Acords pòstums més enllà de Kierkegaard

NEW MOON

Autor: Elliott Smith
Discogràfica: Kill Rock Stars
Productor: Larry Crane
Grabació: Entre 1995 i 1997
Llançament: 8 Maig 2007
Suport: CD i LP

Gairebé quatre anys més tard de la seva sonada mort, Elliott Smith tornarà a irrompre en l’agenda del rock independent de la mà del segell discogràfic Kill Rock Stars, qui ha decidit llançar al mercat una recopilació de 24 cançons mai abans comercialitzades i que van ser enregistrades en sessions de prova i assaigs de fa més d’una dècada.

New Moon suposa la culminació del millor treball acústic elaborat per Smith a mitjans dels noranta i també s’erigeix com una prolongació del cèlebre àlbum Either/or, obra inspirada en la figura del pioner de l’escola existencialista, Søren Kierkegard i que duu per títol el mateix que el tractat de referència del filòsof danès.

I és que Smith en aquesta nova entrega va més enllà de l’austeritat i rectitud dominants a l’Either/or. En una aposta clara enfocada cap als seus incondicionals, la que fora discogràfica del cantautor de Portland durant quatre anys, ha decidit lliurar l’àlbum de tota càrrega comercial i ens presenta una compilació purament acústica on, tret d’alguna excepció puntual, només trobem a Smith acompanyat per la seva guitarra.

En el seu segon treball pòstum, cançons com Placeholder, Going Nowhere o Fear City ens submergeixen en la introspectiva i peculiar atmosfera musical d’Elliott Smith i exemplifiquen d’una forma clara i concisa el seu to melòdic, serè i afable. Tot això sense descuidar-se de la pertinent profunditat lírica de les seves lletres on l’autor, graduat en filosofia a Hampshire, recorre a un discurs cotidià i metafòric per tractar de fer reflexionar al qui l’escolta:

”Saw the one big problem you keep under your hat / and its pretty unlikely that anyone else will be cool with that (de la cançó Talking to Mary)”.

Amb tot, New Moon no és un àlbum recomanat per aquells qui cerquen en la música una distracció farcida de ritmes alegres i narcotitzants doncs de vegades la rotunda solemnitat del disc pot fregar lleugerament la monotonia.

La recopilació, que sortirà oficialment a la llum el proper 8 de Maig als EUA, inclou a més versions primitives d’alguns dels seus temes més venerats, com és el cas de la coneguda peça Miss Misery, nominada als oscars de l’any 1998 en la categoria de millor cançò pel film Good Will Hunting.

Videos de Miss Misery i Pretty Mark K