Nascuda a França, prop d’Avignon, però amb arrels espanyoles. Antonia Jover fa només cinc anys que es dedica al món de l’aromateràpia. És llicenciada en Turisme però la pròpia experiència li va ensenyar que la seva passió era compartir amb la resta els seus coneixements sobre la utilització dels olis essencials. Possiblement no es defineix com a aromatòloga, però el seu ofici és fer conèixer l’ús i el prestigi d’aquesta teràpia dels sentits als farmacèutics. I la funció d’aquests olis essencials, exactament, quina és?, es preguntarà la majoria. Antonia Jover, en una conversa serena i acompanyada de sons clàssics en un bar diminut però acollidor, ens explica totes i cadascuna de les particularitats de l’aromateràpia.
Què és l’aromateràpia?
L’ús dels olis essencials per prevenir o curar malalties, per alleujar refredats, problemes dermatològics, inflamatoris, digestius, el mal de cap o un dolor muscular, entre d’altres.
Per què va decidir dedicar-se a l’aromaterapia?
Crec que és una història d’amor. Vaig començar a experimentar amb aquests efectes quan tenia un problema a la pell, que no era greu sinó una molèstia antiestètica. No m’agrada la medicina sintètica, sempre he preferit tractar amb productes naturals. Més endavant, em van proposar un curs de cara al públic per compartir la meva experiència, i vaig decidir formar-me professionalment.
Com?
Vaig trobar una aromaterapeuta francesa, que em va fer una petita formació introductòria, i després me’n vaig anar a Bèlgica on vaig estudiar amb un expert aromatòleg. Vaig començar amb l’aromaterapia fa cinc anys.
Però s’estava dedicant en algun altre àmbit?
Sí, he estudiat Turisme i he estat treballant durant més de deu anys en Events i Congressos.
Quina formació ha de tenir una aromatòloga?
El problema d’aquesta professió és que no està regulada oficialment, per tant, no es pot tenir cap estudi. Normalment són persones que ja són metges i volen afegir una eina complementària. A Catalunya només hi ha una escola especialitzada.
No s’ha fet res per a regular-ho?
S’està intentant. Es presenten propostes, sempre hi ha gent a qui no li agrada i actualment el procés està parat. Quan estava a punt de regular-se, es va fer marxa enrere per la pressió que es rebia de la comunitat de naturopates que no acceptava que es regulés.
Com és aquest tractament?
Hi ha diferents mètodes. S’utilitza la via tòpica, que són aplicacions a través de la pell, també la via aèria, que és olorar els olis essencials, es pot incorporar la via oral, per problemàtiques de tipus infeccioses o del sistema nerviós, o la via sublingual, que són aplicacions sota la llengua.
I quan pot durar un tractament?
És molt personalitzat i depèn també de la problemàtica de la persona. Per una infecció com el refredat, urinària o vaginal pot tenir una durada de cinc dies o una setmana. Si són coses més cronificades com les al·lèrgies això demana molt més temps.
Per quin motiu creu que l’aromateràpia no s’ha estès?
Desafortunadament, l’aromateràpia va coincidir amb el desenvolupament de la medicina moderna i, sobretot, dels antibiòtics. Les medicines sintètiques van donar resultats espectaculars i tot el que s’havia aconseguit amb aquesta disciplina es va aparcar. Per sort, un petit grup de gent es va apassionar i va continuar treballant en aquest àmbit. Però, de fet, l’arometeràpia legalment és un “complement alimentari” de la medicina moderna.
Sobretot aquí a Catalunya no té molt ressò...
La veritat és que cada cop hi ha més farmàcies que incorporen productes amb bases essencials i Espanya, d’aquí a vuit anys, estarà en una situació similar a la de França, on a qualsevol farmàcia ja et proposen olis essencials purs.
Quin és el mecanisme d’acció d’un oli essencial?
Quan un oli essencial entre en contacte amb una bactèria s’activa una acció destructora. Es causa un dany a la membrana de la bactèria, la qual es debilita, comencen a haver-hi fugues, i és aleshores quan la bactèria es mora. Aquesta és la forma més eficaç, però llavors hi ha casos on s’impedeix la multiplicació de la bactèria. També hi ha d’altres mecanismes que són més complexos i que científicament no es poden comprovar perquè els olis tenen una activitat bioelectrònica.
Però de què es tracta?
Aquest mecanisme el que permet és que el terreny d’una persona s’equilibri per tal que la malaltia no s’hi desenvolupi.
Els olis essencials són el mateix que les essències florals?
No. Una cosa és l’aromateràpia i una altra és la teràpia floral. Les essències florals són com infusions. S’agafen unes flors que tenen energèticament una informació que correspon a un status emocional, i s’introdueixen en una aigua que és mesclada amb conyac. Només ofereix informació energètica i químicament la planta no existirà, mentre que la planta que s’utilitza per als olis essencials sí.
Per què?
Amb els olis essencials es fa un procediment de destil·lació al vapor on s'utilitza de la part aromàtica de la planta. A nivell molecular té molt més riquesa.
El perfil de pacients que es vol fer un tractament amb olis essencials o amb la teràpia floral és diferent?
Sí. Les essències florals normalment es fan servir per estats emocionals. Difícilment una persona amb refredat et demanarà que la tractis amb essències florals. Però si en una patologia hi ha un origen emocional es tractaria les dues coses.
Per tractar una depressió és millor decantar-se per una teràpia floral, doncs?
Sí, però es podria acompanyar d’alguns olis essencials que són antidepressius, com la Bergamota. Els olis també tenen una activitat a nivell de l’olfacte, que és l’únic dels nostres sentits que té contacte amb el cervell, concretament amb el sistema límbic. I a partir d’aquí es pot modificar el comportament d’una persona. A nivell depressiu un oli essencial tindria aquesta funció.
Quines olors són les indicades per la depressió?
La olor de la bergamota, que és una olor similar a la llimona. També la hierba Luïsa, que és una olor similar a la berbena. En situacions de baix ànims les olors tendeixen a ser allimonades.
I com és el mecanisme d’acció d’un oli sobre la pell?
La pell no és permeable i com més purs són els olis més fàcilment passa a l’aparell circulatori. La via tòpica és una forma d’introduir els olis essencials a l’organisme però l’interessant és que treballes a nivell de la pell i la part olfactiva.
Depenent de la patologia del pacient, s’aplica a diferents parts del cos?
Sí, esclar, per tal que actuï directament a l’òrgan. Es fa un massatge amb olis espasmòdics i així s’aconsegueix calmar, per exemple, un mal d’esquena amb només una aplicació i el seu efecte arriba als deu minuts. Si es tractés d’una situació d’estrès, la sinergia s’aplicaria a la columna vertebral o la nuca ja que és per on passen les connexions nervioses.
L’efecte d’un oli essencial pot ser psicològic?
Sí, en aquest cas es tracta d’una acció psicoactiva. Per exemple, en una situació de crisi nerviosa s’escolliria un oli essencial amb una activitat psicoactiva i així s’aconseguiria calmar la persona. Seria un oli que actués sobre el sistema nerviós.
De quin tractament es fa més ús?
Aquí a Espanya es coneix més la teràpia floral que l’aromateràpia. El primer que pensa la gent quan sent la paraula aromateràpia són les aromes, la bona olor, i no pensaran en termes medicinals. En canvi, amb els olis essencials es poden tractar refredats d’una forma espectacular.
I com es justifica que un oli essencial et pugui alleujar un refredat?
Pels principis actius que tenen els olis essencials. Tenen una activitat antiinfecciosa que combatria el virus d’un refredat. S’alleugen símptomes com la tos o el mal de gola. I els efectes secundaris són gairebé inexistents. Està comprovat.
S’ha demostrat que els productes d’ús quotidià amb fragància emeten substàncies químiques no declarades en els seus ingredients.
És cert. En un estudi de 2005 es va demostrar que perfums de les grans marques, com Jean Paul Gautier i Chanel, contenen components químics que són perjudicials per la salut i, de fet, creuen que hi ha molt problemes hormonals provocats per aquestes substàncies. A través de la connexió amb el sistema límbic es pot provocar la producció d’hormones o desactivar el sistema hormonal.
I l’oli essencial?
L’oli essencial també té els seus desavantatges i és que pot fer que tinguis la menstruació abans del previst. Perquè quan olores una aroma aquella molècula que tu interpretes és transformada en un impuls elèctric.
Sap d’algun pacient que hagi tingut al·lèrgia a algun oli essencial?
Sí, però són reaccions que poden ser provocades per qualsevol producte. Abans d’utilitzar un oli essencial s’ha de fer una prova d’al·lèrgia: aplicant gotes a la pell i deixar que faci efecte durant 24 hores o aplicant una gasa a la pell.
Es recomana una franja d’edat a partir de la qual es pot fer el tractament?
Sí, els nens a partir de 30 mesos. Per la via oral, quan són coses terapèutiques, sempre dependrà del cas, però en general no es recomana fins els sis anys. El més adient pels nens és per la via tòpica o difusió aèria. La utilització dels olis tampoc és recomanable per a les embarassades.
Com són les expectatives en un futur d’aquesta disciplina?
Crec que té molt futur. Avui en dia respecte les malalties infeccioses hi ha molts problemes amb els antibiòtics. Hi ha infeccions de les quals no se’n troba la solució i s’ha comprovat que amb els olis essencials hi ha més improbabilitat de resistència de la bactèria. Un antibiòtic té un o dos principis actius, en canvi, un oli essencial conté com a mínim 15 molècules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada