La darrera conferència del cicle “Experiència de periodista”, que el Col•legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat entre els mesos de febrer i març, va tenir lloc el passat dimecres dia 6 a la sala principal de la seu de l’organització catalana. La mateixa, sota el nom de “Televisió, informació i espectacle”, tenia com a tema central, com bé anuncia el nom de la conferència, el món del periodisme a la televisió. El cartell era el propi de les grans ocasions, fent un símil taurí, amb tot de primeres ‘espases’: Francesc Escribano (director de TV3), Montserrat Abad (directora de TVE a Catalunya), Núria Ribó (col•laboradora de diversos mitjans i ex-corresponsal de TVE a Londres i Nova York) i Toni Soler (Director dels programes de sàtira política Polònia, a TV3, i Minoria Absoluta, a RAC1).
L’inici de la conferència es va fer esperar, la puntualitat pròpia d’aquests actes va lluir per la seva absència. Quan l’agulla s’apropava més a dos quarts de vuit que a l’hora en punt, moment en què estava previst que donés inici l’acte, els quatre periodistes convidats van entrar per la porta principal de la sala i es van posar als llocs que ja tenien pre-assignats, de dreta a esquerra: Francesc Escribano, Montserrat Abad, Núria Ribó i Toni Soler. La sala, no massa gran, presentava poc més de mig aforament. Respecte a això, poc abans de començar, dos estudiants que, segons les seves paraules devien haver assistit a totes les conferències del cicle, asseguraven que aquell era, de lluny, l’acte amb més espectadors. Cosa de la qual deduïm que el cicle ha tingut un èxit escàs; una llàstima, ja que, tant els temes tractats, com els periodistes que els tractaven, feien de totes i cada una de les conferències unes classes magistrals d’allò més interessants, i d’allò més gratuïtes.
Francesc Escribano va ser el primer dels ponents. El director de TV3 va ser clarament el que va tractar el tema amb més correcció i claredat, deia el que calia en el moment idoni. Ell va dir la frase del vespre: “ La televisió és comunicació, més enllà d’espectacle o informació”, i així, de manera tan simple i concisa va saber englobar ambdues característiques en un sol substantiu. Va assegurar que els periodistes tenen “un doble compromís, d’una banda amb el públic i de l’altra amb l’espectacle” i va dir que “moltes vegades és més important el com que el què”. Posteriorment va arribar el torn de la Montserrat Abad, directora de TVE a Catalunya. La periodista va seguir sobre la mateixa línia argumental del seu predecessor, però va introduir un parell de temes nous; primer es va mostrar preocupada de que “el consumidor de televisió és molt poc atent e infidel, sobretot el target adolescent” de manera que calia assegurar que, a través d’un impacte inicial, el telespectador no deixi de veure el programa. Va fer esment, també, a les noves tecnologies i les possibilitats d’aquestes: “és molt important la interactivitat amb el receptor, ja sigui a través de internet o mòbil” va dir, i va remarcar la importància d’anar més enllà de la notícia, “cal saber el context, les raons, les possibles conseqüències”. La Núria Ribó va ser la següent. La polifacètica periodista va recordar que “impactar no vol dir deixar de ser honest” i, per experiència pròpia, va assegurar que “la televisió nord-americana és el paradigma de la televisió que conjuga espectacle e informació” i va concloure amb una frase lapidària: “ni ara ni mai han estat bons temps pel periodisme”. Finalment, va arribar el torn d’en Toni Soler. L’humorista i periodista va centrar gran part del seu discurs en Polònia. Va dir que “el programa no funcionaria sense informació, cal un bagatge de coneixença de l’actualitat per poder entendre els ‘gags’, tot i que tenim un target molt ampli”. I va dir que calia, en el cas del Polònia, dur a terme la tàctica de “les lupes i les balances: filar molt prim i donar castanyes a tots per igual”.
Per últim, es va obrir un llarg torn de preguntes. Moltes d’elles van girar entorn el fenomen Polònia; també va haver un parell de qüestions referides a les noves tecnologies i la interactivitat i, també cal destacar els requeriments als conferenciants sobre si amb l’espectacle es perd rigor informatiu, contestant tots que, si el treball és bo, no hi ha necessitat de perdre rigor. Novament, Francesc Escribano va ser el més encertat en totes les respostes. En conjunt, doncs, es pot qualificar l’acte d’una vetllada molt interessant i amb moltes reflexions a tenir en compte.
L’inici de la conferència es va fer esperar, la puntualitat pròpia d’aquests actes va lluir per la seva absència. Quan l’agulla s’apropava més a dos quarts de vuit que a l’hora en punt, moment en què estava previst que donés inici l’acte, els quatre periodistes convidats van entrar per la porta principal de la sala i es van posar als llocs que ja tenien pre-assignats, de dreta a esquerra: Francesc Escribano, Montserrat Abad, Núria Ribó i Toni Soler. La sala, no massa gran, presentava poc més de mig aforament. Respecte a això, poc abans de començar, dos estudiants que, segons les seves paraules devien haver assistit a totes les conferències del cicle, asseguraven que aquell era, de lluny, l’acte amb més espectadors. Cosa de la qual deduïm que el cicle ha tingut un èxit escàs; una llàstima, ja que, tant els temes tractats, com els periodistes que els tractaven, feien de totes i cada una de les conferències unes classes magistrals d’allò més interessants, i d’allò més gratuïtes.
Francesc Escribano va ser el primer dels ponents. El director de TV3 va ser clarament el que va tractar el tema amb més correcció i claredat, deia el que calia en el moment idoni. Ell va dir la frase del vespre: “ La televisió és comunicació, més enllà d’espectacle o informació”, i així, de manera tan simple i concisa va saber englobar ambdues característiques en un sol substantiu. Va assegurar que els periodistes tenen “un doble compromís, d’una banda amb el públic i de l’altra amb l’espectacle” i va dir que “moltes vegades és més important el com que el què”. Posteriorment va arribar el torn de la Montserrat Abad, directora de TVE a Catalunya. La periodista va seguir sobre la mateixa línia argumental del seu predecessor, però va introduir un parell de temes nous; primer es va mostrar preocupada de que “el consumidor de televisió és molt poc atent e infidel, sobretot el target adolescent” de manera que calia assegurar que, a través d’un impacte inicial, el telespectador no deixi de veure el programa. Va fer esment, també, a les noves tecnologies i les possibilitats d’aquestes: “és molt important la interactivitat amb el receptor, ja sigui a través de internet o mòbil” va dir, i va remarcar la importància d’anar més enllà de la notícia, “cal saber el context, les raons, les possibles conseqüències”. La Núria Ribó va ser la següent. La polifacètica periodista va recordar que “impactar no vol dir deixar de ser honest” i, per experiència pròpia, va assegurar que “la televisió nord-americana és el paradigma de la televisió que conjuga espectacle e informació” i va concloure amb una frase lapidària: “ni ara ni mai han estat bons temps pel periodisme”. Finalment, va arribar el torn d’en Toni Soler. L’humorista i periodista va centrar gran part del seu discurs en Polònia. Va dir que “el programa no funcionaria sense informació, cal un bagatge de coneixença de l’actualitat per poder entendre els ‘gags’, tot i que tenim un target molt ampli”. I va dir que calia, en el cas del Polònia, dur a terme la tàctica de “les lupes i les balances: filar molt prim i donar castanyes a tots per igual”.
Per últim, es va obrir un llarg torn de preguntes. Moltes d’elles van girar entorn el fenomen Polònia; també va haver un parell de qüestions referides a les noves tecnologies i la interactivitat i, també cal destacar els requeriments als conferenciants sobre si amb l’espectacle es perd rigor informatiu, contestant tots que, si el treball és bo, no hi ha necessitat de perdre rigor. Novament, Francesc Escribano va ser el més encertat en totes les respostes. En conjunt, doncs, es pot qualificar l’acte d’una vetllada molt interessant i amb moltes reflexions a tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada