diumenge, 16 de març del 2008

Estels al cel, sentiments a flor de pell


Afganistan està de moda. Així ho constaten els diferents treballs que hi ha actualment sobre aquest país, com l’obra de teatre de Vicky Peña, o la pel•lícula Buda explotó por vergüenza de Hana Makhmalbaf. També sobre Afganistan és el nou filme de Marc Foster Cometas en el cielo, una adaptació de novel•la de Khaled Hosseini.
Però si els dos primers intenten fer una radografia del país, Cometas en el cielo ens presenta només aquest territori que, tot i està pinzellat amb els seus trets característics, com pot ser el règim taliban, actua només de suport territorial per a explicar una història d’amistat i superació personal. La història, val a dir-ho, està gravada en un desert de la Xina, tot i que la sensació d’estar feta a Afganistan és impecable.

Els dos grans protagonistes són dos nens petits que viuen a la mateixa casa, però que un, Amir, és el fill de l’amo, un home ric; i l’altre, Hassan, és el fill del servent del primer. Els dos menuts s’acaben separant i uns anys després, quan Amir ja és gran, viu a Califòrnia i escriu llibres, es torna a retrobar amb el passat. És aquesta situació un pilars de l’obra i conseqüentment és també la que desferma la història de superació i valentia que presenta el filme, un dels pocs moments d’acció d’aquest. En conjunt, l’obra és sentimental i lenta, la qual cosa no eximeix escenes violentes i on es mostren els horrors d’aquell país islàmic.

És interessant el contrast que juga el canvi territorial Afganistan-Califòrnia (on resideix Amir de gran), i també la tornada a l’Afganistan més cruel i violent, dominat en aquest llavors pels talibans.

Tot i que, com diu molt bé el tòpic, el llibre és sempre millor que la pel•lícula, en aquest cas concret la pel•lícula també està prou ben feta tot i que massa lenta en alguns trams –fet que en el llibre es pot salvar ja que el sentimentalisme resulta diferent explicat amb paraules, el cinema sempre requereix més acció-. Cal destacar també el paper dels dos petits, Amir i Hassan, que actua una naturalitat inexplicable tenint en compte que era el primer cop que actuaven davant d’unes càmeres.

Cometas en el cielo brinda l’oportunitat a l’espectador de submergir-se en els racons humans més sensibles i vibrants, que embolicat amb temes com l’amistat, la paternitat les desigualtats socials, de la mà de dos amics afganesos que de la seva naturalitat al actuar et fan sentir una elevadíssima proximitat amb la història.