"Val més una paraula que mil imatges"

Un ambient carregat degut a la gran concentració humana comprimida en un espai petit, el continu moviment acompanyat de xiscles esgarrifosos que es produeixen quan ens endinsem en els negres i llargs túnels i, la veu monòtona que contínuament informa de la parada que ve a continuació i que, a més d’un, li dóna un ensurt quan el desperta del seu somni més profund són les característiques pròpies dels Ferrocarrils de la Generalitat Catalana a les 7.33h. del matí direcció Barcelona. En el moment que hi puges ja saps allò que hauràs de suportar durant la mitja hora que hi ha des de Sant Boi de Llobregat fins a la Ciutat Comtal per tant, l’únic que desitges és trobar un lloc on poder seure per gaudir del “magnífic” trajecte. Ahir, per sort, vaig ser una de les poques privilegiades. Mentre llegia una novel·la de Stendhal, el meu sentit auditiu no va poder evitar captar la conversa d’una parella d’adults de mitjana edat. Les paraules pujades de to de la dona em van desconcentrar: “Mai t’havien dit ‘val més una imatge que mil paraules’? A mi no m’ho pots negar perquè ho vaig veure amb els meus propis ulls”. Què hauria passat? Què hauria vist ella? I, per què no deixava que l’home li donés una explicació? Tant es refiava d’haver interpretat correctament la realitat? Aquesta actitud és comuna en la societat d’avui dia. Valorem molt més les representacions visuals que no pas les descripcions verbals que podem fer d’aquestes. Això es déu al gran poder que tenen les imatges per seduir-nos ja que estan formades per colors, formes, textures, i algunes fins i tot, tenen moviment cosa que ens crida més l’atenció i apel·len les nostres emocions amb més facilitat que les paraules. Perquè, aquestes, per altra banda, no estan formades pròpiament per cap element estètic i, a més, requereixen que l’oient estigui molt més atent a l’acte comunicatiu per tal que la interpretació del seu significat sigui l’adequat. La seva seducció arriba a ser tan gran que, cada cop amb més freqüència, les imatges fan que acabem jutjant de manera correcta o incorrecta un fet, deixant de banda l’explicació, la descripció o l’argumentació que se’n pugui fer d’aquest. Només cal comparar l’audiència que tenen els programes televisius amb els lectors que tenen els diaris avui dia per reflexionar sobre el tipus d’informació que escollim per saber allò que passa al nostre voltant.