diumenge, 11 de març de 2007

Passin i vegin!

Com era d’esperar, el Cirque du Soleil va oferir un altre gran espectacle, amb majúscules. Després de gairebé nou anys exhibint diversos shows com “Quidam”, “Dralion” o “Saltimbanco”, els més aclamats del món del circ han tornat a Barcelona amb el que es considera la seva millor funció: “Alegria”. “Alegria” és un carnaval, que recorda els circs ambulants que recorrien Europa no fa tant de temps. Dotze anys després de la seva estrena, “Alegria” ha emprès una gira de comiat dels escenaris europeus, amb la qual visitarà un reduït nombre de ciutats, entre elles la capital catalana fins a finals d’abril. Els canadencs es van adaptar a l’horari del país i van començar quinze minuts tard, fet que, per descomptat, ningú els va tenir en compte. A l’escenari van començar a aparèixer una cinquantena de personatges que semblaven haver sortit d’un conte de fades i elfs. La magnífica feina, carregada d’hores, de maquillatge i vestuari mereix alguna cosa més que una felicitació.
A mesura que passava l’estona, un número superava l’altre. Els artistes superaven amb escreix l’expectació del públic, portant els seus moviments a l’extrem. Tot i que, més que d’artistes, podem dir que en espectacles de tal nivell ens trobem davant d’autèntics esportistes. Cada filigrana anava acompanyada d’un <> del públic, a cavall entre l’admiració i la por.
Però a la immensa dificultat de dur a terme cada número se li afegia la sempre perfecta sincronització dels moviments amb la música, tocada en directe i liderada per la veu extremadament agradable d’una noieta amb aspecte de fada encantada. Una música animada i emotiva que combinava i alternava certs tocs orientals i misteriosos amb la intensitat i la força de la percussió, aconseguint emmotllar les emocions del públic a la situació de cada moment.
Però estem parlant d’un circ i el que no hi pot faltar són els pallassos. Per això, de tant en tant, apareixien a l’escenari dos d’aquests típics personatges vestits amb indumentàries de coloraines i sabates massa grosses que oferien números distesos i força divertits que arrancaven les rialles del públic, amb recursos típics com el de la puça invisible, tan utilitzat i amb tant més d’èxit pel nostre Tortell Poltrona. L’objectiu: accentuar l’espectacularitat i la intensitat dels números que els seguien. Certament, ho aconsegueixen. Senyores i senyors, passin i vegin! L’espectacle està servit.

1 comentari:

Nuria S ha dit...

gran article Núria!Has aconseguit fer-me asseure a les grades i respirar l'aire de circ. Comences amb un to molt formal, (molt notícia) i després et deixes anar. Et queda bé la careta literaria..! ànims!