dilluns, 12 de març de 2007

Tolerància, diàleg i llibertat

LES FRONTERES DEL DIÀLEG

Títol original: Le frontiere del dialogo
Autor:
Claudio Magris
Epíleg:
Josep Ramoneda
Traducció: Enric Tudó i Rialp
Editorial: AtmArcadia SL


L’escriptor italià de Trieste, traductor i acadèmic de la Universitat de Turí, torna a encarnar en la seva escriptura la millor traducció humanista i representa la imatge plural de la literatura europea del començament del segle XXI. Una Europa diversa i sense fronteres, solidària i disposta al diàleg entre cultures.
Davant de l’actual situació de multiculturalitat en què vivim, Magris no descarta que aquest fet produeix un enriquiment vital però és conscient que aquesta diversitat crea, i crearà, situacions difícils, en què es puguin plantejar d’una manera dramàtica l’elecció entre el necessari relativisme cultural i l’afirmació de valors irrenunciables. Opina que quasi totes les diversitats- d’usos, costums, tradicions, valors- poden i han de ser superades, contra tot tancament estòlid i rancuniós, en un diàleg fraternal. Però es poden donar situacions en què cultures, grups o individus sentin com a valors universals el que per a d’altres és inacceptable i inhumà.
Potser, en un primer moment, podem arribar a pensar que l’escriptor italià no parla d’una altra cosa que no sigui de tolerància, diàleg i llibertat però, a mida que avancem sorgeixen noves idees i nous conceptes, tots relacionats amb la idea principal.
Aquesta, s’exposa d’una manera clara i concisa. Diu que hi ha la necessitat d’establir uns valors universals, als quals anomena “lleis no escrites dels deus” que fa referència al mite d’Antígona, i demostra la seva importància posant exemples de situacions en què un s’adona que la seva idea sobre la necessitat d’aquests valors comuns és coherent.
No només proposa, compara o valora l’actual situació de la civilització occidental sinó que també descriu l’estat en què ens trobem, és a dir, fa una crítica al pensament de “tot val”, a la indiferència, a la intercanviabilitat de qualsevol cosa amb qualsevol altra. Cita el llibre de Josep Ramoneda- Después de la pasión política- el qual un cop llegit, fa que acabis d’entendre la seva postura i crítica.
Aquest filòsof i periodista català tracta temes d’interès social en l’epíleg del llibre sobretot, quan dóna la seva opinió respecte el debat que hi va haver sobre les caricatures de Mahoma i la reflexió sobre la nosa que fa l’Estat actualment i com cada cop el poder econòmic i la religió ocupen el seu buit.

De la mateixa manera que en altres llibres de l’autor, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres de 2004 mostra, amb poderosa veu narrativa, espais que composen un territori de llibertat, i en ells es configura un anhel: el de la unitat europea en la seva diversitat històrica.

Bibliografia recomanada: Conjeturas sobre un sable (1984), El Danubio (1986)- la seva obra més important- Otro mar (1991), Microcosmos (1997) y A ciegas (2005).