Com és una rave per dins?

La paraula rave es fa servir ja des dels anys 60 per descriure un tipus de festa determinat. Però a partir de la dècada dels 80 es comença a fer servir amb el significat que actualment se li dóna.
Una rave és una festa il·legal on es reuneix un grup força gran de gent, normalment es fan a l’aire lliure. El grup que organitza la festa porta a uns Dj’s nacionals o estrangers que faran connectar a tot el públic amb la música i mentre duri la festa, que sol començar de nit i acabar un cop ben entrat el dia, s’intenta que tots els assistents desconnectin del món i la societat i puguin fomentar les amistats i les bones vibracions. La música és una de les principals protagonistes d’aquestes festes. El Trance i el Techno són els dos tipus de música que es pot trobar en les raves. Tot i que cada festa es decantarà per una música o altre.

Un dels grups de Catalunya que organitza aquests tipus de festes cada cap de setmana tan aquí com fora de Catalunya, el grup I.S, ha volgut parlar sobre el món de les raves, però sense desvelar la seva identitat en cap cas.
Aquest comitè de gent està format per unes deu persones totes d’una edat d’entre vint-i-dos i vint-i-vuit anys més o menys. Entre setmana porten un ritme normal de treball, però quan arriba el divendres canvien l’estil de vida i preparen les festes que faran el cap de setmana. Ells des de fa uns quatre anys es dediquen a muntar raves, perquè no acaben d’encaixar en cap moviment que hi ha a les ciutats, no els hi agraden les discoteques, no s’hi troben bé amb l’ambient i per això organitzen festes alternatives. Les defineixen així, perquè són festes normalment il·legals que ells mateixos decideixen on les fan. No els hi agrada el terme il·legal perquè sembla que siguin delinqüents, però s’utilitza perquè en aquest tipus de festes no hi ha un control de seguretat ni les mesures necessàries que s’han de tenir a l’hora d’organitzar qualsevol festa on hi haurà força gent. Per aquest motiu l’organització i la festa en sí s’han de portar a terme amb la màxima discreció. Si la policia enganxa o qualsevol persona explica a la policia on es farà la rave i qui la farà, els organitzadors han de canviar el lloc de la festa i direccionar de nou tota la gent.
En un principi es decideixen els dj’s que són les peces claus d’aquestes festes, en el cas d’I.S., la majoria dels que formen el grup són Dj’s que han treballat com a professionals del sector i ara els hi agrada més l’ambient de rave que el d’una discoteca. Ells ja no han de decidir quins dj’s tocarant perquè dins del grup tothom té el seu paper. La música que ells punxen és el Techno amb totes les seves variants. Un cop tenen clar que volen muntar una festa decideixen on la faran i la comencen a preparar.
Una rave com que ha de ser secreta no pot anunciar-se com qualsevol altre festa, per això els organitzadors la donen a conèixer a partir de correus electrònics, missatges i flyers (paper petit que es reperteix en mà i dóna certa informació de quan es farà la festa i es deixa un telèfon de contacte o una adreça per poder demanar més informació). També s’anuncien per internet en determinades pàgines dedicades a les raves, però mai s’acaba de deixar del tot clar perquè no els puguin enxampar. El grup que organitza la festa ja té present que rebrà molts missatges o trucades per saber on es farà la festa.
Un cop fets aquests passos, ells es desplacen al lloc on es farà que normalment es fan en cases abandonades, boscos, descampats i llocs apartats de les ciutats o pobles per no molestar la gent. Un cop al lloc, comencen a muntar tota la festa. Això inclou els equips de música que ja són seus, els grups electrògens per tenir electricitat, l’enllumenat de la festa i tota la part de nevera per poder servir begudes. Des de fa poc han incorporat a les festes el servei de menjar ràpid perquè a mitja nit quan ja porten unes quantes hores de festa la gent pugui reposar les forces. Un cop ho tenen tot muntat han d’esperar que arribi el públic i que no hi hagi ningú que els hi obligui a parar la festa.
El grup I.S, veu amb aquest tipus de festes una manera molt fàcil de guanyar diners, perquè en els llocs on es fan les raves, no hi ha cap negoci, l’únic que hi ha és el que porten ells. Per tant tot el públic que tinguin a la festa consumirà amb ells i al final del cap de setmana poden arribar a guanyar entre uns cinc mil o sis mil euros nets. Per aquest motiu els hi compensa arriscar-se a muntar aquest tipus de festes alternatives encara que en un moment donat i amb la llei a la mà la policia pugui parar la festa i retirar-los els equips de música.
Actualment la llei està tramitant unes multes molt més dures del què eren abans i el sector no hi està gens d’acord. Les sancions poden anar d’entre els quinze mil euros als cent cinquanta mil euros i en cas de reincidència fins als tres-cents mil euros.
I.S. només ha hagut de parar unes deu vegades les fetes en quatre anys, per aquest motiu els hi surt molt a compte continuar treballant en aquest món. Ells són conscients que un dia se’ls hi acabarà aquest gran negoci i hauran de continuar treballant com ho fan entre setmana.
De moment com que ja fa quatre anys que estant explotant aquest tipus de festes per tot Catalunya també han travessat les fronteres i han importat les raves a la resta d’Espanya i també a França i Itàlia. Per fer-ho marxen amb tots els camions que tenen de propietat, amb tots els equips i carregats de menjar i provisions per muntar una festa amb tot el què cal.
Normalment a l’estiu marxen tot l’equip durant un mes i fan ruta per moltes ciutats i pobles muntant aquest tipus de festes. Tot i que depèn on vagin els hi és més complicat muntar les raves perquè el públic no els acaba de conèixer i no acaba d’entendre quin tipus de festa és. Però asseguren que quan en proven una repeteixen l’endemà.
Un dels punts més problemàtics d’aquestes festes és l’estat amb què acaba la gent després de tantes hores a l’aire lliure i consumint alcohol sense parar. A més a més tothom és lliure de consumir el què vulgui en aquest tipus de festes i per això s’hi pot trobar qualsevol droga. Tot això pot provocar certs problemes i discussions entre la gent que ells han de solucionar moltes vegades. Asseguren que no és una feina agradable però disfruten tant punxant i organitzant les fetes que aquests moments se’ls hi obliden un cop arriba el diumenge a la tarda i és hora de fer el recompte dels diners, plegar veles i tornar cap a casa per començar un dilluns feiner normal i corrent.