingut un gatillazo o que no han pogut ejacular, per molts motius, aprofitant que porten preservatiu i és molt fàcil dissimular-ho. Un dels misteris de la sexologia moderna és trobar solució a la no consumació de l’orgasme masculí malgrat la força de la seva erecció. Per altra banda, hi ha més casos en què l’home fingeix, confessen haver ejaculat quan ella arriba a l’orgasme i després, o bé intenten anar a pel segon coit, o bé fingeixen el segon orgasme perquè no són capaços d’arribar-hi. A més a més hi ha un altre sector d’homes que no ejaculen per por de provocar un embaràs no desitjat i d’altres que prefereixen estalviar energia seminal per a la seva amant o per masturbar-se veient porno. No obstant hi ha homes que ho fan al revés, que guarden el semen per a la seva dona perquè no sospiti de la seva infidelitat.


“Una mentida és com una bola de neu: quant més temps es fa rodar, més gran es torna” Martin Luter King

Seguint el proverbi del títol d’aquest punt final, el més fàcil, per més complexa que sigui la situació, és aproximar-se a la veritat. Recollint les experiències dels diferents autors que han volgut expressar la seva idea sobre “¿per què fingeixen les dones?”, hem de començar a ser sincers amb una cosa tant simple com l’orgasme en una relació sexual. Hem de deixar enrere el model patriarcal de la relació que estableix que el punt culminant és l’orgasme i tal com diu Marien Escort hem d’aprofitar tots els moments amb la nostra parella. Si fingim perquè no ens ha agradat la nit, hem de confiar en la estabilitat de la nostra relació i explicar que hi ha hagut de dolent perquè cara el pròxim reencontre, sigui millorable. Tot i semblar un discurs moralista i basat en ideals som conscients de què tractem un dels problemes més complicats a l’hora de parlar d’inapetència sexual perquè ratlla la mentida constantment. Hem de ser capaços de dir quan no tenim ganes de fer l’amor, i quan sí, de la mateixa manera de què ens agrada i que no, i hem de saber entendre'ns i aconseguir una màxima compenetració de parella. La solució rau entorn el treball en equip i la comunicació, amb molta confiança i compartint a cor obert els sentiments i fantasies que es viuen en el moment.