Fets, no paraules

Realment es pot dir de forma clara i objectiva si va ser Zapatero o Rajoy el guanyador del “cara a cara” que es va televisar el dilluns? Hi han debats en que es veu de seguida si un dels participants guanya, i això succeeix quan un dels participants rebat els arguments del contrincant fins a esmicolar-li tots els ha formulat. S’ha de dir que no va ser el cas d’aquest “cara a cara”, on cada participant seguia una carretera diferent que s’encreuava poc sovint. A conseqüència d’aquestes escasses cruïlles, cada persona de l’audiència, quan va apagar la televisió, va seguir mantenint els mateixos pensaments i conviccions que abans respecte els candidats. A més a més, en el debat es van tergiversar moltes informacions i es va deixar anar alguna que altra mentida amb l’intenció de vendre’ns la moto. Quin sentit va tenir, doncs, posar nota als participants, si hi van haver tants mitjans que donaven com a guanyador un i l’altre? I una altra pregunta; perquè se li ha donat tanta importància al guanyador del debat? Es que a cas significa que el porti a la victòria electoral?
Ser un bon orador no significa, ni molt menys, que la persona sàpiga portar a terme una bona política. Un exemple molt clar va ser l’ultima campanya del PSC “fets, no paraules” a la que apel·lava a la poca capacitat oratòria del seu candidat, però a la seva suposada gran capacitat en política.
Està clar, com he dit anteriorment, que qui rebat més arguments al seu contrincant guanya els debats, però això no significa, ni de bon tros, que guanyi les eleccions. Crec que hauríem de ser prou llestos com per diferenciar les paraules dels fets. Les campanyes polítiques tenen un grau elevat de persuasió cap al públic, i a vegades fins i tot ens fan oblidar les actuacions passades fent-nos pensar amb les promeses futures.
Tindríem que recordar el comportament d’aquests dos partits -que tant prometen- en els seus respectius mandats, que és el que realment compta. Tenim memòria, senyors polítics, i encara recordem com es van portar respecte l’Estatut de Catalunya, la catàstrofe del Prestige, les mentides preelectorals del 11-M, i les rodalies, que encara ens afecten per molts trens d’alta velocitat que arribin a Barcelona en època de precampanya.