dimecres, 27 de febrer de 2008

“Benvolgut Mr AVE”

Tal com una setmana abans ho anunciava la ministre de Foment Magdalena Álvarez el dimecres 20 de Febrer va arribar l’AVE a Barcelona. Aquest tren ha causat una gran expectació entre els mitjans de comunicació: uns es barallaven per trobar la imatge més exclusiva de l’arribada i competien per apuntar amb més precisió el model del comboi, d’altres mesuraven la velocitat en què s’havia assolit el primer trajecte i uns altres, ara, premien la puntualitat amb què arriba a Barcelona (només ens superen els trens d’alta velocitat de Tokio).

Sense cap esperança de treure mèrit a l’assumpte aquell mateix matí, a les 7, a Sant Andreu Comtal es va avariar un tren de rodalies que provenia de Sant Celoni. Com a testimoni presencial de l’esdeveniment podria titular el matí com a caòtic. L’hora punta en què viatgers del Vallès Oriental es traslladen a Barcelona són les 7, i és sovint trobar-se que els trens arriben fins a un quart d’hora tard. No obstant però, a conseqüència de l’avaria, vam quedar “segrestats” 45 minuts entre l’estació de Montmeló i Mollet sense rebre cap tipus d’informació. La gent es va començar a lamentar de la situació en la què estàvem i els nervis van poder amb tothom: amb un que es reia perquè assegurava que ja li feien fora de la feina i un que plorava perquè havia de presentar un projecte davant d’un tribunal universitari. Un cop va arrencar el tren, a l’estació ens esperava una gran multitud de gent que volia entrar al vagó i, amb empentes, les persones lluitaven i es barallaven per entrar al tren. Ja a Barcelona, i després de fer vint minuts de cua per demanar una reclamació, la resposta de la taquillera va ser la següent “Perdonen pero el tren ya no se puede considerar que lleve un quarto de hora de retraso porque ahora ya va bien”. I, efectivament, el tren ja no circulava amb demora perquè havia enganxat l’hora del següent.

Els mitjans de comunicació es van quedar cecs amb la inauguració de l’AVE. Van nomenar el retràs de RENFE com a “petites demores de quart d’hora” quan, de fet, van provocar més que l’habitual. És impossible demanar que intentin arreglar el problema perquè ara, de fet, amb les obres de l’AVE a Montmeló i rodalies ens els trobarem sovint. Crec, que ara per ara, el que fa falta és potser una mica de cobertura informativa perquè si ja som ciutadans de segona pels polítics, almenys que la societat catalana sàpiga que mentre uns celebren amb xampany l’arribada de l’AVE altres encara patim les seves conseqüències. Si bé que els diners que es destinaran a les estructures ferroviàries catalanes són matèria de subhasta entre polítics, almenys que el número de milions que indiquen en els seus programes sigui versemblant o tant sols que pugui ser motiu d’esperança vers aquest fet que es repeteix dia rere dia.