divendres, 11 d’abril de 2008

<<“Drogues” i “necessitat” són dues paraules que mai haurien d’anar unides>>


Sergi Montes és un DJ de 22 anys que es mou per l'ambient rave a Catalunya. A punxat a festes per colectius com Arakiri Sound, o Skizofrenik. Fa 3 anys que va tocar els plats per primera vegada, i ara s'aventura més en la producció de nous sons i temes. Punxa un estil musical anomenat "schranz", un derivat de les vessants més dures del Hard Techno.


Vostè punxa “schranz”. Quines característiques té aquesta música?

És una branca del techno més dur, on la distorsió i els sons trencats hi abunden molt més que al techno. Les composicions segueixen, en la seva majoria, la estructura del 4x4. El so no es tan net com a d’altres estils, però és això precisament el que m’agrada d’aquesta música.

El primer cop que va escoltar aquest estil musical, què va pensar?

Crec que a molts ens ha passat que al principi ens sembla soroll. És una música diferent, i a moltes persones els hi costa adaptar-se a aquest so, de primeres no crec que agradi a la majoria. A mi em va semblar estrany, però poc a poc em va anar agradant fins arribar a ara, que em te enamorat.

I com va passar d’escoltar schranz a voler punxar schranz?

La afició per l’estil, i la comercialització, poc a poc, em van fer pensar que no en tenia prou amb escoltar i ballar la música, sinó que tenia la necessitat de voler mesclar-la. Arriba un punt en que penses que pots ser tu qui faci la música, qui condueixi una sessió, i que podries fer-ho plenament al teu gust. Vaig comprar-me un equip, i vaig començar a intentar fer coses.

I que és el que fa un DJ? Segurament vostè veu en un DJ coses que no veu el gran públic. Quines són aquestes coses?

Jo abans de punxar e estat també gran públic, i reconec que em perdia, no gran part, sinó la majoria del que feia un DJ. Com a gran públic, només demanem que enganxi les cançons, que la música no pari, que posi un parell o tres de temes famosos, i que no hi hagi errors.

Com a DJ m’he adonat que s’ha d’ecualitzar les mescles per tal que siguin suaus, és a dir, jugar amb als aguts, mitjos i baixos. La mescla d’estructures ha de ser perfecta, i el joc entre les cançons també. No només es quadra el cop del bombo, sinó l’inici del compàs. Apart, hi ha molts detalls tècnics, jocs d’efectes, i talls, que si no coneixem bé l’estil no ens adonem que venen del DJ i no de la cançó.

Així podem dir que el DJ crea?

Bé, el DJ no crea. El so està als vinils, i ell no crearà un so que allà no hi sigui (si fa mescla a plats o amb cd, amb l’ordinador si). Hi ha dos tipus de sessions. La “normal” és a plats o cd’s, posant música, mesclant-la, donant-li efectes... l’altre es un live. Els DJ’s amb moltes produccions fan sessions amb un ordinadors i un programa un ells van posant els diferents sons de les seves pròpies produccions. Ja que són ells qui produeixen, son ells qui tenen els samples dels seus sons, i poden fer-ho. Així van creant les seves cançons de nou en viu (live).

Quin dels dos està més reconegut?

Això va a gustos. Una sessió normal es més espectacular, ja que veure un DJ manegant els plats, fent scratch, o jugant amb les palanques sempre és més divertit que veure a algú davant d’un ordinador. El live però, et permet escoltar una sessió única, ja que les cançons es poden muntar diferents a com són realment. Això si, el live està millor pagat.

Vostè produeix temes, ha pensat mai de fer un live?

Per fer un live es necessiten hores i hores de música i sons produïts. Jo de moment no en tinc prou com per fer-ne un, però, poc a poc, estaria bé construir-se una bona llibreria de sons i provar de crear un bon live. M’agradaria poder fer una sessió tan personal.

I com ho fa per crear aquests sons per crear els temes?

Bé, aquí hi ha mil maneres diferents de crear so. Amb llibreries d’efectes com dispars o explosions podem tallar i modificar el so fins a aconseguir sons interessants. Qualsevol so que gravem o escoltem, és aprofitable. Jo sento algun efecte i ja penso en com el puc modificar per tal d’aconseguir un so per a una cançó. De tot es pot fer música si sabem com fer-ho.

Com comencen a arribar les festes i les ofertes per que punxis?

Quan un es fica en el món de la música i l’ambient rave fa amistats. Vaig conèixer a gent tant de Arakiri com de Skizofrenik, i em van oferir punxar en alguna festa de les que ells munten. Un cop ja as punxat a un parell de festes les coses comencen a venir soles... un amic fa una trucada demanant si pots punxar a un altre lloc, algú que et va veure punxar t’ofereix una festa a una altre rave, i així poc a poc es van obrint portes i diferents possibilitats per treballar.

Tot això, a l’ambient rave, sense cobrar?

Sense cobrar. La manera de pensar en aquest món es diferent. Punxem per la diversió, per passar-ho bé i fer-ho passar bé als altres. Evidentment si m’oferissin punxar a discoteca, acceptaria i cobraria, però al món rave això funciona així.

Parlant ara del club. Ha punxat en club?

Encara no he tingut la oportunitat, però evidentment és el somni de tot DJ. Un cop ja tens un nom en l’ambient rave, vols entrar a aquelles discoteques a les que has vist als DJ’s més grans internacionalment. La qualitat de so canvia, l’ambient canvia, i les condicions son ideals per a que sigui, de segur, una gran festa.

Així doncs, es millor la festa a club que a rave?

No! Musicalment la festa a rave es més alternativa, menys contaminada. Pel meu gust és millor. L’ambient a rave també és millor, ja que la gent dóna per donar, ajuda per ajudar, i no espera rebre res a canvi. Qui munta la festa no espera guanyar diners. Llavors que fa del club una cosa tan especial? Tots em crescut anant a clubs, el so en un club es molt millor, i estar a la cabina d’un club... no té preu de segur!

Parlant de schranz, clubs i rave, falta un tercer tema per completar el tòpic. Drogues.

Estava clar...

El consum es generalitzat? Tothom qui va a la rave o a la discoteca es droga?

A veure, és un tema complicat. S’ha de reconèixer que son pocs els que van a una festa i no proven cap droga. En l’ambient tant de club com de rave, s’ha extés molt l’ús de les drogues, i cada cop més es veu a gent més passada. Jo tinc la sensació que abans la gent tenia més cap, i sobretot més respecte. A vegades he hagut de suportar estar punxant i tenir a gent a la taula preparant –se “cleques”. Almenys si algú ho ha de fer, que no ho faci davant de tothom. Tot i això, és clar que hi ha gent que va i no es droga. No podem enganyar a ningú dient que son la majoria o la meitat, però és evident que no tothom ho fa.

I això de drogar-se allà on vostè punxa, ho permet qui munta la festa?

La rave és la festa lliure. Se suposa que cada un es respecta tant a ell mateix, com als altres, com al medi ambient. Posar prohibicions es trencar amb aquesta festa lliure, i això no ho vol ningú. Tot i així, si que es podria controlar una mica mes. La falta de respecte cap als demés és el que més s’ha extés. Abans no es necessitaven “policies” que diguessin què o què no podem fer. En un club, està prohibit.

Ha sentit mai allò de: “És que si vols aguantar, és necessari...”?

Estic completament en contra d’això. Moltes festes m’han fet botar durant més de 10 hores sense prendre cap tipus de substància. De fet, molts tenim a aquell amic que aguanta com ningú i no beu gota d’alcohol i no prova res. “Drogues” i “necessitat” són dues paraules que mai haurien d’anar unides.

Existeix, segons vostè, el “consum responsable”?

Aquesta pregunta és un pèl complicada. Cada droga té un efecte diferent, alguns més incontrolables, i d’altres perfectament controlables. Una dosi molt petita pot fer que la fatiga desaparegui durant hores, i que absolutament ningú noti que has provat res. Això es pot defensar? D’això se’n pot dir responsable? Suposo que mai. Però si algú s’ha de drogar, crec que almenys podrien fer-ho amb aquest ritme.

Ha tingut mai problemes amb la policia a alguna d’aquestes festes?

Sempre! Quasi bé sempre acaba venint la policia, amb amenaces, intenten tancar la festa, en fi... ja ho sabem tots el que passa amb ells. No entenen la festa lliure, i no voldran entendre-la mai. Un cop em van voler detenir a mi, que només punxava!! Al final, però, pocs cops hi ha denuncies, simplement hem de recollir i marxar.

Que té d’il·legal una rave?

Normalment el lloc no es nostre, sinó d’algú privat, però està en desús. Aquest es el primer punt il·legal. També normalment qui munta, ven begudes, i treu cert lucre per pagar l’equip de música i de so. Això també és il·legal. Hi ha una sèrie de condicions que fan que la rave no estigui permesa.

Per acabar, té algun projecte de futur, alguna festa, o alguna oferta per punxar?

Continuo treballant a fons en el tema producció, intento treure nous sons i buscar noves cançons. Sempre hi ha alguna rave a la que estic convidat, però encara no m’han avisat de cap club. Espero que vagin arribant les coses poc a poc!



http://www.myspace.com/djmontek