dimarts, 27 de febrer de 2007

El preu de la ignorància


A la primera dècada del segle XXI el canvi climàtic representa un dels majors problemes que ha d’afrontar la humanitat sencera. Els especialistes en la matèria fa anys que vetllen per aconseguir la consciència social necessària per alentir-ne les conseqüències, però ha quedat prou clar que les seves recomanacions han estat ignorades per a la majoria de la població. Arribat aquest moment, ja és la pròpia naturalesa la que ens avisa que deixem d’actuar en contra seva.
“La por a la calor dispara la venda d’aire condicionat en ple hivern” titulava La Vanguardia el passat 25 de febrer. En la nostra societat, no són pocs els que s’estan preparant per afrontar les altes temperatures que es preveuen viure aquest estiu. Fins i tot aquells que eren més reticents a aquest tipus d’aparells s’han acabat decidint per adquirir-ne un.
La mescla de irresponsabilitat ciutadana junt a interessos polítics i econòmics ens ha mantingut adormiscats davant aquest problema mediambiental que s’ha estat generant poc a poc i en silenci. Ara comencem a despertar i el que ens trobem és una realitat desconeguda, que ens desorienta i ens envaeix d’inseguretat.
Cal tenir en compte la pressió que els mitjans de comunicació estan exercint vers aquest tema des de fa alguns mesos. Tot plegat fa augmentar l’angoixa general i la sensació que això del canvi climàtic no és una broma. Però ens continua mancant coratge per pensar en solucions raonables, per això escollim el camí ràpid i senzill: comprar aparells d’aire condicionat. Observo la dinàmica general de la societat occidental i arribo a la conclusió que el que està fent és “tapar forats” al mateix temps que en genera de nous. Perquè aquests aparells tan sofisticats que necessitarem cada vegada més per combatre la calor són al mateix temps generadors de l'escalfament global del planeta. Som dins un cercle viciós.
Si no fem un esforç per protegir el món que ens ha tocat viure, i el nostre únic interès és el benefici a curt termini ja cal que ens mentalitzem. L’experiència demostra que quan es forcen les regles de la naturalesa toca pagar peatge.

2 comentaris:

FRANCESC P. ha dit...

DONCS SI,PERO A L'INREVES, NO HI TENIEM GAIREBÉ RES A VEURE EN EL CANVI CLIMATIC,. AIXO VA SOL PEL SEU COMPTE, A VEURE SI EM FAREU COM L'EVO MORALES QUE DIU QUE EL NIÑO ES COSA NOSTRA I DES DE L'EPOCA POST-COLOMBINA QUE ESTÀ IDENTIFICAT, SI VOLEU SER PERIODISTES HAUREU SE SABER LA PRIMERA NORMA. NO INFORMAR DE RES QUE DESCONEGUIS LA VERITAT, PERQUE SINO JA NO ES PERIODISME, ES DIFAMACIÓ INTELECTUAL

Pere Solà i Gimferrer ha dit...

aire condicionat a l'hivern? no ho sabia! això és de bojos. jo ja estic pensant en mudar-me a algun país polar, que trobo a faltar la fred d'altres temps. i la calor dels aires condicionats a l'estiu (sí, que expulsen tota la calor al carrer) és horrorosa. El que té de bo aquest article és el contrapunt que suposa amb en Marc Martí. D'ecoterrorisme a pagar peatge hi va un bon pas. Jo penso com tu, que pagarem peatge. I més sent catalans com som jeje.