“Els preus dels pisos no baixaran a curt termini perquè la gent no ho permetrà”

Enric Tanco, agent
immobiliari

L’Enric Tanco té 24 anys i és de Barcelona. És el cap de Tecnocasa, una franquícia immobiliària d’àmbit nacional situada al carrer Urgell número 62. Porta dos anys treballant en el sector immobiliari i anteriorment havia estat treballant a la banca, concretament a La Caixa. Durant aquest període de dos anys, ha treballat a diferents oficines de l’empresa Tecnocasa i tot just fa set mesos que exerceix com a director a la del carrer Urgell. Tot i això, encara té pendent acabar l’últim any de la carrera d’Empresarials.

Com va entrar a Tecnocasa?
Jo treballava a La Caixa però coneixia una persona que treballava a Tecnocasa i em va ajudar a entrar-hi.

I què el va motivar a entrar-hi?
El que em va motivar va ser la possibilitat de tenir una petita empresa però de totes maneres plantejant-me el fet d’acabar la carrera, perquè encara em queda un any. El que passa és que és una feina additiva.

Quin any va obrir aquesta franquícia?
Aquesta sucursal es va obrir el 2000.

Ha notat que en els darrers anys ha augmentat la competència en aquest sector?
Sí, però últimament està disminuint.

Creu que hi ha un excés d’oferta?

Sí, però potser hi ha més demanda que oferta pel tema de la immigració. Es tracta d’un mercat molt ampli. He estat treballant a altres oficines de Tecnocasa situades a altres barris i es nota molt la fluència de gent immigrant que vol comprar pis ja que com tothom, tenen la necessitat de la vivenda. Aquesta tendència és més notable en barris com Poble Sec, el Clot...però a l’Eixample potser no tant.

En quan als professionals del sector, ha notat que en els darrers anys han obert agències persones alienes a aquest camp?
Sí, hi ha molta gent que no en té ni idea. De fet jo quan vaig començar no en tenia ni idea de què era aquest sector, sabia que volia ser comercial però al principi no tenia cap idea definida. Finalment vaig veure que podia vendre telèfons o podia vendre pisos i vaig pensar: si els pisos son més cars guanyaràs proporcionalment més.

Segons la majoria de les 500 agencies immobiliàries enquestades pel programa de Foment de Lloguer Garantit (PFAG) els dos primers mesos de l’any 2007 ha augmentat tant el nombre de propietaris interessats a oferir la seva vivenda en règim de lloguer com el nombre de demandants. S’ha notat aquesta tendència en aquesta agència?
Realment sí que es veu més gent que vol llogar, més que res per les pors que s'expliquen als mitjans de comunicació, com la por dels ocupes o de l’expropiació de la vivenda. És el cas de la vivenda d’Urgell nº 72 que va sortir a la televisió, tot i que no es va dir tota la veritat perquè en aquest cas el propietari no era només propietari del pis sinó de tota la finca.

Dels pisos que tenen en règim de lloguer, quins són els preus màxims i mínims per metre quadrat?
La teoria és que valen 10 euros el metre quadrat però a la pràctica la gent demana el que vol.

En quan a la venda de pisos de segona mà han percebut una baixada de la demanda durant els últims mesos?
Sí, això es nota bastant.

En què és nota?
Principalment en que no hi ha tanta oferta ni tampoc tanta demanda perquè la gent no pot pagar 600.000 euros per exemple. Això és propi de la cultura mileurista de Barcelona.

A l’any 2006 en vivenda nova els augments més elevats de preu es van produir en els districtes de Ciutat Vella (30,30 %), Eixample (23,28%) i Sants Montjuïc (20,2%) mentre que en segona mà els creixements més destacats es van donar a les Corts(15,3 %) Sant Andreu (16,7 %) i Nou Barris (14,3%). En aquesta agència, han pogut constatar que realment en quan als pisos de segona mà els augments de preu més considerables han estat en aquests districtes?
Nosaltres estem centralitzats en zones molt concretes però sí que vaig notar molt la inflada de preus al Gener de 2006 i al juny del mateix any i, des de llavors, la tendència és la baixada. Pel que fa a altres barris sé que les Corts està més o menys com l’Eixample fins i tot més barat, però no t’ho sabria dir exacte perquè dintre de les Corts també hi ha Pedralbes. Pel que fa a Nou Barris encara puja però diuen que està començant a baixar.

Creu que estem davant de una bombolla immobiliària, és a dir, que s’està donant una sobrevaloració dels immobles?
Jo no l’he viscuda, jo he entrat quan ja havia acabat la bombolla immobiliària. Actualment en un barri com aquest potser es noten menys les crisis perquè el poder adquisitiu de la gent és més alt. Sí que sé que fa cinc anys els pisos es venien al preu que la gent volia. Això era degut a l’economia submergida del moment, on l’abundància del diner negre amb l’arribada de l’euro portava a la gent a gastar i una manera de fer-ho era mitjançant la compra de pisos.

Li faria res dir la comissió s’emporten pel treball realitzat?
Depèn del pis, ara mateix el que s’està recomanant des de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) és un 3%, perquè la gent no vol pagar més d’un 3 %, cosa que parlant de preus tan elevats és totalment normal. Tot depèn de la zona, hi ha immobiliàries que cobren més i d’altres que menys, però menys que un 3% em sembla que cap. Això és molt relatiu, cada propietari és un món a part.

Pel que fa als consumidors, existeix un perfil de client que predomini en aquesta franquícia?
Nosaltres som una xarxa de franquícies i cada franquícia treballa en un barri, en aquesta en concret no hi ha un perfil que predomini, trobem gent de tot tipus.

Creu que l’alça de preus de la vivenda tant nova com de segona mà ha comportat que al haver més persones que no poden accedir a un pis de propietat s’incrementi la demanda dels pisos de lloguer i per tant els preus?
Es la realitat, perquè la gent no pot pagar, i això és una desgràcia perquè un sostre, tot i no ser una necessitat bàsica, és una de les necessitats prioritàries per a la persona.

Segons les dades de Comprar Casa una mitjana del 15 % de les persones que viuen en pisos llogats a Barcelona comparteixen vivendes i aquest tant per cent té tendència a augmentar. Quin perfil tenen les persones que s’interessen per pisos de lloguer per compartir?
Estudiants o gent jove que acostuma a tenir contractes temporals.

Un dels motius pel que hi ha molts pisos buits és la morositat d’alguns llogaters quins són els mecanismes que s’utilitzen per part dels propietaris per prevenir la falta de pagament dels lloguers?
Actualment hi ha una assegurança contra l’impagament, el que nosaltres recomanem és que ajustin el preu del lloguer, és a dir, que enlloc de demanar 1000 euros al mes, en demanin 800 i el client estigui més content i pagui. Però també hi ha gent especialista en no pagar, paguen per exemple els dos primers mesos i després no paguen durant un any i van canviant de pis.

Podria explicar quin és el procediment per llogar un pis?
Pagues un dipòsit, i els mesos que et demana el propietari per avançat o un aval bancari, que serveix per cobrir l’impagament o els desperfectes del pis i es porta a la cambra de Propietat Urbana. Afortunadament ara el tema judicial és cada cop més àgil però pot trigar un any i, per molt que et deixin tres mesos de dipòsit si s’estan un any sense pagar i a més a més et destrossen el pis...

Què n’opina de la proposta la Generalitat per al pacte nacional de la vivenda que planteja que la meitat dels 40.000 pisos desocupats que hi ha a Catalunya hagin entrat en el mercat de lloguer en quatre anys?
Em sembla fantàstic, així els preus disminuirien i la gent podria llogar més.

Ja per acabar, creu que és possible que a curt termini baixin els preus dels pisos?
M’encantaria, però crec que no es probable que baixin a curt termini perquè la gent no ho permetrà. Com li dius a una persona que el seu pis que fa un any valia 490.000 euros ara en val 430.000? A mi m’agradaria perquè realment la gent no pot pagar segons quins preus, llavors si baixessin a nosaltres ens aniria bé. Les agències van sorgir amb l’objectiu de guanyar molts diners i vendre al preu que volien però ara això ha canviat, és difícil vendre al preu que volem perquè la gent t’ho negocia tot. Ens hem convertit en una empresa de serveis més semblant a un banc, que cobrem la gestió corresponent al preu del producte.