dimarts, 15 de maig del 2007

L’Alt Karabakh, conflicte oblidat al Caucas

La fallida del bloc comunista occidental a finals de la dècada dels vuitanta va posar de manifest antigues tensions regionals que s'havien mantingut latents durant dècades. El fracàs de la via socialista i l'esfondrament del teló d'acer van reobrir la qüestió de la identitat nacional en moltes de les repúbliques que formaven part tant de la URSS com de l'antiga Federació Iugoslava.
Als Balcans o al Caucas, la composició multiètnica de la població va suposar un motiu d'enfrontament. Com va succeir en els processos descolonitza-dors de l'Àfrica, els habitants de zones poblades durant segles per cultures diverses es van veure's obligats a disputar-se unes fronteres modernes i artificials imposades de vegades a cop d'escaire i cartabó i d'altres com el resultat d'una concessió territorial al final d'una guerra.
Moltes d'aquestes disputes van desembocar durant la darrera dècada en cruentes guerres on la principal raó de controvèrsia era l'odi interètnic entre els diferents pobles que cohabitaven un mateix territori. No obstant, les diverses disputes han tingut un ressò molt divers en l'actualitat internacional.
L'any 1992, en el transcurs de la Guerra de Iugoslàvia, el món sencer s'horroritzava davant les imatges dels paramilitars serbis assetjant aferrissadament la ciutat de Sarajevo. Als ulls dels europeus semblava impossible que la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1984 es trobés immersa en una sagnant guerra civil on es va practicava la neteja ètnica i on van morir gairebé dos-centes-mil persones i es van dur a terme més de 40.000 violacions.
Tres anys més tard, el motiu de discòrdia es desplaçava dins la Federació Russa, a la República de Txetxènia, al nord del Caucas. Les imatges espectrals de la seva capital, Grozny, bombardeja per l'exercit rus fins a límits insospitats, recordaven arreu a les estampes de Gernika, Dresden o Hiroshima.
El conflicte de Kosovo va tornar a desviar el focus d'atenció als Balcans i va saltar a primera línia dels titulars quan la OTAN va decidir emprendre accions contra el govern serbiocentrista d'Slobodan Milosevic i va bombardejar la capital de l'Aleshores Sèrbia i Montenegro, la ciutat de Belgrad. Corria l'any 1999.
Malgrat que amb menys intensitat, també han estat notícia les tensions internes viscudes a Georgia, ex-república soviètica que en obtenir la seva independència va patir una guerra a l'interior de les seves fronteres. Els enfrontaments armats amb les repúbliques d'Abjasia i d'Ossètia del Sur, van ser una important raó de desgast del govern de Shevarnadze i es van consolidar com un dels punts a resoldre de l'anomenada Revolució Rosa.
Amb tot, al cor del Caucas i no gaire lluny de Geòrgia s'hi troba congelat des de fa més d'una dècada el conflicte de l'Alt Karabakh, territori que es disputen Armènia i Azerbaidjan des de la guerra que va tenir lloc entre aquestes dues ex-repúbliques Soviètiques del 1989 al 1994 i que va guanyar la primera d'aquestes.
Després de gairebé cinc dècades de pertinença a Azerbaidjan, amb l'inici de la dissolució soviètica, aquest enclavament de majoria armènia al bell mig de Azerbaidjan va decidir mitjançant un referèndum annexionar-se a la mare pàtria. El problema era el de sempre: Stalin, en un acte genuïnament georgià farcit de de dèries regionalistes, havia redibuixat el mapa dels dos països i concedit als azerbaidjanesos l'antic sultanat de Nagorno (Alt) Karabakh i els seus territoris periférics.
Com a Bòsnia, Kosovo i Txetxènia, a l'Alt Karabakh el major component del conflicte és la tensió interétnica entre els armenis, cristians, i els azerbaidjanesos, musulmans. A l'Alt Karabakh també hi trobem ciutats com Aghdam, temps endarrere poblada per la minoria musulmana, i avui en dia una particular Grozni, també fantasmagòrica. Fins i tot s'hi poden documentar episodis de neteja ètnica per tots dos bàndols
Tot i això, de l'Alt Karabakh no se'n parla mai. A les notícies no existeix. Ni a la televisió, ni a la radió, ni a la premsa. El motiu? Potser hi tenen quelcom a veure les reserves petrolíferes de d'Azerbaidjan al Mar Caspi.

1 comentari:

elenasenao@gmail.com ha dit...

Bon article,
Fa un parell d'anys el meu company Marc Morte i jo, varem publicar un reportatge sobre Karabakh, quan el dominical de l'Avui encara feia reportatges interesants.....ara el fotoperidisme està agonitzant almenys a Espanya i només es vol publicar lo que es bonic, alegre...la publicitat ( qui posa els calers) no vol vendre els seus productes al costat de la fotografia d'un nen que es mor de gana....I si es publica un tema de fotoperiodisme només si es de actualitat ( o sigui, si surt a la tele...)
Marc al seu llibre "Caucaso, entre leyendas y kalashnikov" hi parla del conflicte de Karabahk, i als dominicals del Pais Basc( Zazpika o Argia)encara es publica bon fotoperiodisme...Karabakh, Abjazia o Transnistria són uns bons exemples.