dilluns, 18 de maig de 2009

El "Dream Team" de Guardiola

Des que Johan Cruyff va arribar a la banqueta blaugrana l'any 1988, el projecte esportiu ha seguit en la mateixa línia. El llegat que Cruyff va deixar en forma de futbol atrevit, alegre i ofensiu ha estat respectat, exceptuant en dues ocasions (Robson i Serra Ferrer), pels seus successors a la banqueta. Les diferents directives han contractat a entrenadors de característiques similars, encara que cadascun amb les seves particularitats tàctiques. L'estil de joc de l'escola holandesa instaurat per Cruyff no és només el referent del primer equip, sinó també el referent de totes les categories inferiors.

De la mà de Bartolomé 'Tintín' Márquez, ex-jugador i ex-entrenador de l'Espanyol, analitzarem quines han estat les claus d'aquest Futbol Club Barcelona al que ja batejen com el nou “Dream Team”.

Primer de tot, recordar que a finals de la temporada anterior el Barça va patir una forta crisi institucional, amb una moció de censura que quasibé acaba amb la presidència de Joan Laporta. L'actual president va poder continuar en el càrrec i va duur a terme una aposta molt arriscada, va decidir que el nou inquilí de la banqueta blaugrana fos un home de la casa, Pep Guardiola (de la mateixa manera que l'altre club de la ciutat, l'Espanyol, que va apostar per 'Tintín' Márquez, un tècnic més experimentat). Tot i tractar-se d'un ex-jugador blaugrana que va estar durant onze temporades al primer equip, la seva trajectoria com a entrenador era més aviat curta, només tenia un any en el seu currículum com a tècnic (Barça Atlètic temporada 2007-2008). La decisió un cop vists els resultats, podem afirmar categòricament que va ser tot un èxit. Un equip que guanya dos títols (Lliga i Copa del Rey) i que té el triplet a tir (Champions League), no és obra de la casualitat, és producte d'una suma de factors quasibé imposible i alhora perfecte. S'ha de tenir en compte que hi ha tan sols quatre equips que hagin aconseguit la fita del triplet en tota la història: el Celtic (1967), l'Ajax (1972), el PSV Eindhoven (1988) i el Manchester United (1999).

Segons 'Tintín', "Pep Guardiola ha recuperat els valors en què es sustenten els èxits blaugranes d'anys anteriors: donar oportunitats a una productiva pedrera, i sobretot, recuperar el talant ofensiu i creador que sempre ha caracteritzat a aquest equip al llarg de la història".

Pep Guardiola ha fet reaparèixer aquell joc blaugrana que enlluerna a qualsevol seguidor de futbol, un joc senzillament espectacular, i òbviament, a l'abast de molt pocs. El joc es basa en un migcamp amb uns Xavi i Iniesta que són autèntics cracks en les seves posicions i amb un Yaya Touré que dóna l'equilibri entre la defensa i l'atac. A la vegada, Leo Messi s'ha confirmat com un dels millors jugadors del planeta, Eto'o com un davanter amb gol i Henry ha recuperat la seva millor versió que tenia amagada desde els seus temps en el Arsenal. És cert que a un entrenador el fan els seus futbolistes, però també la mateixa idea de futbol del seu tècnic. Si analitzem les bases de la personalitat de Guardiola, podrem comprendre una mica més el bon funcionament que l'equip 'culé' està tenint en l'actual temporada.

Meticulós: Amant dels mètodes clars i ben treballats. "Com a jugador ja ho era. En les jugades d'estratègia sempre era el que hi insistia més. Repassava vint vegades cada jugada, tot ho tenia planificat ", afirma Oriol Tort, un dels seus primers tècnics al Barça.

Valent: No li ha tremolat la mà per descartar de la seva plantilla a jugadors com Ronaldinho o Deco i donar confiança a jugadors com Busquets o Pedro.

Visionari: La seva visió de joc el va caracteritzar com un gran migcampista. Un d'aquells jugadors que surten amb poca freqüència, “un estil de jugador amb el segell de can Barça”, assenyala Márquez. Tal i com va afirmar el mateix 'Tintín' en la vigília del derbi “de les bengales” a Montjuïc, “Guardiola en el cap tenia un GPS, no perdia ni una sola pilota”, de la mateixa manera que Xavi i Iniesta, productes de “La Masia”, uns jugadors que poseeixen un mateix patró de joc i unes característiques molt similars, uns elements que es van forjant i buscant desde les categories més inferiors del Barça.

Intel·ligent: Com a tècnic ha demostrat un saber estar poc comú en els entrenadors que comencen en un club gran. Sovint escull la decisió més encertada i insisteix molt en el treball constant.

Disciplinat: Imprimeix molta serietat i disciplina, quelcom que es trobava a faltar en les darreres temporades. Exigeix puntualitat, bona alimentació i respecte pels horaris establerts. Com ell mateix va dir, les claus són “la disciplina, l'ordre i la constància”. Obliga a presentar-se als entrenaments una hora abans que comencin i que la plantilla esmorzi conjuntament.

Estratègia: Ha donat més importància a les jugades a pilota aturada. El sistema de joc el varia segons les necessitats de l'equip i tal i com declara Xavi: “sempre està pensant en noves formes per fer millorar l'equip”.

Carisma: Tant en el camp, com des de la banqueta sap portar el pes de l'equip. La seva tornada, ara com a tècnic, va ser vista amb recel per part de l'afició, que no el veien amb el suficient recorregut com a entrenador per fer-se càrrec d'un equip de les dimensions del Barça. El bon futbol de l'equip ha fet que l'afició hagi tornat a gaudir amb l'equip i ja somia amb una altra de les seves èpoques daurades.

Respectuós: Bon comportament el del tècnic del Barça al que quasibé mai se li ha escoltat parlar d'àrbitres o dels seus rivals. Les seves paraules gairebé sempre van centrades en el seu equip.

Estil: Possessió, velocitat i profunditat. “El Barça de Guardiola és sempre el protagonista, t'obliga a jugar a la defensiva i et tanca en el teu propi camp, no tens cap altre remei que jugar-els-hi al contraatac, et dominen només plantant el seu sistema sobre el terreny de joc. Tiren la línia defensiva molt amunt i tenen jugadors com Xavi o Iniesta que asseguren totalment el control de la possessió de la pilota (supera el 60 per cent de mitjana per partit). També és important la velocitat en la transició i el joc per bandes, amb intercambis constants dels puntes i les incorporacions d'un incombustible Dani Alves. Un altre factor és el de la pressió en la pèrdua de la pilota. Tan bon punt la perden, ofeguen al rival apretant-li en totes les línies, i sent sempre efectius en les vigilàncies defensives. El seu punt dèbil es posa de manifest quan els hi superen la primera línia de pressió, ja que es queden descompensats i es probable que el conjunt rival pugui combinar en zones intermitjes i acabi creant una ocasió clara de gol. Tot i així, aquestes situacions es produeixen rarament, ja que la qualitat dels rivals (que és molt inferior a la del Barça) sovint no permet lliurar-se d'aquesta intensísima primera línia de pressió”, afirma Bartolomé Márquez.

Seguiment: Les dades recollides en els entrenaments es remeten setmanalment al fisiòleg Esteban Gorostiaga, qui s'encarrega d'analitzar i, d'acord amb els metges, dissenyar els plans específics de preparació.

Participació: El tècnic del Barça destaca per ser molt actiu durant els partits, donant ordres als seus jugadors d'una manera constant.

En termes més generals podem dir que l'equip ha funcionat a la perfecció durant pràcticament tot el campionat, amb un Valdés, malgrat les crítiques persistents, cada vegada més assentat en la porteria, una defensa avançada i segura en la qual han brillat la jerarquia de Puyol, la lucidesa traient la pilota jugada de Márquez, les galopades del incansable Alves i la irrupció de Piqué; un centre del camp ple de talent on Yaya Touré ha complementat amb múscul i sentit tàctic la il·limitada fantasia de Xavi i Iniesta; i una davantera letal que a dia d' avui arriba a la fespectacular xifra de 70 gols entre els seus tres integrants: Eto'o, Henry i Messi.

La valentia de Guardiola i la seva proposta ofensiva han acabat donant la raó a l'entrenador, per alegria dels que entenen el futbol com un espectacle. El joc ràpid, àgil, dinàmic i incisiu de l'equip ha resultat un vendaval imparable per a la majoria dels seus rivals. Tampoc no han patit massa sense pilota gràcies a la pressió conjunta, al sacrifici i a la solidaritat. El conjunt blaugrana s'ha fet aquest passat dissabte amb el seu segon títol de la temporada, la Lliga, un reconeixement a la regularitat, el segon títol d'un equip cridat a fer història. La pròxima cita, el 27 de Maig a l'Olímpic de Roma, buscant un triplet històric davant d'un totpoderós Manchester United.