Noelia Baldrich, és llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, entitat que gestiona dos mitjans de comunicació de proximitat, Alternativa Barcelona 102.4FM i la publicació La Marina. Ha treballat a Televisió de Gràcia i a COM Ràdio. Durant anys va dedicar-se a la empresa privada i des de fa dos anys ha tornat a la professió periodística per treballar en defensa dels mitjans de comunicació local. Col·legiada al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’hi agrada la seva professió però reconeix que entranya moltes dificultats.
Defineix amb quatre ratllles que és Alternativa Barcelona?
Alternativa Barcelona és una emissora local del tercer sector amb una trajectoria de 20 anys. Abans ens dèiem Sants Montjuic Radio, perqué vam nàixer gràcies a un grup de veins del Polvorí però poc a poc hem anat creixent i per tant fa uns anys van decidir canviar el nom i dir-nos Alternativa Barcelona.
Quins són els trets caracteristics d’una emissora local del tercer sector?
Les radios del tercer sector som fruit d’una iniciativa cívica, és a dir gent amb voluntat d’utilitzar els microfons per donar un servei a la ciutadania. La radio com un instrument de participació, cohesió social I difusora de les activitats del barri i de Barcelona en general. A Alternativa Barcelona som conscients que els mitjans de proximitat som promoters de la consciència social i per tant el conegut quart poder dels mitjans de comunicació l’exercim amb molta responsabilitat.
I com ho aconseguiu?
Els nostres programes van destinats a col.lectius amb risc d’exclusió o població que necessita d’una promoció específica com el fenòmen de la immigració, la promoció de la jovntut, la defensa dels drets de les dones o la participació de la gent gran. La forta arribada de nouvinguts requereix d’un tractament informatiu seré I ponderat sense caure en estereotips, topics o exostismes.
Quins són els principals problemes alhora de gestionar una emissora local?
Ni ha varis. Però tots tenen el seu origen en la falta d’un document administratiu en el que sen’s reconegui la nostra tasca. Fins que no es regularitzi el sector de les emissores locals anem coixos. Els fonaments principals trontollen; quan tinguem una llicència que ens reconegui l’ús d’un dial a l’espai radioelèctric tindrem garantit el nostre futur.
Perqué no la teniu?
És un problema de l’administració ja que encara no ha sabut posar fil a l’agulla. Tinc el coneixement que des de la Direcció de Mitjans Audiovisuals, fa poc vaig puguer parlar amb l’Albert Sáez que és qui s’encarrega de regular tot això, que hi ha la voluntat de regular el sector però adverteixen que és complicat.
I estas d’acord amb aquesta postura? Es realment tan dificil?
Jo crec que no és tan complicat, tothom sap i més les institucions competents quines són les emissores locals sense ànim de lucre de tota la vida, per això tenen la documentació. El que passa és que fer fora aquelles emissores pirates que fan negoci, pot suposar conflictes d’interessos. Els mitjans són molt melosos.
Quina solució hi posaries tu?
La major part de l’espectre radioelèctric està reservat a les emissores comercials amb concurs públic. Per tant aquelles amb finalitats empresarials haurien d’acotar-se a aquesta oferta, i es reservin alguns dials per les emissores locals. Es tracta de limitar els camps. I així ningú envairia altres dials. Les emissores del tercer sector no podem anar a concurs amb les condicions que demanen. S’han de fer unes inversions econòmiques impossibles d’assolir i així, és evident que no podem competir amb emissores de l’envergadura dels grans grups de comunicació.
Alternativa Barcelona és una emissora local del tercer sector amb una trajectoria de 20 anys. Abans ens dèiem Sants Montjuic Radio, perqué vam nàixer gràcies a un grup de veins del Polvorí però poc a poc hem anat creixent i per tant fa uns anys van decidir canviar el nom i dir-nos Alternativa Barcelona.
Quins són els trets caracteristics d’una emissora local del tercer sector?
Les radios del tercer sector som fruit d’una iniciativa cívica, és a dir gent amb voluntat d’utilitzar els microfons per donar un servei a la ciutadania. La radio com un instrument de participació, cohesió social I difusora de les activitats del barri i de Barcelona en general. A Alternativa Barcelona som conscients que els mitjans de proximitat som promoters de la consciència social i per tant el conegut quart poder dels mitjans de comunicació l’exercim amb molta responsabilitat.
I com ho aconseguiu?
Els nostres programes van destinats a col.lectius amb risc d’exclusió o població que necessita d’una promoció específica com el fenòmen de la immigració, la promoció de la jovntut, la defensa dels drets de les dones o la participació de la gent gran. La forta arribada de nouvinguts requereix d’un tractament informatiu seré I ponderat sense caure en estereotips, topics o exostismes.
Quins són els principals problemes alhora de gestionar una emissora local?
Ni ha varis. Però tots tenen el seu origen en la falta d’un document administratiu en el que sen’s reconegui la nostra tasca. Fins que no es regularitzi el sector de les emissores locals anem coixos. Els fonaments principals trontollen; quan tinguem una llicència que ens reconegui l’ús d’un dial a l’espai radioelèctric tindrem garantit el nostre futur.
Perqué no la teniu?
És un problema de l’administració ja que encara no ha sabut posar fil a l’agulla. Tinc el coneixement que des de la Direcció de Mitjans Audiovisuals, fa poc vaig puguer parlar amb l’Albert Sáez que és qui s’encarrega de regular tot això, que hi ha la voluntat de regular el sector però adverteixen que és complicat.
I estas d’acord amb aquesta postura? Es realment tan dificil?
Jo crec que no és tan complicat, tothom sap i més les institucions competents quines són les emissores locals sense ànim de lucre de tota la vida, per això tenen la documentació. El que passa és que fer fora aquelles emissores pirates que fan negoci, pot suposar conflictes d’interessos. Els mitjans són molt melosos.
Quina solució hi posaries tu?
La major part de l’espectre radioelèctric està reservat a les emissores comercials amb concurs públic. Per tant aquelles amb finalitats empresarials haurien d’acotar-se a aquesta oferta, i es reservin alguns dials per les emissores locals. Es tracta de limitar els camps. I així ningú envairia altres dials. Les emissores del tercer sector no podem anar a concurs amb les condicions que demanen. S’han de fer unes inversions econòmiques impossibles d’assolir i així, és evident que no podem competir amb emissores de l’envergadura dels grans grups de comunicació.
Dona la sensació que esteu desamparats. És així?
Fins a cert punt sí. Tenim el reconeixement de les administracions. Alternativa Barcelona està reconeguda per les institucions però si volguessim un document que ens avalés només podriem recòrrer a la justicia per demanar el “derecho posesorio”.
Que es aquest “derecho”?
Es un títol judicial on se’t reconeix la possessió pacífica del dial. És un dret adquirit. A la resta de l’estat ja existien algunes sentències que reconeixien aquest títol habilitant.
I la manca d’aquesta llicència com ús afecta en la gestió del dia a dia?
Doncs ens afecta bastant, perqué el nostre futur és incert i per tant no tenim full de ruta. Actualment Alternativa Barcelona podem enorgullir-nos de la bona gestió que estem fent de la radio i per tant et plantejes fer més inversions però com que ningú et garanteix la reserva del teu dial vas amb peus de plom. I aquí entra una contradicció: sen’s deixa utilitzar un dial per donar un servei a la ciutadania sense cap ànim de lucre però la realitat és una altra. Ja que ens envaeixen les radios pirates comercials però no tenim prous recursos econòmics ni tècnics per fer-los fora.
Com us financieu?
Les emissores del tercer sector ens financiem amb patrocinis o sota el paraigues d’entitats que desenvolupen altres iniciatives culturals. La majoria de les emissores locals pertanyen a entitats associatives culturals.
Fins a cert punt sí. Tenim el reconeixement de les administracions. Alternativa Barcelona està reconeguda per les institucions però si volguessim un document que ens avalés només podriem recòrrer a la justicia per demanar el “derecho posesorio”.
Que es aquest “derecho”?
Es un títol judicial on se’t reconeix la possessió pacífica del dial. És un dret adquirit. A la resta de l’estat ja existien algunes sentències que reconeixien aquest títol habilitant.
I la manca d’aquesta llicència com ús afecta en la gestió del dia a dia?
Doncs ens afecta bastant, perqué el nostre futur és incert i per tant no tenim full de ruta. Actualment Alternativa Barcelona podem enorgullir-nos de la bona gestió que estem fent de la radio i per tant et plantejes fer més inversions però com que ningú et garanteix la reserva del teu dial vas amb peus de plom. I aquí entra una contradicció: sen’s deixa utilitzar un dial per donar un servei a la ciutadania sense cap ànim de lucre però la realitat és una altra. Ja que ens envaeixen les radios pirates comercials però no tenim prous recursos econòmics ni tècnics per fer-los fora.
Com us financieu?
Les emissores del tercer sector ens financiem amb patrocinis o sota el paraigues d’entitats que desenvolupen altres iniciatives culturals. La majoria de les emissores locals pertanyen a entitats associatives culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada