dijous, 28 de febrer de 2008

Els excrements de la societat

Ahir em vaig trobar amb un fet insòlit. Eren les onze del matí. Un grup d'infants, d'entre 5 i 7 anys, estaven assentats a la plaça de Joan Coromines. Una cosa poc usual si tenim en compte que al costat hi ha una de les places més emblemàtiques de Barcelona, la plaça dels Àngels. Era hora d'esmorzar. Mentre els nens menjaven els entrepans que les seves mares els hi havien preparat a primera hora del matí, els professors els vigilaven des d'una terrassa d'un bar tot prenen un cafè. Entre aquest grapat d'infants n'hi havia dos que, amb un somriure d'orella a orella, estaven entretinguts tot burxant una massa llefiscosa de color marró que es trobava sobre la superfície arenosa. Eren excrements. Els nens estaven jugant amb excrements de gos. No és d'estranyar que pugui passar quelcom d'aquestes característiques, ja que aquesta plaça és com un pipi can. El pipi can més gran de Barcelona. També és un lloc de reunió per la gent més desafortunada de la ciutat. Gent sense ni un euro a la butxaca que bona part del dia engoleixen cervesa i intenten esgarrapar algun cigarret d'algun estudiant de les universitats que es troben allà al costat. Tothom se'ls mira amb mala cara, la gent no gosa acostar-s'hi. Segons alguns, són els excrements de la societat, segons altres, fan por. Sembla com si ells haguessin elegit aquest camí, sembla que en tinguin tota la culpa, però en realitat els veritables responsables en som tots nosaltres.
Apostem per una ciutat moderna, una ciutat luxosa, però mai pensem en ells. L'ajuntament ha construït museus, universitats, places de disseny i amplis passeigs, per intentar netejar la cara del barri. Tot sembla molt bonic. Que bons són els de l'Ajuntament! Però el que molts no saben és que on ara hi ha aquests passejos plens de flors o aquestes places plenes de glamour, abans hi havien edificis. Edificis mig derruïts on vivia gent. Gent que necessitava ajuda, gent que, segons l'equip de govern, donaven una mala imatge de la ciutat. Gent, que en comptes de donar-ls'hi una subvenció per poder millorar la seva qualitat de vida, els van fer fora dels seus habitatges per quatre rals. Gent que tenien poca cosa. Gent. Gent com nosaltres. Persones que per culpa de tots, s'han quedat sense res.