dimarts, 27 de febrer de 2007

Els trens que deixes passar


Insípids viatgen els passatgers del tren. Grans, joves, grassos i prims tots trien alguna activitat per fer en una estona que no es precisament de cel. Alguns llegeixen llibres, d’altres fullegen diaris gratuïts o envien sms. N’ hi ha que repassen concentrats apunts de classe o bé escolten música amb l’mp3. Sempre hi ha en algun vagó, el despistat que no té res per distreure’s i busca un punt del on fixar-se. Clava la mirada en un lloc triat inconscientment i es deixa endur pels pensaments i preocupacions. ..Haurà arribat bé la nena a casa..? o ..apreciat cap de departament, ja fa dies que crec que mereixo un augment.. o bé ..com li proposo que sopi amb mi el dissabte per la nit...? Facin el que facin en el trajecte, tots ells són dignes de guanyar el premi Paciència. Són capaços (gràcies a l’experiència) d’aguardar sense neguitejar-se, d’esperar que el tren es posi en marxa després d’una aturada de més de vint minuts. No criden ni es queixen. Es un grup de viatgers resignat que paga per callar. Els usuaris de Renfe són els clients que qualsevol empresa voldria tenir. Les avaries continuades i la manca de informació no eviten que cada dia els passatgers piquin els bitllets d’una, dues, tres i fins i tot quatre zones per les màquines comptabilitzadores. El que hem d’ aplaudir es que la empresa hagi sigut pionera en el camp de la sociologia. La penosa gestió de la empresa ha fet sorgir una microsocietat de consumidors. Un col·lectiu que ha creat unes pautes internes de convivència. Una nova forma d’organització florida per l’adversitat de la situació on els joves cedeixen seients als vells i també practiquen la baixada ortopèdica de carrets.
Tot i la benevolència dels usuaris, ves en compte Renfe, no fos cas que els clients farts es revelin i ocupin les vies de l’ estació de Martorell. Compte que no escriguin massa cartes als diaris o bé deixin passar el tren i pugin a l’autobús. Fas cara de tranquil·la,.. saps del cert que la queixa s’haurà oblidat demà i que cada un del passatgers, tornarà a picar el bitllet d’una, dues, tres i fins i tot quatre zones. Això si, callats i amb un somriure ben ample.

8 comentaris:

francesc p. ha dit...

Doncs si, és aixó

Pere Solà i Gimferrer ha dit...

m'agrada la descripció del principi. diria que se'ns nota que som nous en això. que idealistes. convertint el periodisme en literatura ;)

Marq Martí ha dit...

Jo també sóc dels que viu a la perifèria i, desgraciadament, també he de fer ús del transport públic cada matí per arribar a la facultat.

No obstant, jo tinc la “sort” de desplaçar-me amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que, encara que de tant en tant s’espatllen i sovint van molt plens, ofereixen un servei puntual i amb garanties mínimes.

És per això que, davant la vomitiva incompetència que ha demostrat Renfe a Catalunya, encoratjo a l’administració catalana a que, en un gest de desobediència al govern central en favor dels seus ciutadans, convoqui un sorteig públic per privatitzar part de la gestió i les infrastructures del sector ferroviari.

Aquesta estratègia és la fórmula que van fer servir al Regne Unit per acabar amb les mancances que oferien els ferrocarrils estatals.

http://www.nodo50.org/sobrera/html/2005/network_rail.htm
http://www.elmundo.es/motor/MVnumeros/98/MV063/MV063trenes.html

Ara, per exemple, per anar de Londres a Swanley (una espècie d’equivalent del trajecte Barcelona-Sabadell) pots viatjar per les vies de l’estat en trens de Virgin, la mateixa empresa que va produir discos del lamentablement desaparegut Elliott Smith:

http://www.youtube.com/watch?v=37k_Ri1XxEc

Judit Gómez Pascual ha dit...

Felicitats Núria, em sembla un post genial i molt real del que vivim els passatgers de rodalies cada cop que hem d'anar a barcelona. Ja no puc ni comptar les classes que he perdut per culpa de Renfe. Això si, amb un somriure ben ample!

Marta Carreras i Masana ha dit...

Jo sempre agafo els catalans però de tan en tan també EM TOCA agafar RENFE... Cada cop que haig de comprar el bitllet i penso que no arribaré a la hora que vull em fa una ràbia... No t'ofereixen cap garantia, aixó si eh? De revisors mai en falten. La gent no pot fer-hi més que aguantar pacientment, quin remei... què s'hi pot fer? I els de la RENFE ho saben, la gent està molt cremada i si no fa més és perquè no pot decidir fer vaga d'agafar el tren... i deixar d'anar a treballar, estudiar o el què hagin de fer.

Anònim ha dit...

Si més no, jo tenia entés que, en principi, era una columna d'opinió i no he vist que t'involucressis gaire. Certs comentaris en contra i una nota molt maca a RENFE al final.

Us animo a tota la gent de la vostra professió a què continueu difundint coses sense fons amb la finalitat de neguitejar la societat.

Potser seria hora de començar a viatjar en busca d'informació fonamentada. Com sabràs, s'estan realitzan unes obres força importants pel tema de l'Alta Velocitat. L'empresa que explota el servei, és a dir, RENFE, va informar a les autoritats polítiques de què, per tal d'assegurar la qualitat de servei, sabia de reduir un mica la freqüència, ja que l'estació de Sants està patint reformes amb la intenció de millorar i adaptar-se als canvis. Doncs bé, sembla que els vostres polítics, aquests a qui tant estimeu i defensen els vostres drets, si van negar en rotund exigint que hi hagués la mateixa freqüència i servei. Ens podem imaginar tots, no fa falta ser experts en transport i territori, que una estació amb 8 vies no pot oferir el mateix que una amb 12. Aquesta és la situació actual. Us convido a que busqueu un mapa de les xarxes de Rodalies i observeu que Sants és un punt de convergència. Potser així entenem alguna cosa més.

Trobo normal que els usuaris del servei públic busquin culpables i es queixin. El que no trobo bé és que els mitjans de comunicació, en especial les edicions gratuïtes ataquin sense profunditat.

En aquesta societat la gent es creu tot el que sent i crec que hauríeu de ser vosaltres els encarregats de difondre-la correctament.

Et dono l'enhorabona perquè suposo que estaràs contenta. Ahir van haver incidents a l'estació de Sants degut a "mini incendis" provocats (actes que van tenir com a conseqüència retards) i també va haver-hi gent que, en Passeig de Gràcia, al no haver-hi servei (potser perquè algú havia creat foc una estona abans a Sants i el servei restava aturat) van ocupar les vies en senyal de protesta, això si, les van abandonar a l'instant en veure que venia el seu tren per pujar-hi.

No obstant, encoratjo als usuaris que protestin invaïnt les vies. Només un detall, se'n diu alteració de l'ordre públic, però suposo que això ja ho sabeu.

D.Galera

Beatriz Peñas Blanco ha dit...

Follonera!!!
Mol ben dit!
Jo no viatgo amb rodalies però abans anava i tornava cap a casa am tren, i dic tornava pq ara paso de fer-ho.
Ho fas molt be!! et dono tot el meu suport!!!
PROTESTAR X UN TREBALL MAL FET = ALTERAR L'ORDRE PÚBLIC?? xDDDDD
Ptonets
Bea

Judit Gómez Pascual ha dit...

En resposta a D.Galera m'agradaria dir que a mi em sembla molt bé que hi hagi incidències per l'AVE, de fet això és el que em va dir la noia de renfe a la que vaig exposar la meva reclamació. Però on ha quedat aquell dret del consumidor de "si no queda satisfet li tornem els seus diners"? A mi no m'importaria que passessin menys trens sempre i quant avisessin amb antelació. El que no poden fer es deixar-te tirat durant una hora en una estació, lluny de casa i a sobre sense donar cap mena d'informació. Si alterar l'ordre públic fos la solució, doncs apa, som-hi tots!