dimarts, 27 de febrer de 2007

LA PELL DE BRAU ÉS VERMELLA

Benvinguts a "España"! Un país conegut mundialment per les seves tradicions: "la siesta", el sol i els toros! La "siesta" queda ja lluny de la vida de molts treballadors, el sol continua sortint cada matí i pel què sembla cada cop picarà més fort, i dels toros, què dir-ne? Doncs que sóc incapaç de veure'ls de cap altra manera que no sigui com una tortura humiliant i un folklore vergonyós d'una Espanya vella. Ens mantenim fidels a la cultura, una cultura que molts cops troba la bellesa en la brutalitat, i que a més, la declara d''interès turístic.
Quan hem de vendre "souvenirs" mai descuidem d'estampar sobre qualsevol objecte la silueta del toro, màxim símbol de la pàtria espanyola, representant la força, la noblesa i la tradició per alguns, i representant per d'altres, una de les grans vergonyes de l'Estat. A més alguns, orgullosos, han vist en la forma de la península, una perfecta pell de brau dibuixada, cosa que transformava, encara més, el toro en el màxim símbol nacional. Si més no, a mi, em sorprèn el fet de que un animal pugui ser al mateix temps símbol i víctima d'una mateixa cultura. El brau és convertit en protagonista involuntari d'un gran nombre de festes populars, que pel fet de ser tradicions, semblen quedar directament justificades. És ètic torturar i matar per costum? El psiquiatra Luis Rojas Marcos afirmava que l'home és l'únic animal que és cruel per plaer i no per necessitat, i sembla confirmar-se del tot quan veiem que del dolor i de la tortura se'n fa una festa. O, no són tortura els correbous, toros embolats, toros de foc, o com se'ls hi vulgui dir? No és vergonyós veure gent gaudir, a més no poder, veient un brau embogir en veure les seves banyes en flames? Es que potser, no és tortura que per Sant Juan, a Coria (Càceres), els veïns deixin anar un brau pels carrers del poble per utilitzar-lo com a diana , deixant cos, morro i ulls coberts de dards i d'agulles? I no parlem ja del què es fa en nom i honor a la Verge de la Peña a Tordessillas (Valladolid), la famosa i salvatge tradició del "Toro de la Vega". Contenta deu estar la Verge en veure la barbàrie i el salvatgisme que es fa en el seu nom, clavant llances als braus travessant-los sovint, d'un costat a l'altre.

Estimats amics, benvinguts, passeu i endinseu-vos a l'Espanya negra, on del dolor se'n fa tradició i de la cultura , tortura.

8 comentaris:

francesc p. ha dit...

com a pintor t'asseguro que la fiesta es una espectacle d'un cromatisme extraordinari, i si fos antropòleg et diria que allí hi ha l'ancestre, el millor i el pitjor de l'eser humà i la seva relació amb els animals, la vida i la mort.

Marta Carreras i Masana ha dit...

Primer de tot Francesc P. agrair-te molt la visita i crítica que has fet dels nostres textos. Esperava ansiosa que algú ho fes i de moment has sigut el primer!

Respecte el teu comentari en el meu text voldria dir-hi un parell de coses, suposo que ja sabràs que en cap moment he volgut jutjar l'acte en funció el valor cromàtic que pot tenir per un pintor, és més no he jutjat les "corridas" en particular sinó la relació del maltracte animal (específicament del toro) amb la tradició i les festes. I també volia afegir els meus dubtes sobre si en una "corrida" s'expressa el millor i el pitjor de l'home i la relació d'aquesta amb l'animal. O esperis.. poder sí, he canviat d'opinió, oblidava que la relació de l'home i l'animal és de total domini del primer sobre el segon. El què no veig clar és que el millor de l'èsser humà quedi representat en un acte com aquest. Perdoni'm, soc incapaç de veure-hi res més que salvatgisme, crueltat ... i no només amb els toros, amb totes aquelles festes on es gaudeix de la torutura dels animals i sovint de la posterior mort.

francesc p- ha dit...

Marta, no t'encaparris, ja l'hi he dit a l'Enric Xicoy que havia deixat la cagadeta a tots o gairebé tots els vostres posts. En alguns fins i tot anb una mica de ganes de provocar, però es que se la ilusió que fa al començament rebre comentaris als posts. sobre tot si no son anónims, quan a l'esser humà,es el que hi ha, ho som de cruels, començat per la mainada,,vol dir doncs que es innat. Us llegire tot el que publiqueu, a vweure si sou constants.

anna PM ha dit...

Marta,

M'ha agradat molt el que expliques. Només una cosa i si em permets el comentari: primer q deixin de fer la 'Fiesta Nacional' i després deixarem d'embolar els bous.

Tot i que tens rao quan dius que ningú hauria de gaudir veient un bou patir la tortura que suposa veure's atrapat pel foc, també crec que torturar-lo durant hores per al final matar-lo és molt pitjor. I no justifico la primera pràctica ni la defenso, tot i que tant el bou embolat com el capllaçat sigui dels pocs actes considerats importants en la meua zona: les Terres de l'Ebre.

Però ja saps, o follem tots o matem a la puta. I que consti que és una opinió d'una rapitenca enamorada del seu poble que detesta bastant totes aquestes tradicions en que es fa patir un animal.

Felicitats pel vostres blog!

Anna

Pere Solà i Gimferrer ha dit...

"Estimats amics, benvinguts, passeu i endinseu-vos a l'Espanya negra, on del dolor se'n fa tradició i de la cultura , tortura."

Marta, quin final més rodó. Genial. ;)

(encara que ja et val fer aquest mal efecte en aquest bloc. que s'entra i el primer que es veu és el toro i la bandera espanyola... a veure si n'aprens de mi, que vaig posar ple de nois guapos. jaja)

Marq Martí ha dit...

Bé, no voldria desmuntar la verbena anti-simbols-patris-espanyols, però la festa dels toros, com ha dit l'Anna pm, també la tenim a casa nostra:

Nosaltres en diem Correbous.

On tenen més arrelament és al Sud de Catalunya, per allà les Terres de l'Ebre.

Fins fa uns tres o quatre anys acostumava a passar un mes de l'estiu al poble pescador de Les Cases d'Alcanar (comarca del Montsià) i allà tenen una variant del correbous espectacular:

El Bou embolat a l'aigua.

Es tracta de que els valents del poble maregin un toro que treu foc per les banyes dintre del recinte portuari. Sovint (gairebé sempre) la bèstia acaba a l'aigua.

Sens dubte, uns dels records més visualment impactants de la meva adolescència va ser veure com, estant jo a l'aigua, un bou amb foc a les banyes em passava nedant a un parell de metres.

És ben cert que a la majoria d'aquests braus no els acaben matant i que els retornen a pastar pels criaderos del Delta fins al següent estiu...

...però que me’n dieu de les populars Empaitades d'Ànecs de l'Empordà??

http://www.anubisgrup.org/anecs.html
http://www.animanaturalis.org/modules.php?goto=Nvst13_1766
http://www.animanaturalis.org/modules.php?name=News&file=print&id=324

Marta Carreras i Masana ha dit...

Si si totalment d'acord amb tu Marc ! De fet també parlo dels correbous en el meu text... ho he relacionat amb l'Espanya negre i vella ... i per suposat dins aquesta expressió no se'n salven aquelles terres catalanes que practiquen "espectacles" salvatges com a les Terres de l'Ebre.

I tens tota la raó !! Els toros no són els únics animals afectats!!! Però compendràs que l'espai era limitat, i que posar-me a parlar de tots els animals maltractats, torturats o que viuen situacions injustes desgraciadament necessitaria pàgines i pàgines, començant per alguns desafortunats animals domèstics, pasant per el zoo, les lluites il·legals de gossos o galls, i tota la resta d'animals víctimes de la tradició en moltes altres festes populars. en fi que hi han tantes coses a dir...

Anònim ha dit...

Hola guapa, es molt curios com he arribat fins aqui :)
De petita pensava que aquestes coses al 2007 estarien mes que superades! Continua aixi.
Els animals ningu els escolta, ells no tenen mai veu! El periodisme existeix per una valenta causa tambe.
viu i deixa viure.
No falta molta imaginacio per posar-se al seu lloc.



Miembros representativos de Plataforma SOS se han trasladado a Bruselas para llevar a cabo una serie de acciones concretas: han entregado en mano de cada eurodiputado un dossier con una recopilación de las subvenciones que recibe España para tauromaquia (subvenciones europeas, autonómicas, regionales, etc.), las carencias que nuestro país padece en sanidad, educación, infraestructuras, y una solicitud para terminar además con un espectáculo denigrante que empobrece moralmente a la sociedad en su conjunto. Asimismo, se ha puesto en marcha una página web, www.stopourshame.com, desde la que los eurodiputados podrán consultar y descargar material documental e informativo relevante. Esta web, además, está abierta para todos los ciudadanos que deseen informarse sobre la plataforma y sus actividades.

La comisión de Plataforma SOS que se trasladó a Bruselas está integrada por personas provenientes de España, Portugal y Francia. Se llevó a cabo una performance a las puertas del parlamento Europeo, en Bruselas, este mediodía, de la que participaron activamente los eurodiputados que presentaron la Declaración Escrita 0002/2007 a la Comisión Europea: Robert Evans, Mojca Drcar Murko, Gitte Seeberg y Carl Schlyter.


ASOCIACION ANIMALISTA LIBERA!
http://www.liberaong.org
http://www.latortura.es
http://www.animallapelicula.com
www.stopourshame.com