Escacs

Hi ha en l’univers de les relacions naturals i humanes diverses normes no escrites. Una es pot observar en el Delta de l’Ebre, on hi viuen en aquesta època de l'any les aus de la migració hivernal, aquelles que provenen del nord d’Europa. Una altra la observem en el metro de Barcelona quan acaben els partits del Barça. És la migració nocturna, d’aquells que van del barri de Les Corts a la resta de la ciutat, i com dicta la llei no escrita, l’Ajuntament de Barcelona obre el metro fins una hora més tard.

Ahir el Barça va disputar les semifinals de Copa contra el València a les 22h, i per tant, el matx va acabar a tres quarts d’onze llargs. Però el metro va tancar puntualment a les 0 hores, tal com fa en la resta dels dies que moren sense pena ni glòria en les pàgines de la ciutat. I així es va trencar la norma no escrita entre aficionats, Club i Ajuntament.

Preguntat a Rac1 un dies abans, l’alcalde Hereu, va dir “La ciutat no es pot adaptar a aquests horaris”, i va aclarir “s’ha de pensar que si s’activa el metro, s’activa tota la xarxa”. Si Mahoma no va a la muntanya... adaptar l’horari del futbol a la ciutat seria la solució. Però Hereu, només té potestat –y responsabilitat- sobre el metro (5 línies, amb les seves respectives estacions des del Besòs al Llobregat); així que va tancar el metro, és lògic.

El partit va ser emès per Tele 5 en rigorós directe. La mateixa cadena va escollir l’horari, el de màxima audiència, desprès de les exitosíssimes “Escenas de matrimonio”. A la reunió de l’empresa hi van estar d’acord des del director de programació fins al conserge. Les deu, van sentenciar. Cap d’ells tenia entrades pel partit i el minut d’or va ser vist per més de 6 milions d’espectadors, així que la decisió és lògica.

Vaig trobar un poema que es diu Ajedrez: “Dios mueve al jugador, y éste, la pieza. ¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza?” El Club és qui va obrir el Camp Nou a l’hora “acordada” –remarco- amb la televisió. ¿Perquè s’hauria de preocupar de prendre mesures per la mobilitat dels 74.378 espectadors que van assistir al camp? Ja n’hi havia prou amb haver situat l’equip a 2 punts del Reial Madrid. El partit, a les 22 hores, en homenatge a la classificació. El que el Barça et dóna, el Barça t’ho treu. És lògic?

Per acabar, un petit homenatge a l’últim mono. L’espectador sofert, el que va assistir al camp per passió, per què paga la quota cada més o per problemes a casa. Tan se val, segur que tenia els seus motius lògics. Com el de marxar cinc minuts abans per agafar el darrer metro. Xavi va marcar quan passaven 4 minuts, era lògic.