dimecres, 12 de març de 2008

Jonnhy Depp: de tisores a les mans a barber cantant

Sortint d’una filmografia destinada al públic infantil, Tim Burton, deixa en “Charlie i la fábrica de chocolate” i la “Novia cadáver per tornar a estar en boca de tothom amb la negríssima versió del musical dels ‘80 “Sweeney Todd”. La pel·lícula, caracteritzada per una certa fredor (ja no tant sols per l’omnipresència dels tons negres, grisos i blaus sinó per la forma en què es tracta el crim), gira entorn la vida de Todd, un barber que després d’haver estat empresonat durant 15 anys decideix impartir la justícia de la seva pròpia mà matant a tots els que el van condemnar. Colze a colze amb ell, l’ajudarà la pastissera Nellie Lovett (Helena Bonham Carter, que va formar part de “El club de la lucha”). Una pel·lícula fantàstica que evidencia com, cada vegada més, l’autor vol explicar una mateixa pel·lícula mitjançant uns recursos bastant iguals. En “Sweeney Todd” però, Jonnhy Depp, la musa principal de Burton, prestarà la seva cantarella per interpretar al malèfic barber del carrer de Fleet.

Des d’una estètica bastant semblant a la d’ “Eduardo Manostijeras” i “Sleepey Hollow” l’actor consolida la seva cinquena pel·lícula amb el director. El pirata Depp, després d’unes quantes classes de cant, protagonitza les retallades cançons del musical (Burton va haver de reduir les 3 hores del guió original a la 1 i mitja que coneixem) provocant que, a més a més de la seva actuació, sigui valorat el seu càntic. Tot i sentir-se “avergonyit i com “un idiota” mentre cantava (segons va afirmar en la première de la pel·lícula a Londres), “Sweeney Todd” ha guanyat un Oscar a la millor direcció artística i no ha tingut en compte la seva faceta de cantant.

No obstant, l’actor ha esmentat en diferents entrevistes que de petit ja estava arrelat a la música i que ha cantat en diferents bandes de rock. Ara, resultarà que Depp és cantant per vocació i, “aquell somni que de petit tenia” ja pot veure la llum. Potser, tal com esmenta la pel·lícula, “la venjança es serveix en plat fred” i, “Sweeney Todd”, en comptes de tallar la gola de cadascun dels seus clients la talli, en el mateix moment, a tots aquells que no el van parar a escoltar temps enrere.