La llimona d’en Sergi Pàmies

El cinquè llibre d’en Sergi Pàmies Si menges una llimona sense fer ganyotes ha trigat sis anys en arribar. Apareix després de T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel•la i L’ últim llibre d’en Sergi Pàmies.
Titular un nou llibre no ha estat feina fàcil per en Sergi i sovint ha optat per satiritzar. El seu fill va ser la font d’inspiració per la darrera publicació. Un personatge de dibuixos animats de Disney proposava a un altre que mengés una llimona sense fer cap gest. D’aquesta forma simple i familiar, el recull de contes va prendre forma i nom.
En Pàmies escriu vint contes curts fantàsticament quotidians, àcidament irònics i humilment atrevits. Són un conjunt d’elements senzills, que junts, creen una atmosfera curiosa i vibrant que manté al lector en una atenció i tensió permanent. La desconfiança, l’amor no correspost, els lligams familiars, l’atracció sexual, l’ accés de solitud i de companyia són alguns dels temes que es tracten en el llibre. El primer conte L’ altra vida comença amb la colpidora frase: “Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven”. És una afirmació xocant i asfixiant per encetar un llibre tanmateix perfecte per fer trontollar les emocions.
La llimona d’en Pàmies és un món de poques pàgines on la brevetat fa dubtar al principi i sorprendre al final. L’autor és un gran corrector. Hi ha un veritable esforç de síntesi i compressió d’idees en els seus textos. Són però correccions dissimulades que volen mostrar inconeixement i naturalitat. L’escriptor pretén allunyar-se del vestit d’autor i asseure’s a la butaca de l’espectador. Vol distanciar-se d’allò estrictament escrit i gaudir com a lector.
Aquest llibre prim i de lletra gran és una profunda reflexió amagada, una sàtira d’avui i un saber riure de nosaltres mateixos, en definitiva una llimona madura i fresca d’una imperfecció llustrosa.