dilluns, 12 de març de 2007

THE HOST

El millor d’aquesta pel·lícula; les crispetes. Estaven al punt de sal.
The Host. Sota aquest títol s’amaga una pèssima producció coreana que, a primera vista, sembla una pel·lícula interessant i atractiva. Però les aparences enganyen, jo ho diuen. El film està catalogat dins el gènere d’acció, tot i que alguns la definiríem ràpidament com una comèdia monstruosa. Monstruosa perquè hi ha un monstre.
Tot comença quan dos científics nord americans decideixen tirar al riu Han centenars d’ampolles amb una substància química. Al cap de sis anys ens apareix un peix monstre que es dedica a prendre el sol i menjar coreans amb la mala sort que la filla del protagonista és segrestada pel bacallà, el monstre. A partir d’aquí ja tenim argument fàcil; una recerca exhaustiva de la nena per les clavegueres d’una ciutat que només té riu i ponts. El govern farà veure que intenta fer alguna cosa per aturar el monstre, però l’únic que farà serà crear cortines de fum perquè no surtin a la llum els vertaders problemes de la societat.
Tota aquesta història podria tenir el seu encant si durant el film intentessin crear tensió a l’espectador. Ni que fos ocultant el monstre per crear misteri. Però no. Al minut dos sabem exactament el número de cues que té i fins i tot si pateix caries als queixals del seny.
Bong Joon-Ho, el director i segurament fan de Godzilla, ridiculitza als protagonistes del film. El moment àlgid de la pel·lícula passa per una reflexió del pare del protagonista: Conec l’estat d’ànim del meu fill pels seus pets. Més d’un s’empassa les crispetes per mal forat.
La historieta ens segresta dues hores al cinema envoltats de coreans “freakys” que corren darrera d’un bacallà de dos caps i quatre boques. El final de la pel·lícula és tot un poema i no perquè el protagonista acabi recitant un haiku. L’autèntic poema està a la cara dels espectador quan surten els crèdits finals. La gent riu per no plorar.