"La televisió és més un electrodomèstic que un mitjà"

Josep Cuní i el degà del col·legi de periodistes, Josep Carles, van entrar a l’hora prevista, les 19:00 hores el dia 21 de març. Ens vam reunir aproximadament unes 30 persones. En les primeres files ens vam situar la majoria d’estudiants universitaris. Entre els presents, també hi havien unes àvies disposades a prestar-li el seu suport condional i a riure de totes i cada una de les paraules que surtien de la boca del presentador estrella.
El degà va començar la conferència presentant a l’invitat i elogiant la seva trajectòria professional. Posteriorment, el torn de paraula va passar al director i presentador dels matins de TV3. Va començar la seva ponència amb l’afirmació que no sabria definir-se. Va considerar que ell pertany al tipus de periodisme del principi de la llibertat de la informació. En canvi, creu que avui dia “el periodisme està paralitzat per la por degut a la trinxera empresarial”. Posteriorment, va proclamar el dret del ciutadà a rebre informació veraç per part del televisor i a la mateixa vegada entretenir-se. Va anunciar la necessitat de trobar aquest equilibri per tal que “la televisió passi de ser un electrodomèstic ple de cròniques negres a un mitjà decent”. Després, va acabar donant la seva opinió sobre les noves tecnologies i en concret sobre internet.

“A internet es difonen moltes mentides sense contrastar i a més fa minvar la capacitat crítica”.
Tot seguit, va tenir lloc el torn de preguntes. Van haver-hi molts dits aixecats ja que moltes persones volien obtenir una resposta del periodista a les seves qüestions. Una de les primeres preguntes va ser si sentia molta pressió per mantenir-se pel fet de ser líder d’audiència als matins de Catalunya. La seva resposta va ser que el seu programa s’havia convertit en un referent no per ell sinó pels continguts i que qualitat no és sinònim de aborrit, frivolitat o trascendència. Sens dubte, però, la pregunta que més expectació va causar va ser si li agradava el programa d’humor polític “Polònia”. La seva resposta no ens va deixar indiferents. “És un bon programa d’humor però tant treball i sacrifici per a què de mi solament es recordi el prou, prou...”. Les preguntes disteses es van barrejar amb les profundes fins que a les 21:15, Josep Cuní, es va despedir agraint la nostra presència.