dimarts, 27 de febrer de 2007

Ja hi tornem a ser

L’anunci de la Marató ja és present als mitjans de comunicació. Tindrà lloc el 4 de març. “Viu-la!”, diu l’eslògan d’aquest any. I el primer que m’ha vingut al cap ha estat: Ja hi tornem a ser. I és que, quan no és la Marató és la Mitja Marató, o la cursa de El Corte Inglés o la de la Mercè, tant se val. El cert és que no em fa cap gràcia recordar el passat 10 de febrer quan, tornant cap a casa de bon matí, em vaig trobar el carrer tallat i vaig estar una hora buscant aparcament perquè la guàrdia urbana no em deixava entrar al pàrquing. El fet és que sempre estem igual i que quan no tallen el carrer Sepúlveda tallen la Gran Vía.
Viure al centre pot tenir conseqüències positives. Jo sempre les hi he trobades. Però com tot, també té els seus inconvenients; és clar que això és molt personal. Bé que quan el Barça va guanyar la Lliga el darrer any, tots els culés que vivíem per on passava la rua ens enorgullíem de poder-ho veure amb tanta comoditat. I què me’n dieu de la cavalcada de Reis? No és agraït que els nens puguin veure-la des del balcó i només hagin de baixar al carrer per donar la carta al patge?
Al meu parer, de les curses populars no se’n pot dir el mateix. La veritat és que encara no conec ningú que es dediqui a passar les hores mirant pel balcó com corre la gent. No és que rebutgi la Marató, sinó que em sembla una bona iniciativa per part de l’ajuntament, de la mateixa manera que m’ho semblen totes les celebracions i curses populars . A més a més, cal tenir en compte que, com va comunicar el passat 13 de febrer el regidor d’esports de l’ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, aquest any ja hi havia 6760 corredors inscrits cinc dies abans del tancament del període d’inscripció. Aquesta xifra supera l’anterior rècord de l’edició de 1992 (any en que es van celebrar els jocs Olímpics) amb 6586 participants. Això demostra que aquest tipus d’esdeveniments cada vegada tenen més èxit entre els ciutadans i que, per tant, s’han de seguir celebrant. Però, en el que discrepo és en que sempre es faci el mateix recorregut, perquè sempre som els mateixos els que ens passem el matí sense poder entrar ni sortir del pàrquing. De manera que el diumenge oblida-te’n de marxar de la ciutat, a no ser que estiguis disposat a llevar-te ben d’hora. Els veïns que ho patim ja sabem de què parlem. No seria més just anar modificant el recorregut? O potser hem d’acceptar el que comporta viure al centre?
En fi, que ja ho diuen això de que a la gent li agrada que es facin coses però, a ser possible, lluny de casa seva.

1 comentari:

Marta Carreras i Masana ha dit...

Cada cop ens queixem més, ára que llegeixo el teu text penso en la quantitat de noticies que surten cada dia de veïns d'un poble o d'un altre queixant-se de coses, sobretot com en el teu cas d'actes o festes
Fa dos dies, els veïns de canàries es queixaven pel soroll dels carnavals, ara sembla que també hi ha hagut cassolada en contra el soroll de les falles... La gent volem que es facin coses, però que no ens molestin... cada cop som una mica més egoistes, el nostre sentit de la individualitat està en augment !!!