“La cultura mediàtica dels joves: la política de la Generalitat” era una de les conferències més importants de l’últim dia de les Jornades Blanquerna, a la Facultat de Comunicació. Estava estratègicament col·locada a les dotze del mig dia, única conferència en aquella hora, a l’aula gran de la Facultat, la 201, i com a únic convidat comptaven amb en Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. No s’espera cada dia que un conseller estigui a la teva Facultat i et respongui preguntes. Per tant, l’afluència de públic que s’hi esperava era gran. Això no va fallar del tot, ja que al principi l’aula estava prou plena, fins i tot hi havia dues càmeres de vídeo gravant per deixar constància del fet. El que va semblar que no estava a l’altura del tot va ser l’última part del discurs del conseller. No era el que el públic esperava.
La conferència va començar amb un to distès, fins i tot el conseller Tresserras bromejava “no és gaire habitual això que s’aplaudeixi a un membre del govern abans de començar, quan ho expliqui no s’ho creuran”. Després va continuar mostrant el seu punt de vista de com està el món de la comunicació i ensenyant-nos a nosaltres, els futurs comunicadors, com hem d’afrontar aquest repte de futur per poder fer bé la nostra feina. El conseller va explicar que en l’actualitat, s’ha considerat els mitjans audiovisuals de substitució enfront dels tradicionals i que això no ha de ser així, que els hem de considerar complementaris. Tot relacionant el tema de les noves tecnologies, ell ha recordat que “ alguna gent confon la velocitat amb la qualitat” i que no ens hem d’oblidar de contrastar les fonts perquè la notícia sigui fiable. En tota aquesta primera part del discurs va mostrar els seus grans coneixements com a Doctor en Ciències de la Comunicació i també els anys d’experiència en l’àmbit donant llum als estudiants amb veritats com “qui fa un ús irresponsable dels seus anys d’universitat, hipoteca el seu futur perquè no serà capaç d’exercir el pensament crític”.
Però la segona part, on es disposava a explicar què estava intentant fer el govern per canviar els problemes culturals dels joves, tot va anar de mal en pitjor. Un discurs que estava sent interessant i que captava l’atenció dels estudiants va acabar sent esgotador i la gent va començar a marxar. El conseller es va dedicar els últims 20 minuts de discurs al que popularment es coneix amb el nom de “fer política”. Va explicar tots els projectes que està fent el seu departament. Va deixar de parlar de comunicació, que és el tema principal que volen escoltar els estudiants d’aquesta Facultat, per parlar de tot el que estan fent en l’àmbit de la cultura com en museus o restauracions. Es va notar que el públic no volia escoltar a un polític, perquè això es pot fer només encenent la televisió, volia al conseller comunicador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada