Els orígens
Sant Feliu de Codines està de celebració, i és que el Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma fa 25 anys. La colla de diables més antiga del Vallès ja té un quart de segle i el grup ho celebra amb tot el poble durant tot aquest aniversari. El Correfoc del Follet i la Fantasma, tal com l’entenem avui, té uns orígens, si més no, peculiars. Tot neix arrel de la voluntat de Pep Casas -aleshores un jove de vint-i-pocs anys- de fer sortir a la llum una llegenda que la seva besàvia li havia explicat quan era un nen: la llegenda del Follet i la Fantasma.
Sant Feliu de Codines està de celebració, i és que el Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma fa 25 anys. La colla de diables més antiga del Vallès ja té un quart de segle i el grup ho celebra amb tot el poble durant tot aquest aniversari. El Correfoc del Follet i la Fantasma, tal com l’entenem avui, té uns orígens, si més no, peculiars. Tot neix arrel de la voluntat de Pep Casas -aleshores un jove de vint-i-pocs anys- de fer sortir a la llum una llegenda que la seva besàvia li havia explicat quan era un nen: la llegenda del Follet i la Fantasma.
Diu la història que fa dos o tres segles, una colla de nois que jugaven a l’antic Torrent de Ca n’Endal de Sant Feliu de Codines van veure aparèixer un ase que, molt amablement, es va oferir a pujar-los a sobre seu perquè poguessin travessar el riu. Ells van acceptar gratament, però quan eren al mig del pont, el llom de l’ase va començar a estirar-se fins arribar a una allargada exagerada. A sota, els esperava una gran fantasma amb especial ànsia ja que, segons diuen, la carn de jovenet era la que més li agradava.
La història que la besàvia del Pep li havia explicat havia quedat totalment oblidada i ell, juntament amb altres joves, tenia ganes de fer-la renéixer d’alguna manera. Ningú pensava en un correfoc –de fet, poca gent sabia ben bé què era-, però la idea comença a agafar forma quan l’any 1981 aquesta colla de jovent troba la inspiració en el correfoc de les festes de la Mercè de Barcelona. I la idea s’acaba de perfilar encara més quan veuen aparèixer un burro com a bèstia d’una de les colles que participava. A partir d’aquest moment decideixen engegar motors i comencen fent saber a tothom la llegenda del follet i la fantasma, a través de La Pinya –la revista local-, que tot just acabava de néixer. A través de Maria Josep Lluch, que treballava a la biblioteca, aconsegueixen l’obra de teatre “Lo Follet”, tot i que amb certa decepció, ja que la llegenda santfeliuenca apareix només a un parell de pàgines. Tot i així, n’aprofiten quatre versos i d’aquí en sorgeix la cançó i l’auca, gràcies a la música d’Isidre Corderas i a les il·lustracions de Martí Garriga.
Però encara falta el més important: el Follet. Necessitaven un burro, però no un burro qualsevol, sinó un ase que s’allargués i s’encongís, com el Follet de la història. Així va néixer la primera bèstia del correfoc: un burro fet amb roba de sac, tires de paper matxé i amb un sistema de ferros poc viable. A més, tenia un problema: no havien construït cap dispositiu perquè traiés foc. D’aquesta manera, l’únic foc que apareix al primer correfoc de Sant Feliu, l’any 1982, és el que deixen anar a través d’unes pipetes amb pega grega a l’interior en Xavier Borrell i el mateix Pep Casas. Els altres dimonis, en realitat, eren follets i no duien foc, sinó que feien xaranga, cridaven i animaven.
Però no hi havia només foc, sinó que al primer correfoc ja s’hi va incorporar la figura del dimoni d’aigua, conscients del perill després de viure l’experiència dels devastadors incendis d’aquell mateix estiu.
D’aquesta manera neix el primer correfoc de Sant Feliu i el primer de la comarca, tot i que, com explica Casas, possiblement fos un dels primers correaigua de Catalunya, si no el primer.
Però hi va haver un problema. Precisament perquè poca gent sabria a què es referien, el correfoc no es va anunciar com a correfoc, sinó com la “Festa del Follet i la Fantasma”. Així, molta gent va acudir a la plaça amb els seus millors vestits de festa major. Per descomptat, no van quedar gaire contents quan van començar a saltar espurnes i rajos d’aigua pels aires.
Tot plegat va ser una mica accidentat. Per crear ambient es va fer un pregó des del balcó del Casino, però amb els altaveus encarats cap a l’altra banda, el públic amb prou feines es va poder assabentar de què estava passant.
Un cop acabat el primer correfoc de Sant Feliu, a la festa major del 1982, el Follet va quedar en mans de l’Ajuntament, que es va fer càrrec de “donar-li les garrofes” cada any a partir de llavors.
Al segon any, ja una mica més experimentats, el grup s’atreveix a sortir amb més foc i la roba de sac del burro s’incendia ja en els primers metres de recorregut.
D’aquesta manera, l’any 1984 neix el Follet nou –encara vigent actualment-, i gràcies a l’ajuda d’Àngels Rosés sorgeix un burro fet amb fibra de vidre i de fins a 4 metres d’alçada –que s’ha anat encongit a causa del pes dels materials-. També aquest any és quan neix la Fantasma –igualment la mateixa que encara hi ha avui-.
Al cap dels anys, però, una part del grup encarrega la construcció d’un nou Follet i d’una nova Fantasma, aquest cop fets pel grup de professionals de l’Ametlla i finançats per l’Ajuntament. Els veterans, però, es neguen a substituir el Follet original i s’incorpora al grup com a una nova bèstia, que ha adoptat el nom de “burreta” –inicialment amb cos i potes, però que avui només conserva el cap-. I com que la fantasma és també insubstituïble, es crea una altra nova bèstia: la Peggy, un cap en forma de porc que és actualment la bèstia oficial del correfoc infantil.
25 anys després
Moltes coses han canviat amb vint-i-cinc anys, però el correfoc a Sant Feliu continua més actiu que mai. El grup ja no se centra tan sols en l’organització de l’acte específic de festa major, sinó que s’encarrega de nombroses activitats populars. I en especial durant aquest 25è aniversari. Per tal de celebrar-ho i fer-ne tot el poble partícip, el Grup del Correfoc ha organitzat un acte per a cada mes del seu quart de segle d’història. Així, des del setembre, van col·laborar amb la celebració de la trobada de Sant Felius; també s’han fet els ja tradicionals quintos de Nadal i el segon quinto radiofònic i una novetat: l’A-Tabalada, la primera trobada de timbalers que se celebra a Sant Feliu. Al mes de febrer el Grup del Correfoc va recuperar la festa de carnestoltes, “que va tenir un gran èxit de participació i la qual el grup valora molt positivament i espera poder repetir en els propers anys” segons explica Ton Falqués, l’actual cap de colla. Al març va tenir lloc l’acte estrella, una trobada de colles de diables, on van participar les de Mataró, Granollers, Castellterçol i Olesa de Montserrat. Des del setembre passat, el grup no ha parat de treballar i organitzar actes, l’últim aquest cap de setmana, quan s’ha recuperat l’antiga gimcana Risc Total. Ton Falqués explica que “la intenció era que la gimcana posés a prova tant a joves com a grans, però la pluja va provocar que gairebé tothom es quedés a casa o s’ho mirés des de lluny. Només els més petits van tenir el valor d’entrar-hi i, al final, s’ho van passar més bé que ningú”.
El proper acte serà al juny, quan el grup s’encarregarà de l’organització de la revetlla de Sant Joan per quart any consecutiu. A més, també prepararà la segona Festa del Diable, adreçada als més petits. Aquesta celebració inclourà un concurs de dibuix, el guanyador dels quals serà el cartell del proper correfoc de festa major.
La celebració del 25è aniversari acabarà amb una exposició fotogràfica per il·lustrar aquest quart de segle de vida del correfoc a Sant Feliu, “amb les aportacions de tothom del poble que hi vulgui participar”, explica Falqués.
La història que la besàvia del Pep li havia explicat havia quedat totalment oblidada i ell, juntament amb altres joves, tenia ganes de fer-la renéixer d’alguna manera. Ningú pensava en un correfoc –de fet, poca gent sabia ben bé què era-, però la idea comença a agafar forma quan l’any 1981 aquesta colla de jovent troba la inspiració en el correfoc de les festes de la Mercè de Barcelona. I la idea s’acaba de perfilar encara més quan veuen aparèixer un burro com a bèstia d’una de les colles que participava. A partir d’aquest moment decideixen engegar motors i comencen fent saber a tothom la llegenda del follet i la fantasma, a través de La Pinya –la revista local-, que tot just acabava de néixer. A través de Maria Josep Lluch, que treballava a la biblioteca, aconsegueixen l’obra de teatre “Lo Follet”, tot i que amb certa decepció, ja que la llegenda santfeliuenca apareix només a un parell de pàgines. Tot i així, n’aprofiten quatre versos i d’aquí en sorgeix la cançó i l’auca, gràcies a la música d’Isidre Corderas i a les il·lustracions de Martí Garriga.
Però encara falta el més important: el Follet. Necessitaven un burro, però no un burro qualsevol, sinó un ase que s’allargués i s’encongís, com el Follet de la història. Així va néixer la primera bèstia del correfoc: un burro fet amb roba de sac, tires de paper matxé i amb un sistema de ferros poc viable. A més, tenia un problema: no havien construït cap dispositiu perquè traiés foc. D’aquesta manera, l’únic foc que apareix al primer correfoc de Sant Feliu, l’any 1982, és el que deixen anar a través d’unes pipetes amb pega grega a l’interior en Xavier Borrell i el mateix Pep Casas. Els altres dimonis, en realitat, eren follets i no duien foc, sinó que feien xaranga, cridaven i animaven.
Però no hi havia només foc, sinó que al primer correfoc ja s’hi va incorporar la figura del dimoni d’aigua, conscients del perill després de viure l’experiència dels devastadors incendis d’aquell mateix estiu.
D’aquesta manera neix el primer correfoc de Sant Feliu i el primer de la comarca, tot i que, com explica Casas, possiblement fos un dels primers correaigua de Catalunya, si no el primer.
Però hi va haver un problema. Precisament perquè poca gent sabria a què es referien, el correfoc no es va anunciar com a correfoc, sinó com la “Festa del Follet i la Fantasma”. Així, molta gent va acudir a la plaça amb els seus millors vestits de festa major. Per descomptat, no van quedar gaire contents quan van començar a saltar espurnes i rajos d’aigua pels aires.
Tot plegat va ser una mica accidentat. Per crear ambient es va fer un pregó des del balcó del Casino, però amb els altaveus encarats cap a l’altra banda, el públic amb prou feines es va poder assabentar de què estava passant.
Un cop acabat el primer correfoc de Sant Feliu, a la festa major del 1982, el Follet va quedar en mans de l’Ajuntament, que es va fer càrrec de “donar-li les garrofes” cada any a partir de llavors.
Al segon any, ja una mica més experimentats, el grup s’atreveix a sortir amb més foc i la roba de sac del burro s’incendia ja en els primers metres de recorregut.
D’aquesta manera, l’any 1984 neix el Follet nou –encara vigent actualment-, i gràcies a l’ajuda d’Àngels Rosés sorgeix un burro fet amb fibra de vidre i de fins a 4 metres d’alçada –que s’ha anat encongit a causa del pes dels materials-. També aquest any és quan neix la Fantasma –igualment la mateixa que encara hi ha avui-.
Al cap dels anys, però, una part del grup encarrega la construcció d’un nou Follet i d’una nova Fantasma, aquest cop fets pel grup de professionals de l’Ametlla i finançats per l’Ajuntament. Els veterans, però, es neguen a substituir el Follet original i s’incorpora al grup com a una nova bèstia, que ha adoptat el nom de “burreta” –inicialment amb cos i potes, però que avui només conserva el cap-. I com que la fantasma és també insubstituïble, es crea una altra nova bèstia: la Peggy, un cap en forma de porc que és actualment la bèstia oficial del correfoc infantil.
25 anys després
Moltes coses han canviat amb vint-i-cinc anys, però el correfoc a Sant Feliu continua més actiu que mai. El grup ja no se centra tan sols en l’organització de l’acte específic de festa major, sinó que s’encarrega de nombroses activitats populars. I en especial durant aquest 25è aniversari. Per tal de celebrar-ho i fer-ne tot el poble partícip, el Grup del Correfoc ha organitzat un acte per a cada mes del seu quart de segle d’història. Així, des del setembre, van col·laborar amb la celebració de la trobada de Sant Felius; també s’han fet els ja tradicionals quintos de Nadal i el segon quinto radiofònic i una novetat: l’A-Tabalada, la primera trobada de timbalers que se celebra a Sant Feliu. Al mes de febrer el Grup del Correfoc va recuperar la festa de carnestoltes, “que va tenir un gran èxit de participació i la qual el grup valora molt positivament i espera poder repetir en els propers anys” segons explica Ton Falqués, l’actual cap de colla. Al març va tenir lloc l’acte estrella, una trobada de colles de diables, on van participar les de Mataró, Granollers, Castellterçol i Olesa de Montserrat. Des del setembre passat, el grup no ha parat de treballar i organitzar actes, l’últim aquest cap de setmana, quan s’ha recuperat l’antiga gimcana Risc Total. Ton Falqués explica que “la intenció era que la gimcana posés a prova tant a joves com a grans, però la pluja va provocar que gairebé tothom es quedés a casa o s’ho mirés des de lluny. Només els més petits van tenir el valor d’entrar-hi i, al final, s’ho van passar més bé que ningú”.
El proper acte serà al juny, quan el grup s’encarregarà de l’organització de la revetlla de Sant Joan per quart any consecutiu. A més, també prepararà la segona Festa del Diable, adreçada als més petits. Aquesta celebració inclourà un concurs de dibuix, el guanyador dels quals serà el cartell del proper correfoc de festa major.
La celebració del 25è aniversari acabarà amb una exposició fotogràfica per il·lustrar aquest quart de segle de vida del correfoc a Sant Feliu, “amb les aportacions de tothom del poble que hi vulgui participar”, explica Falqués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada