dilluns, 17 de març de 2008

Marea pentina el nostre somriure


Las aceras están llenas de piojos és el nom que duu el nou cd de Marea, i també el que dóna nom a la gira que realitza el grup, que ja arriba a la seva fi. I ple de “polls” – nom metafòric per a referir-se als rockeros, grenyosos i despentinats- és també com estaven els voltants de l’estadi Olímpic de Badalona el divendres 14 de març amb l’expectativa de disfrutar d’una bona nit de rock’n roll.
L’estadi presentava una molt bona entrada, potser més de l’esperada, tenint en compte que el maig de l’any passat Marea ja va venir en concert d’inici de gira a Barcelona, tot i que aquest va tindre lloc al Fòrum.

Van ser gairebé tres hores de concert durant les quals la banda no va parar de fer saltar al públic, i és que es deurien sentir obligats pel preu una mica excessiu de l’entrada: 25 euros, a més de què es sentissin molt a gust, com mencionava el cantant, Kutxi Romero, durant el concert.
L’esdevenir del concert va seguir la tònica de sempre. Es va obrir amb la primer cançó del nou disc, Entre Hormigones, i es van cantar les mítiques: Corazón de Mimbre, En Tu Agujero, La Rueca...i moltes més, fins arribar al final esplèndid on es toquen les dues cançons més famoses del grup: Perro Verde; i la que porta per títol el nom de la banda:Marea.
A pesar de què l’edat ja els comença passar factura, a excepció del Piñas que no para quiet damunt de l’escenari en tota l’estona i potser per això va ser el més aclamat, la banda va premiar els assistents amb moltes de les seves cançons més antigues i que caracteritzen al grup que s’aferrava als ideals del rock més tradicional i reivindicatiu, tendència que s’ha vist una mica oblidada a la vegada que innovada en el nou cd.
Kutxi, amb la seva veu d’aiguardent, recita : “a pesar de què s’engarjolin tots els ocells del món, ells cantaran quan els hi vingui en gana”, com ell, que apunta amb les lletres de les seves cançons allà on sent més l'home, al cor, parlant de la llibertat, la soledat i la rebel•lió.
El concert va finalitzar, i la gent anava marxant contenta d’haver passat una nit com la desitjada, una esplèndida nit de rock’n roll, i contents també de compartir-ho amb gent que, com ells, tenen “el somriure despentinat d’anar en contra dels vents”, frase que vesteix una de les tornades d’una cançó, com no podia ser d’altre manera, de Marea.