dijous, 17 d’abril de 2008

Ombudman, entre lectors i redactors

La figura de l’ombudsman apareix als països nòrdics, on es va erigir com la persona defensora dels ciutadans, la que vetllava pels seus interessos.Amb el temps aquest personatge s’ha introduït a altres àmbits de la societat, com per exemple, al del món de la comunicació i més en concret al de la premsa escrita.
En l’actualitat constitueix una figura molt important del periodisme, ja que treballa d’una forma totalment nova i revolucionària, vehiculant els diaris i els lectors que els consumeixen i que volen rebre un producte de qualitat. És un personatge de prestigi i alhora un dels més oblidats i menys apreciats de les redaccions. Aquesta és la primera idea que es va posar sobre la taula a la conferència que va portar a la facultat a 3 dels 4 defensors del lector que existeixen a Espanya. Marga Soler (La Vanguardia), José Miguel Larraya (El País) i Pep Collelldemont (El Punt) van analitzar durant quasi 2 hores la figura de l’ombudsman. Els seus orígens, el seu futur, les seves funcions i els seus límits a través de les experiències personals d’aquests tres personatges.
Els tres es van mostrar com uns ferms defensors d’aquesta figura dins dels diaris, degut a que ajuda a millorar la qualitat de les informacions que es donen i, per tant, a que el propi mitjà guanyi en credibilitat davant els lectors. Un dels principals punts de debat de la conferència ha estat la definició de les funcions que té l’ombudsman dins d’un diari. Marga Soler creu que la seva funció principal és la d’assenyalar on està l’error. Tasca complicada ja que fer que un periodista rectifiqui no és fàcil. Larraya va defensar la necessitat de què hi hagi algú que vetlli per la informació que donen els diaris en un moment en què “la opinió ho envaeix tot”, però destacà la dificultat de treballar sota les pressions d’interessos polítics, econòmics o ideològics que pretenen influir constantment en els mitjans de comunicació. Per Pep Collelldemont el defensor ha d’aprofitar les queixes que rep per “donar una mica de doctrina”. També s’ha de tenir clar que, no sempre el lector té raó en les queixes que fa. El defensor ha de fer una mica de jutge entre el què creu el lector i el què defensa el redactor que ha fet la notícia. Si l’ombudsman és un periodista té l’avantatge de conèixer perfectament el funcionament d’una redacció, però alhora corre el perill de mostrar-se massa proper a aquesta i perdre esperit crític. Per últim els tres convidats van abordar la qüestió del que suposa la revolució tecnològica, i més concretament Internet, per a la seva professió i del futur que li auguren als ombudsmen: un futur segons Marga Soler apagat i negre, com la pantalla d’un ordinador.