dijous, 29 de maig de 2008

Justícia justa?



Des del passat 28 d’abril, Francesc Argemí està internat a la presó de Brians 2 pels delictes d’ultratge a la bandera, desordre públic i atemptat a l’autoritat. Francesc Argemí, conegut com a Franki, és un veí de Terrassa que des de ben jove es va involucrar en diferents col·lectius i moviments socials de la seva ciutat, sent un dels membres més actius. El seu cas ha creat una gran mobilització en tot el món independentista i en molts moviments de caràcter antisistema que hi ha a Catalunya. Ja s’han produït diversos actes de protesta i algunes accions per reclamar la immediata posada en llibertat del noi, al que alguns consideren un pres polític. La història dels fets és una mica confusa i hi ha algun punt controvertit en què les diferents versions xoquen frontalment.

EL CAS

En el transcurs de la festa major de Terrassa de l’any 2002, diversos col·lectius egarencs van organitzar un cercavila que tenia per objecte demanar la retirada de les banderes espanyola i europea de la seu consistorial. Durant l’acte, un persona va arribar fins al terrat de l’ajuntament i va intentar abaixar la bandera espanyola del pal on onejava. El individu no va poder aconseguir el seu objectiu però amb els seus intents d’estirar-la va estripar la tela de la insígnia. En aquell moment la policia va carregar contra els manifestants i va dispersar la concentració sense realitzar cap detenció.
Alguns mesos més tard, a l’acusat li va arribar la denúncia en què se li feia responsable de l’estrip de la bandera, i tipificava aquest acte com un delicte d’ultratge a Espanya, desordres públics i atemptat a l’autoritat. El judici, celebrat l’any 2004, condemnava a en Franki a una pena de 2 anys i 7 mesos de presó pels delictes abans esmentats. A partir d’aquí Montserrat Salvador,l’advocada defensora i membre del col·lectiu Fontanella d’Advocats, va esgotar tots els tràmits legals per impedir que l’acusat entrés a la presó. El primer recurs va ser rebutjat el maig del 2005, i aleshores va demanar l’indult, que se li va negar un any més tard. El maig del 2006 va presentar un recurs al Tribunal Constitucional demanant l’anulació del judici. El recurs va ser desestimat i el jove va ingressar a la presó Model de Barcelona el passat 28 d’abril, per acabar sent traslladat a Brians 2 uns dies més tard. Actualment l’advocada d’en Francesc està redactant un nou recurs per presentar-lo al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg.

EL JUDICI
Quines proves van servir per acusar a en Francesc del delicte? La veritat és que durant el judici van haver-hi versions contradictòries dels fets. Alguns membres de la policia local van arribar a assegurar que el detingut no estava al lloc dels fets, i fins i tot un va reconèixer que van posar el nom de Francesc Argemí a l’atestat perquè els hi ho va demanar un company. Per altra banda, dos agents sí que van declarar haver vist a l’acusat al lloc del incident tot i que durant el judici no el van poder identificar. Tots els mitjans de comunicació que van seguir aquella manifestació van aportar els testimonis gràfics que van prendre i en cap de les imatges hi apareixia el jove. La defensa va comptar amb el testimoni de tres persones que van assegurar que en Francesc, en el moment de la manifestació, es trobava en un altre punt de la ciutat organitzant una altra activitat relacionada amb la festa major. L’ajuntament de Terrassa es va personar com a part afectada en el judici i va reclamar el pagament de la bandera que va ser esquinçada, amb un cost d’uns 70 euros.
Tot i les proves presentades per la defensa i les contradiccions de l’acusació, el jutge Enrique Rovira del Canto, qui va exercir com a fiscal militar durant el franquisme, va condemnar a en Francesc Argemí a les penes de 1 any per desordre públic, 1 any i 3 mesos per atemptat a l’autoriat i de 8 mesos de multa, o subsidiàriament a 4 mesos de presó pel delicte d’ultratge a la bandera espanyola. En total, 2 anys i 7 mesos que el jove de Terrassa va començar a complir fa tot just un mes.

LES REACCIONS

Durant tot el llarg procés penal que ha acabat amb el Francesc a la presó, diversos col·lectius alternatius, sobretot de l’àrea del Vallès i de Barcelona ciutat, ja es van mobilitzar reclamant la innocència del jove. Però ha estat en l’últim mes des de la seva detenció, que s’han intensificat els actes de protesta i les mostres de suport de diferents associacions i ajuntaments catalans. L’acte que va tenir més ressò mediàtic va ser el que van protagonitzar dos joves que el passat 6 de maig van accedir fins a una de les grues de la Sagrada Família i es van penjar de la part més alta amb pancartes que demanaven l’absolució del detingut. Dos dies després uns activistes es penjaven d’un pont sobre la B-23 i obligaven a tallar-la durant 20 minuts originant greus problemes de trànsit. El dissabte 10 de maig es va celebrar una manifestació de suport pel centre de Barcelona que va comptar a una participació d’unes 3000 persones segons els organitzadors, 1000 segons la guàrdia urbana, que demanaven la llibertat del jove egarenc. Molts actes com aquests s’han realitzat en diverses poblacions catalanes, sobretot de la zona dels dos Vallès, però també a poblacions com Vic o Lleida. Un altre punt important de les mobilitzacions és la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudia en Francesc. L’assemblea d’estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres està molt pendent del cas i, entre d’altres accions, ha pressionat perquè la universitat enviï a alguns professors a la presó per continuar donant-li classes al detingut, que es vol presentar als exàmens de juny.
Per altra banda, cada cop són més els ajuntaments, les associacions i els partits polítics que demanen la llibertat del jove detingut. Ajuntaments com els de Llinars, Vilafranca o Sant Cugat del Vallès han aprovat mocions que demanen la llibertat del jove. En el seu dia, tots els partits polítics de l’ajuntament de Terrassa, excepte el Partit Popular i Ciutadans, van demanar el indult que finalment va ser rebutjat. Altres associacions com Òmnium Cultural i diversos polítics com Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós també s’han solidaritzat amb la situació d’en Francesc Argemí.
De moment tot el moviment al voltant d’en Franki no sembla que vagi a aturar-se, i ja estan preparats més manifestos i més actes reivindicatius a diferents indrets de Catalunya. ¿Baixarà d’intensitat a mesura que passin els dies, o aguantarà el temps que faci falta al costat del jove detingut? El temps ens ho dirà.