dijous, 17 d’abril de 2008

Recuperant la Memòria d'Elisabeth Eidenbenz

El nom de l’acte: La Maternitat d’Elna. Recuperant la Memòria, denotava certa curiositat perquè no era tant clarivident com ho eren potser els de les altres dues taules rodones que tenien lloc simultàniament a primera hora del matí de dimecres.
Només entrar ja s’advertia que aquella es preveia com una conferència íntima perquè hi havia situats dos taulells just una mica abans de la meitat de la sala que encobrien les dues fileres de seients, a dreta i esquerra, que no anaven a ser ocupades.
I així va ser. Van arribar plegats Silvia Casas, ex estudiant de la Facultat i que actualment treballa com a redactora de Sàpiens; Jordi Creus, el director de la revista Sàpiens i Assumpta Montellà, historiadora e investigadora. Amb uns minuts de retràs va arribar Manuel Huerga, director de la pel•lícula Salvador.

Silvia Casas va fer la introducció i va assenyalar que lo positiu de la història que explicaven era veure com aquesta havia evolucionat i de ser una història desconeguda va agafar forma de reportatge primer, de llibre després i actualment s’està treballant en la pel•lícula.
I si aquesta història ha crescut de tal manera és gracies a la tenacitat d’Assumpta Montellà. Les investigacions de la historiadora es basen bàsicament en la memòria oral. “Vaig seguir les petjades de la gent de l’exili. Sabia que els exiliats a França eren molt mal rebuts. Com a dona que soc m’interessava la situació de les dones i els seus fills.” Finalment “vaig trobar un raig de llum en un dels moments més obscurs de la Guerra Civil”, es referia a la dona suïssa Elisabeth Eidenbenz que va salvar la vida de 597 nadons. Assumpta Montellà s'expresava amb sensible contundència. S’esplaiava amb tot allò que havia conegut sobre el cas. “Una dóna m’explicava com plorava mentre naixia el seu fill a Elna. Deia que plorava perquè pensava en el fill de la seva amiga, que va néixer enmig de la sorra de la platja d’Argelès i que va morir...”

Jordi Creus representava la que va ser la primera publicació del tema. Quan això es va produir ell estava a Sibèria “i abans de marxar vam deixar enllestit el número del mes que era dels 4 de Cambridge.” Va continuar explicant com quan estava a Sibèria va rebre un e-mail de Sàpiens que deia que aquesta portada s’havia de posposar. “ Jo no ho entenia. Com podia ser? Portàvem molt temps amb la investigació de la portada que finalment anàvem a publicar. Però quan vaig saber del tema de l’Assumpta Montellà ho vaig entendre tot. La Maternitat d’Elna ha estat el reportatge que més il•lusió m’ha fet publicar a la nostre revista.”

Manuel Huerga va ser l’últim en parlar. “Després de fer Salvador vam quedar tots molt satisfets del resultat i vam dir que teníem que fer una altra pel•lícula.” I tant que s’han engrescat, han invertit 20 milions d’euros per a la pel•lícula de la Maternitat d’Elna, que es preveu sortirà la tardor vinent. “ És una pel•lícula que dona esperança” deia el director, tot i que també es mostraran les barbaritats que els francesos cometien contra els exiliats catalans.

En el torn de preguntes Assumpta Montellà va ser la més buscada. Els assistents s’havien commogut amb la història i l’emotivitat amb què l’escriptora la comunicava. Se li preguntava per “la dona que portava una trena i feia olor a colònia fresca”, que és Elisabeth Eidenbenz a paraules d’Assumpta Montellà.
"Qui salva una vida salva la humanitat” es va dir, i en aquest cas Elisabeth Eidenbenz primer va salvar la vida de 597 nadons i anys després, de la mà d’Assumpta Montellà, es segueix lluitant per Recuperar La Memòria i salvar vides oblidades que van incidir positivament en la realitat.
Potser gràcies al record d’històries com La Maternitat d’Elna s’acaba salvant la humanitat, qui sap.