dissabte, 17 de març de 2007

"HGW XX/7"

" La vida dels altres" narra la historia de Wister, HGW XX/7, per els amics de la Stasi, home que creu fermament en el socialisme, règim al qual serveix fermament com a professor d’espionatge estatal a l’Alemanya de l’est, pocs anys abans de la caiguda del mur de Berlin. Wister rebrà l’ordre d’investigar a una parella , ell dramaturg i ella actriu, ambdós reconeguts en el limitat món intel·lectual d’aquells anys. Les llargues hores de voyeur el faran partícip de les seves vides i li causaran una commovedora mutació . Gir pausat i complex, fàcil de digerir per l’espectador , que segueix atentament els seus canvis, com si d’un espia d’espies es tractes.
La parella, gent sensible i de cultura, porta una vida bohèmia que sembla encaixar amb el règim socialista, carregat d’ideals en els que creuen. Al llarg del film es mantindran lleials al socialisme malgrat la forta repressió i el tèrbol ambient que es respira en les esferes més altes del partit . Fins que el propi sistema els acabarà asfixiant i els obligarà a reaccionar. Podríem dir que el gran potencial del film resideix en aquests arcs de transformació que experimenten els personatges, perfilats a la perfecció, com la pròpia personalitat dels homes.
De guió excel·lent, amaga infinits detalls que aporten genialitat a la trama, aconseguint que tot quedi perfectament lligat.
Desprès de dos hores de pel·lícula i dos falsos finals, la gent restava a les butaques immòbil fins que varen acabar els títols de crèdit, tal com es fa en las grans obres mestres.
Una pel·lícula extraordinària, completa, que parla dels grans temes de la vida.
Guarnida d’actuacions brillants, és just destacar el treball de Ulrich Mühe, un d’aquells rostres que resta clavat en la ment de l’espectador per molt de temps.Finalment felicitar al debutant Florian Henckel Von Donnersmarck, qui ha rescatat de la dura historia del seu país un cru i bellissim relat. Mostrant un cop més l’ascendent i prometedora carrera del cine Alemany.

2 comentaris:

Pere Solà i Gimferrer ha dit...

iseti! a mi em va semblar exàctament el mateix. quina pel·lícula més maca, i que subtil en el seu tracte, i que rodona que és en conjunt. guió, actors, la història, l'estil...

genial.

per cert, no vas pensar en el nostre viatge mentre la veies? segur que a Berlín vam passar per davant d'algun dels edificis del film i no ens hi vàrem fixar!

NuriaVila ha dit...

sí senyor, gran pel·lícula!
em vaig quedar asseguda a la butaca durant tots els títols de crèdit per acabar de pair-la. realment bona.