dimecres, 18 d’abril de 2007

" Hi ha dues coses gratuïtes, l' aire i la música"


ENTREVISTA A MIQUEL CASAS, VENEDOR DE DISCOS

Miquel Casas tanca Don Disco, l’última botiga de música del baix Llobregat. Té 50 anys i coneix alguns mils de cançons. Des dels disset anys escolta música 9 hores al dia. En tot aquest temps la gent li ha demanat cançons de moltes maneres: xiulant, cantant, tararejant...”Miquel, quina és aquella cançó de la ràdio que fa...ti-ri-titíí”. Aquesta és una de les parts més divertides de la seva feina perquè per ell trobar cançons és un repte apassionant..


Tanca Don disco de Molins de Rei, la seva botiga de discos, sent la darrera que restava oberta del baix Llobregat...
Cada poble tenia la seva petita botiga. A la comarca ens ho compartíem d’una banda i de l’altre del riu Llobregat: Esplugues, Sant Feliu, Sant Joan Despí i Sant Feliu. A l’altre costat del riu hi havia L’ou negre a Gavà i d’altres a Castelldefels, San Boi i Viladecans.

Per què no es venen discos?
Un dia en Sisa va dir : em sembla fantàstic que la musica sigui gratis, tot hauria de ser gratis aleshores. Així podríem aconseguir la llibertat total com al 68. Arribaríem a la llei del “T’ho regalo, però tu què em dones a canvi?” Dóna’m el cinema, la pintura també de franc. Avui només hi ha dues coses gratis a espanya: l’aire i la música. Diguem una cosa que no paguis...

Són culpables d’aquesta crisi els usuaris que descarreguen música per internet?
No. Si vols els puc veure com “sense consciència” del mal q estan fent. El que passa es que les persones tenen consciència si els la toquen. Jo puc endur-me el pa sense pagar i no entendre que estic perjudicant al forner.

Reconeixerà que aquest sistema es ben còmode; ho descarrego ràpidament, ho esborro si no m’agrada i no em costa ni un duro…
L’únic que guanya en tot això es Telefónica.

És qui té la clau per resoldre-ho?

Sí, Telefònica té l’aixeta per tancar això. Estem en un moment on les companyies que produeixen deuen estar negociant amb Telefónica per poder passar les seves cançons via ADSL. Telefònica demana uns diners que les companyies de música no poden pagar però Emule i Kaaza si que poden.

I aleshores quin panorama trobarem?
les companyies discogràfiques estan per fer negoci. El senyor de Soni que està a dalt del despatx fent números no sap de música, sap de resultats. Si a final d’any no hi ha diners, deixarà de invertir en buscar uns nous Red Hot Chilli Peappers o Alejandros Sanz i aquests diners se’ls gastaran en tecnologia per la NASA o s’especularà amb armes. No hem d’oblidar que estem en una societat de consum i els quatre matats que quedem fem més nosa que servei.

Sent que fa nosa dins el mercat de la música?
Sempre he sigut un romàntic i per això he suportat aquesta situació penosa tant temps, però saps, al final el romanticisme te’l poses a un lloc. Perquè al final del romanticisme no vius. A mi, com tothom, m’agrada viure. M’agrada, com a tothom, progressar i donar-me capricis . Menjar pa amb oli cada dia, però de tant en tant, poder tastar el jabugo. I ara darrerament no hi havia jabugo.

És perillosa aquesta “cultura del gratis”?
A internet s’està fent contracultura, es tan fàcil com agafar una cançó dels Deep purple i posar la lletra “mi tia se ha tirao un pedo” i algú trobarà que li agrada i no tindrà ni idea de què esta escoltant, però tan se val perquè és gratuït.

Què ens donarà la música en aquests propers anys?
Et proposo un repte...

Quin?

A veure quants grups nous surten en els propers cinc anys.Ara vivim en la teoria del impacte. Intentar vendre ràpid i cremar-ho durant tres mesos en època d’estiu.

Ens espera un futur tan negre?

No, en poc temps les companyies discogràfiques deixaran comprar la musica per xarxa. I haurà el trampós que anirà a l’Emule a buscar-ho però Green Day encara existirà.

No vol ser pessimista però està preocupat per la música....

Em preocupa que no es potenciï la part artística de la música, que no es faci cas de la seva essència. Vols que et sigui sincer? A mi el canvi climàtic m’importa ben poc, jo ja no hi seré d’aquí un temps.

On vol arribar?

Jo les obres dels millors grups les tinc dins meu i no m’ho treu ni Déu. Les grans obres perduraran per sempre. Però, i els joves? Jo estaria al carrer fent manifestacions! semblen subnormals perquè no se n’adonen que estan matant la música!

Què diria a les noves generacions?
Que potser us endinseu en una llarga travessa pel desert. Sempre us podreu consolar escoltant els Beatles o Pink Floyd, Simon and Garfunkel, Jimmy Hendrix, Cat Steve. L’ únic avantatge que trobo per a la nova generació és que si la música no avança, sempre poden fer una mirada al passat.

Doni un xic d’esperança a aquest joves i recomani’ls alguna cosa nova?

Dixie Chicks.

Finalment ha decidit tancar la botiga...
Si jo hagués sigut intel•ligent no hauria d’haver tingut una botiga de música. Els meus fills em deien: no et compliquis pare, que la música és gratuïta. D’altres em deien: “amb dos collons, Miquel, ànims!” però al final he hagut de claudicar.

Què serà de Don Disco?
Doncs la botiga passarà a ser només una cafeteria. Jo marxo i això ho portaran els meus fills.

A què es dedicarà a partir d'ara?

Treballaré en una discoteca d’aquí Molins de Rei. M’haig de renovar per força. He cotitzat 37 anys i no tinc dret a l’atur. Em dedicaré a organitzar festes particulars i casaments. En el fons tinc moltes ganes de plegar d’ aquí. Això ja no és el que vull.